Societat de la Informació

Berec (l’organisme que agrupa els reguladors de telecomunicacions europeus) ha presentat en el seu darrer informe l’estudi comparatiu internacional amb dades des d’abril fins al setembre del 2017  en que es fa patent que l’ús del roaming ha crescut, especialment en dades, des que l’u d’abril de 2017 finalment la Comissió Europea va posar fi al roaming, després de les moratòries obtingudes per les telcos en reiterades ocasions.

L’estudi per valorar la iniciativa “Roaming like at home” demostra que el pas ha estat beneficiós per a les companyies, algunes de les quals (com ara la espanyola que argumentava que li representava un bon pessic en la seva facturació per ser el seu territori natural un destí turístic de primer nivell) s’havien oposat amb totes les seves forces a la desaparició de la itinerància.

Però no siguem innocents… les companyies, com ja van amenaçar que farien, ja es van encarregar de compensat els diners que deixarien de pagar amb la eliminació dels sobrecostos del roaming apujant altres tarifes. El que no pagarien els que viatjaven i feien us del servei, ho compensarien fent-ho pagar, en altres serveis, als que no viatjaven.

Tant mateix els roaming es una bona noticia per a la integració europea, ja que desdibuixa les fronteres i ens mostra un espai comú europeu en allò que fa referencia a la telefonia mòbil. Però aneu amb compte, l’acord només afecta a 31 països: els 28 de la Unió Europea més Noruega, Islandia i Lichtenstein. I en queden fora Andorra i Suïssa. I s’espera que després del brexit Anglaterra segueixi inclosa en l’acord.

Roaming com a casa

Darrerament hem vist als mitjans varies noticies d’accidents de cotxes intel·ligents amb conseqüències mortals tant per ocupants com per atropellament que ha fet disparar totes les alarmes sobre aquests sistemes de conducció.

El darrer dels accidents causà la mort d’un conductor d’un automòbil Tesla mentre usava el sistema Autopilot que incorporen aquest vehicles.

Però no hem de perdre de vista que, com indica el mateix fabricant, l’Autopilot que equipen aquests cotxes d’última generació es una ajuda a la conducció i no un sistema de conducció autònoma.

Si bé és veritat que el nom no ajuda gaire, i que potser el podríem considerar pretensiós ara com ara (tot i que aquesta tecnologia està avançant ràpidament, i s’està acostant molt al nivell necessari per a la conducció autònoma “on the wild) no hem de forçar la tecnologia per fer-li fer coses per les que no ha estat dissenyada.

Potser ens estem acostumant amb massa facilitat a deixar en mans de la tecnologia coses que hauríem de fer nosaltres (si més no, de moment).

Tesla Autopilot Accidents

Un any més arriba a Barcelona el Congrés del Món Mòbil que organitza GSMA per a reunir la indústria del mòbil.

La cita anual a banda de la repercussió econòmica que suposa l’estada dels congressistes, que fa per exemple que aquests dies pugi el preu del llamàntol, i el tancament de negocis milionaris per part de les grans companyies de telefonia d’arreu del món, hauria d’aportar oportunitats a les empreses i iniciatives locals i foranes que estan establertes a casa nostra.

La visualització durant aquest dies de l’activitat de la fira en mitjans de comunicació, permetrà veure les noves iniciatives d’emprenedors i empreses que podran mostrar els seus productes a clients i gran públic.

Si a això unim que som uns dels països europeus, i del món, amb més introducció en la població de telèfons intel·ligents. I que Barcelona és seu de la Mobile World Capita. Tot plegat fa que es donin les condicions ideals perquè aparegui un teixit empresarial local que amb el bon suport de l’administració pugui convertir-se en un referent, i en un vector que impulsi la nostra economia més enllà de la celebració del congrés.

mwc-2018.mp3

La cinquena generació de telefonia mòbil ja està aquí. Tot i que en molts llocs no arriba el 3G i el 4G només està disponible en llocs molt concrets, els fabricant ja treballen en l’elaboració de dispositius 5G.

Però que aportarà aquesta nova generació de telefonia mòbil, i quins canvis suposarà?

La tecnologia 5G aportarà una serie de millores respecte a l’anterior generació de telefonia mòbil:

Més ample de banda, que permetrà una major velocitat en la transferència de dades, passant dels 100 Megues que promet el 4G fins a 10 Gigues. Que la navegació ja és més important en els telèfons que el fet de parlar és evident des de fa temps, però haureu notat que cada vegada es passen més vídeos que imatges en els vostres grups de xat.

Un major nombre de dispositius connectats. Que ha d’evitar la saturació que es produeix quant hi ha molts telèfons reunits en un mateix punt. I que és necessari quant cada vegada hi ha més coses connectades a la xarxa.

I finalment, i no menys important, un menor temps de latència. És a dir el temps de resposta de la xarxa. Una cosa que no és crítica per rebre una notificació de xarxes socials, però si per avisar a un cotxe autònom de quant ha de frenar, per exemple.

Tot plegat no suposarà grans canvis a l’hora de parlar per telèfon i navegar per internet amb el telèfon mòbil. Però si que suposarà la possibilitat del desplegament de l’Internet de les coses amb tots els canvis que això ens comportarà.

Telefonia 5G

El gegant d’Internet Google ha presentat Poly, una biblioteca d’objectes 3D de llicència lliure classificats per categories, amb la intenció de que puguin ser emprats en modelat 3D, realitat virtual o augmentada, impressió 3D, jocs, etc.

Els objectes es troben sota llicència Creative Commons i poden ser usat per finalitats personals o comercials amb la simple atribució d’autoria.

Evidentment Google pretén que la col·lecció segueixi creixent amb l’aportació dels usuaris que des de les seves comptes poden compartir i catalogar objectes.

Sens dubte una estratègia per dotar de continguts de forma senzilla de cara a la creació de les noves aplicacions 3D que estan a punt d’arribar.

Google Poly

Ja tenim a les pantalles del cinema la segona part de la obra mestra del ciberpunk “Blade runner“, la pel·lícula del director de cinema anglès Ridley Scott basada en la novel·la de l’escriptor de ciència-ficció Nord-americà Philip K. Dick titulada “Els androides somien xais elèctrics?” (traduïda a casa nostra per Edicions62) mostrava una societat híper-tecnificada en decadència, en que entre d’altres aspectes com la enginyeria genètica, la superpoblació, la destrucció del medi ambient i el control sobre els individus,  l’autor es planteja que vol dir realment ser humà.

En aquesta segona part (de la que no existeix novel·la de l’autor de l’original, ni és del mateix director que la primera, tot i que compta amb la supervisió de Ridley Scott com a productor) la recerca d’un jove Blade Runner anomenat K d’un obscur secret que pot dur al caos a la humanitat, el durà fins al caça-replicants que interpreta Harrison Ford, que porta trenta anys desaparegut.

Abans de veure aquesta segona part és recomanable veure els tres curts que Warner Bros ha produït, i que ens expliquen que ha passat en aquest període de 30 anys.

Esperem que aquesta segona part no es perdi en el temps com llàgrimes en la pluja.

Blade Runner 2049

Si fins ara tot era “mobile” ara arriba l’era de la Intel·ligència Artificial.

Segons ja va definir l’any 1950 el pare de la informàtica moderna, el britànic Alan Turing, la Intel·ligència Artificial és un conjunt d’algoritmes que traduïts a un maquinari i un programari adequats ens permetin emular el pensament de la ment humana.

Però d’ençà de mitjans del segle passat, la IA ha evolucionat notablement, i ara ja es troba prou madura com per arribar al gran public, i ja ens la troben en la nostra vida quotidiana, segurament , sense ser-ne pas gaire conscients.

Quan ens recomanen altres pel·lícules, cançons o productes relacionats. Quan fem servir l’assistent dels nostres telèfons mòbils. Quan traduïm textos de forma automàtica. Quan organitzem automàticament els correus que rebem. Quan es volen detectar accessos fraudulents. O fins i tot quan juguem a videojocs, darrere hi ha un sistema d’Intel·ligència Artificial.

Així doncs la IA no està en el punt de reproduir un cervell humà, però si d’intermediar en molts aspectes de la nostra nostra vida quotidiana quan accedim a dispositius o informació, i caldrà avaluar quin impacte tindrà aquesta tecnologia en la societat.

Arriba l’era de la Intel·ligència Artificial

Quan naveguem per internet estem sotmesos a anuncis que ens molesten i consumeixen el nostre ample de banda, i per això cada vegada més els usuaris instal·len extensions als seus navegadors per bloquejar-los.

Conscient d’aquesta tendència creixent, el gegant d’Internet, Google es planteja bloquejar al publicitat al seu navegador Chrome, de forma automàtica perquè diuen que evitaria als seus usuaris haver de patir publicitat molesta i els oferiria una millor experiència de navegació.

Aquesta podria ser una bona idea si no fos que Google és la més gran empresa de publicitat d’internet, i de fet aquest és el seu gran negoci, del que obté els beneficis que després destina a millorar el seu cercador d’internet.

Tot plegat ha despertat el recel de la xarxa que veu en aquesta maniobra una amenaça cap als seus competidors, i al lliure mercat en general.

Bloqueig de publicitat a chrome

 

Sembla de ciència ficció, però el Parlament Europeu ha aprovat una resolució perquè la Comissió Europea comenci a establir les bases per a una legislació que haurà de regir els robots i les intel·ligències artificials.

El Parlament Europeu proposa una figura jurídica de “persona electrònica” amb els seus corresponents drets i deures. I que, per tant,  haguessin de cotitzar i així garantir les pensions.

A banda de que compleixin les tres lleis de la robòtica que ja va postular l’escriptor rus de ciència ficció Isaac Asimov l’any 1942, al Parlament Europeu també li preocupa la seguretat dels humans, i proposa que tots hagin de dur instal·lat un botó de seguretat que els desconnecti en cas de que sigui necessari.

I més enllà de la seguretat física, també mostra la seva preocupació per establir mecanismes per no generar dependència emocional dels humans cap a aquestes màquines que conviuran amb nosaltres.

D’aquesta manera el Parlament Europeu s’avança a un escenari que els experts asseguren que encara tardarà a arribar, però que no hi ha cap dubte que tot i que actualment la integració de robots a la nostra societat és incipient, serà comú d’aquí uns anys.

Llei de robots

No és cap secret que ens passem el dia enganxats a les xarxes socials,mitjançant els telèfons mòbils que tots portem a la butxaca.

I també es sobradament sabut que el tema dels pagaments per internet encara no ha estat solucionat amb eficàcia.

Però ara això pot començar a canviar, perquè la xarxa social més gran, ha demanat ser autoritzada per a poder operar com ho faria un banc.

En la pugna per saber qui es quedaria amb el sistema de pagaments digitals hi ha tres actors:

Els bancs, que son els que emprem ara per fer pagaments digitals mitjançant les seves targetes. Però que no son eficients per als micropagaments que sovint son necessaris a la xarxa.

Les operadores, que ja ens facturen la connexió, però que no han estat capaces de tot i tenir-nos com a client i facturar-nos mensualment, incloure algun servei de pagaments afegit al de connectivitat que ens ofereixen.

I ara es posiciona amb força per fer aquest servei la xarxa social a la que tantes hores dediquem.

Aquest sistema de pagament que tots portarem a la butxaca acabarà per prendre-li el lloc a l’altre que també duem a la butxaca, fins a substituir la cartera.

Que es vagi preparant la tercera cosa que ens posem a la butxaca quan sortim de casa, per a ser substituïda ben aviat:

…les claus.

Pagament per xarxes socials.mp3