Sostre solar i acomuladors electrics

tesla_roof.jpg

Sembla que l’energia solar i els acumuladors energètics comencen a ser un producte prou madur per passar al gran consum com un electrodomèstic més.

La innovadora empresa Tesla, creadora dels famosos cotxes esportius elèctrics, ha presentat la nova versió del seu acumulador ‘Power Wall’ que segons l’empresa et proporciona energia per tota la nit per una casa unifamiliar i que unit al seu producte ‘Solar Roof’, un sostre solar que queda perfectament integrat de forma discreta en les construccions, permet l’autonomia energètica d’una casa.

Si tenim en compte que Espanya és el país europeu que disposa de més hores de sol, i que som energèticament dependents del petroli de fora per tal de generar energia elèctrica. Sembla que aquesta hauria de ser una gran notícia.

Però l’empresa no comercialitza aquest producte a Espanya, mentre que si que ho fa a França, Alemanya o Finlàndia, entre d’altres països europeus, degut a la legislació específica que s’ha propugnat per gravar aquest tipus d’energia.

Mentre la consellera alemanya Angela Merkel aposta per les energies renovables, per no ser tant energèticament dependents dels països productors de petroli, a Espanya les companyies que es dediquen a les renovables, que son punteres a nivell mundial, han d’anar a fer els seus projectes fora, perquè aquí la legislació no els es propícia.

Ja voldrien els alemanys tenir tot el sol que tenim aquí.

I ja ens agradaria a nosaltres que els lobbies que suposen les companyies elèctriques, amb els ex-polítics en els seus consells d’administració, no tinguessin tanta capacitat de pressió sobre el govern, a l’hora de limitar, en comptes d’afavorir una tecnologia d’interès públic.

Tot plegat, un cas més de com la tecnologia transforma la societat i com la societat modula la tecnologia.

plaques_solars.mp3

La saturació dels dispositius sense fils

radiacio_electromagnetica.jpg

La connexió sense fils pot semblar molt còmode, però presenta alguns inconvenients.

No haver de dependre dels molestos fils a l’hora de connectar les coses, pot semblar d’entrada una gran idea. Però hem de saber que aquest alliberament que suposa comporta altres coses a tenir en compte.

D’una banda el fet de que estiguem rodejats de radiacions electromagnètiques, de bluethooth, wi-fi, telefonia… que no s’ha demostrat que siguin perjudicials per a la salut, però que cal que apliquem el principi de prevenció.

I d’altra banda el fet de la saturació de l’espectre radioelèctric, que els experts auguren que pot quedar col·lapsat amb la creixent adopció de l’internet de les coses, que vol dir que tot acabarà connectant-se a internet.

Si l’ús de la tecnologia sense fils es generalitza, es corre el perill de saturació. I això només es pot combatre augmentant les potencies d’emissió o ampliant a d’altres freqüències.

Serà bàsic, doncs, una regulació legislativa dels aparells sense fils, i fer-ne una correcta utilització, només en els cassos que sigui estrictament necessari.

Una televisió intel·ligent, o un ordinador de sobretaula, que no es mouen de lloc, poden accedir perfectament a internet amb un cable, sense necessitat de wi-fi.

O un teclat d’ordinador no cal que es connecti amb bluetooth per radio amb l’ordinador que te a tocar, si ho pot fer amb un cable.

Tot plegat fa pensar que en un futur també haurem de pensar  en la ecologia radioelèctrica del nostre entorn, i evitar la contaminació de radiacions electromagnètiques.

Sou ecologistes? O empreu indiscriminadament les tecnologies sense fils?

Saturació wi-fi

L’eliminació del roaming a la unió Europea

Fi roamingLa itinerància o “roaming” de la telefonia mòbil, es d’aquelles coses que posen de manifest la poca integració europea que hi ha a nivell pràctic.

Per això la comissió europea es va posar ferma en establir mesures per a l’eliminació dels sobrecostos que suposa trucar amb el mòbil des d’un altre país (una cosa que tècnicament és possible perquè tot Europa usa el mateix estàndard de telefonia mòbil)

Durant el 2016 es pretenia l’eliminació d’aquests sobrecostos quan es fes ús del telèfon mòbil fora del país on s’havia contractat la línia. Però l’oposició de les companyies telefòniques, que es temien que la gent contractes línies fora dels seus països de residència on els preus son més barats,  ha fet que la Comissió establís en el marc del  Mercat Únic de Telecomunicacions que la reducció del roaming no arribi fins al 15 de juny de 2017 en que disposarem de roaming sense costos, però només durant 90 dies l’any, sense passar de 30 dies seguits, per “evitar abusos per part dels clients”.

Les queixes de les organitzacions de consumidors i usuaris, per aquesta limitació imposada per les companyies de telefonia ja ha fet que el president de la Comissió Europea; Jean-Claude Junker, declari que es treballarà en una nova versió de l’acord.

Però el cas és que molts pocs creuen que ni tant sols aquest acord tant restrictiu es posi marxa:

La unió europea, que regula les tarifes de telefonia mòbil des de 2007, parla d’eliminar el sobrecost del roaming des del 2010 però això no acaba d’arribar.

El desembre de 2013 la Unió Europea anunciava la fi del roaming pel 1 de juliol de 2014. Com que les companyies telefòniques van adduir que això els suposaria grans pèrdues econòmiques, tant sols es va aconseguir fixar uns preus màxim per evisar els abusos de facturació.

Així dons es va posposar la fi dels sobrecostos del roaming fins el 15 de desembre de 2015, però això tampoc va arribar. I simplement es va fer una nova reducció de les tarifes en itinerància.

El 30 d’abril de 2016 s’establia una nova baixada de tarifes com a període transitori per a l’eliminació total de sobrecostos.

A l’espera que les operadores finalment no s’hi oposin aquest cop.

D’altra banda la Unió Europea està discutint la possibilitat de regalar bitllets de tren Interrail a tots els ciutadans europeus quan compleixin els 18 anys perquè viatgin per Europa.

Es incapaç de mantenir-se ferma en les seves decisions de reduir els costos, que demanden els usuaris que ja es mouen per Europa, doblegant-se als lobbies de les telefòniques.

I per contra li és més fàcil regalar un bitllets que haurem d’acabar pagant entre tots.

El proper cop que sortiu a Europa (pagant-vos vosaltres el viatge) i hagueu de fer ús del mòbil, pregunteu-vos perquè les Companyies telefòniques tenen tant d’interès a fitxar ex-ministres per als seus consells d’administració.

L’eliminació del roaming a la unió Europea

El Bitcoin guanya terreny

Bitcoins

Tot i que els mitjans generalistes solen mostrar el bitcoin com una moneda obscura i lligada al diner negre obtingut d’activitats il·legals i que els poders econòmics estatals pel fet se ser una moneda descentralitzada i que no tenen mecanismes legals per controlar, ni per tant fer tributar, ens adverteixen de que és quelcom insegur, pel fet de que no hi ha un banc central al seu darrera que la recolzi.

D’una banda, el fet de que s’hagi desvetllat la veritable identitat del seu creador Satoshi Nakamoto, que ha resultat ser el pseudònim emprat per l’australià Craig Steven Wright.

I de l’altra la recent decisió del Banc Central Europeu de l’eliminació del la circulació del bitllets de 500€, que s’associen al diner negre. Unit als tipus d’interès negatius a la Zona Euro.

Farà que aquesta moneda criptogràfica vagi fent passos endavant i sigui adoptada per més gent.

El nul control de les autoritats monetàries internacionals, i el fet de que se’ls escapi a nivell tributari, fa no en vulguin ni sentir parlar.

Però ja fa molt que els americans varen trencar el patró or, i ningú ja no pot anar a cobrar en lingots d’or a un banc central.

I els diner ja fa molt que son simples apunts comptables en un ordinador.

D’aquí no res tots estarem pagant amb el nostre telèfon mòbil, i arribats a aquest punt… el bitcoin no sembla una moneda tant diferent.

El bitcoin s’enforteix

Adeu a les teles 3D

TV 3D

Després de que fa uns anys els fabricants de televisors ens volguessin fer comprar els televisions amb els seus sistemes de 3D, dos dels principals fabricants; Samsung i Philips, han deixat d’incloure aquesta característica en les seves teles del 2016.

Sembla que el fet d’haver d’emprar unes ulleres per poder veure la TV en 3D no ha acabat de convèncer als usuaris, que ho veuen com una cosa enutjosa.

I d’altra banda hi ha molt poc contingut en 3D i les principals cadenes que hi emetien (com ara la BBC) van deixar de fer-ho fa temps, per falta d’interès dels teleespectadors i el major cost que suposa gravar en aquest sistema.

Al cinema, després de l’estrena amb gran èxit de la pel·lícula Avatar l’any 2009 semblava que el 3D seria el futur. Però sembla que el 3D només és una excusa per vendre les entrades més cares, i a sobre, en moltes produccions, les tres dimensions eren generades per ordinador, després de filmada la pel·lícula, en comptes de filmar-la amb càmeres estereoscòpiques.

Les ulleres son vistes com una nosa, així que haurem d’esperar a les pantalles hologràfiques.

I mentrestant, el que si que te bona acollida son formats amb més i mes definició, amb els que ja és impossible percebre els píxels, i sembla que ens trobem davant d’un quadre, amb formats de 4K (el doble de les televisions d’alta definició que podem tenir a casa) i 8K (d’encara més resolució), que mentre vagi creixent la mida de les pantalles te sentit, però que com ja passa amb les dels mòbils arriba un moment que l’ull humà ja no pot percebre més resolució.

Adéu als televisors 3D

Les dades dels europeus no estan prou segures fora d’Europa

dades_segures.png

L’any 2011, arrel de les revelacions de les pràctiques de les agencies d’intel·ligència americanes desvetllades per l’ex-agent de la CIA Edward Snowden, un estudiant de dret d’Àustria, Max Schrems, va presentar una denúncia a l’ Autoritat Irlandesa de Control, contra Facebook perquè la seva filial europea a Irlanda transferia les dades dels usuaris europeus a servidors allotjats a Estats Units.

D’entrada les autoritats Irlandeses van desestimar la denúncia perquè la Unió Europea consideraven que els servidors d’Estats Units eren prou segurs.

Però el 6 d’Octubre d’aquest any el Tribunal de Justícia de la Unió Europa ha invalidat la decisió al·legant que la CE no va fer les investigacions suficients per assegurar-se que els Estats Units garanteixin un nivell de protecció adequat de les dades personals dels ciutadans europeus.

Això suposa un terrabastall per a les grans empreses d’Internet, a les que es prohibeix treure fora d’Europa les dades dels usuaris europeu, sense que ho sàpiguen.
Però en comptes de que això provoqui que es creïn dins el territori europeu nous centres de dades, amb la generació de riquesa que això suposaria per Europa, el tema es solucionarà afegint un parell de línies de text dins del llarg pleg de condicions d’ús on es permeti expressament la cessió de les dades a països extracomunitaris (expressament als Estats Units)

Unes condicions d’ús d’aquests serveis que tots acceptem sense llegir-nos.

Dades personals fora d’europa.mp3

Les centraletes electròniques dels cotxes

centraleta.jpg

Els automòbils evolucionen ràpidament, i els nostres cotxes cada cop estan més tecnificats, però recentment hem vist com allà on no arriba la mecànica s’hi força el software per simular el rendiment que se’n espera.

Ja fa temps que els nostres motors van governats per centraletes electròniques.
Son aquestes centraletes qui determina com treballa al motor, cosa que permet per exemple que puguem configurar-lo en mode eco de baix consum o per conducció esportiva només tocant un botó.
Tant es així que es habitual que les motoritzacions siguin físicament les mateixes però puguem comprar models de diferents potencies, que el fabricant regula mitjançant la centraleta electrònica.
Això que es conegut de lluny fa que la gent tunnegi les centraletes canviant els xips que els cotxes porten de fàbrica per altres que els donen un major rendiment, això si, suposa la pèrdua de la garantia que porta el vehicle.

De fet, tenim accés a totes les parts mecàniques del vehicle, però el programari és un espai tancat.

Si el programari fos obert, podríem examinar-lo per saber si fa trampes a l’hora de detectar que anem a passar un control mediambiental o canviar-ne certs paràmetres a voluntat per treure’n tot el rendiment que pot donar el cotxe i que el fabricant no ens dona per tractar-se d’una versió més barata.

O fer una cosa tant senzilla com traduir a noves llengües els missatges de text que ens mostra el cotxe.

Coneixeu algun model de cotxe que mostri els missatges de text en català? Perquè jo estic mirant de canviar de cotxe i no en trobo cap que hem parli amb la meva llengua.

Si aquest programari fos obert, potser algun dia podrem descarregar de Soft Català la versió catalana de la centraleta del nostre cotxe.

Centraletes electròniques.mp3