Societat de la Informació

La itinerància o “roaming” de la telefonia mòbil, es d’aquelles coses que posen de manifest la poca integració europea que hi ha a nivell pràctic.

Per això la comissió europea es va posar ferma en establir mesures per a l’eliminació dels sobrecostos que suposa trucar amb el mòbil des d’un altre país (una cosa que tècnicament és possible perquè tot Europa usa el mateix estàndard de telefonia mòbil)

Durant el 2016 es pretenia l’eliminació d’aquests sobrecostos quan es fes ús del telèfon mòbil fora del país on s’havia contractat la línia. Però l’oposició de les companyies telefòniques, que es temien que la gent contractes línies fora dels seus països de residència on els preus son més barats,  ha fet que la Comissió establís en el marc del  Mercat Únic de Telecomunicacions que la reducció del roaming no arribi fins al 15 de juny de 2017 en que disposarem de roaming sense costos, però només durant 90 dies l’any, sense passar de 30 dies seguits, per “evitar abusos per part dels clients”.

Les queixes de les organitzacions de consumidors i usuaris, per aquesta limitació imposada per les companyies de telefonia ja ha fet que el president de la Comissió Europea; Jean-Claude Junker, declari que es treballarà en una nova versió de l’acord.

Però el cas és que molts pocs creuen que ni tant sols aquest acord tant restrictiu es posi marxa:

La unió europea, que regula les tarifes de telefonia mòbil des de 2007, parla d’eliminar el sobrecost del roaming des del 2010 però això no acaba d’arribar.

El desembre de 2013 la Unió Europea anunciava la fi del roaming pel 1 de juliol de 2014. Com que les companyies telefòniques van adduir que això els suposaria grans pèrdues econòmiques, tant sols es va aconseguir fixar uns preus màxim per evisar els abusos de facturació.

Així dons es va posposar la fi dels sobrecostos del roaming fins el 15 de desembre de 2015, però això tampoc va arribar. I simplement es va fer una nova reducció de les tarifes en itinerància.

El 30 d’abril de 2016 s’establia una nova baixada de tarifes com a període transitori per a l’eliminació total de sobrecostos.

A l’espera que les operadores finalment no s’hi oposin aquest cop.

D’altra banda la Unió Europea està discutint la possibilitat de regalar bitllets de tren Interrail a tots els ciutadans europeus quan compleixin els 18 anys perquè viatgin per Europa.

Es incapaç de mantenir-se ferma en les seves decisions de reduir els costos, que demanden els usuaris que ja es mouen per Europa, doblegant-se als lobbies de les telefòniques.

I per contra li és més fàcil regalar un bitllets que haurem d’acabar pagant entre tots.

El proper cop que sortiu a Europa (pagant-vos vosaltres el viatge) i hagueu de fer ús del mòbil, pregunteu-vos perquè les Companyies telefòniques tenen tant d’interès a fitxar ex-ministres per als seus consells d’administració.

L’eliminació del roaming a la unió Europea

Tot i que els mitjans generalistes solen mostrar el bitcoin com una moneda obscura i lligada al diner negre obtingut d’activitats il·legals i que els poders econòmics estatals pel fet se ser una moneda descentralitzada i que no tenen mecanismes legals per controlar, ni per tant fer tributar, ens adverteixen de que és quelcom insegur, pel fet de que no hi ha un banc central al seu darrera que la recolzi.

D’una banda, el fet de que s’hagi desvetllat la veritable identitat del seu creador Satoshi Nakamoto, que ha resultat ser el pseudònim emprat per l’australià Craig Steven Wright.

I de l’altra la recent decisió del Banc Central Europeu de l’eliminació del la circulació del bitllets de 500€, que s’associen al diner negre. Unit als tipus d’interès negatius a la Zona Euro.

Farà que aquesta moneda criptogràfica vagi fent passos endavant i sigui adoptada per més gent.

El nul control de les autoritats monetàries internacionals, i el fet de que se’ls escapi a nivell tributari, fa no en vulguin ni sentir parlar.

Però ja fa molt que els americans varen trencar el patró or, i ningú ja no pot anar a cobrar en lingots d’or a un banc central.

I els diner ja fa molt que son simples apunts comptables en un ordinador.

D’aquí no res tots estarem pagant amb el nostre telèfon mòbil, i arribats a aquest punt… el bitcoin no sembla una moneda tant diferent.

El bitcoin s’enforteix

WhatsApp ara és més segur amb la implementació d’un protocol obert d’encriptació en la nova versió.

WhatsApp ara és més segur

Després de que fa uns anys els fabricants de televisors ens volguessin fer comprar els televisions amb els seus sistemes de 3D, dos dels principals fabricants; Samsung i Philips, han deixat d’incloure aquesta característica en les seves teles del 2016.

Sembla que el fet d’haver d’emprar unes ulleres per poder veure la TV en 3D no ha acabat de convèncer als usuaris, que ho veuen com una cosa enutjosa.

I d’altra banda hi ha molt poc contingut en 3D i les principals cadenes que hi emetien (com ara la BBC) van deixar de fer-ho fa temps, per falta d’interès dels teleespectadors i el major cost que suposa gravar en aquest sistema.

Al cinema, després de l’estrena amb gran èxit de la pel·lícula Avatar l’any 2009 semblava que el 3D seria el futur. Però sembla que el 3D només és una excusa per vendre les entrades més cares, i a sobre, en moltes produccions, les tres dimensions eren generades per ordinador, després de filmada la pel·lícula, en comptes de filmar-la amb càmeres estereoscòpiques.

Les ulleres son vistes com una nosa, així que haurem d’esperar a les pantalles hologràfiques.

I mentrestant, el que si que te bona acollida son formats amb més i mes definició, amb els que ja és impossible percebre els píxels, i sembla que ens trobem davant d’un quadre, amb formats de 4K (el doble de les televisions d’alta definició que podem tenir a casa) i 8K (d’encara més resolució), que mentre vagi creixent la mida de les pantalles te sentit, però que com ja passa amb les dels mòbils arriba un moment que l’ull humà ja no pot percebre més resolució.

Adéu als televisors 3D

 

Mòbils més potents i una xarxa més ràpida… a part del de sempre, analitzem que ens ha deixat d’innovador el Mobile World Congress 2016.

Mobile World Congress 2016

Perquè l’aplicació predominant de missatgeria, WhatsApp, passa a ser 100% gratuïta.

WhatsApp passa a ser gratuït

L’any 2011, arrel de les revelacions de les pràctiques de les agencies d’intel·ligència americanes desvetllades per l’ex-agent de la CIA Edward Snowden, un estudiant de dret d’Àustria, Max Schrems, va presentar una denúncia a l’ Autoritat Irlandesa de Control, contra Facebook perquè la seva filial europea a Irlanda transferia les dades dels usuaris europeus a servidors allotjats a Estats Units.

D’entrada les autoritats Irlandeses van desestimar la denúncia perquè la Unió Europea consideraven que els servidors d’Estats Units eren prou segurs.

Però el 6 d’Octubre d’aquest any el Tribunal de Justícia de la Unió Europa ha invalidat la decisió al·legant que la CE no va fer les investigacions suficients per assegurar-se que els Estats Units garanteixin un nivell de protecció adequat de les dades personals dels ciutadans europeus.

Això suposa un terrabastall per a les grans empreses d’Internet, a les que es prohibeix treure fora d’Europa les dades dels usuaris europeu, sense que ho sàpiguen.
Però en comptes de que això provoqui que es creïn dins el territori europeu nous centres de dades, amb la generació de riquesa que això suposaria per Europa, el tema es solucionarà afegint un parell de línies de text dins del llarg pleg de condicions d’ús on es permeti expressament la cessió de les dades a països extracomunitaris (expressament als Estats Units)

Unes condicions d’ús d’aquests serveis que tots acceptem sense llegir-nos.

Dades personals fora d’europa.mp3

Els automòbils evolucionen ràpidament, i els nostres cotxes cada cop estan més tecnificats, però recentment hem vist com allà on no arriba la mecànica s’hi força el software per simular el rendiment que se’n espera.

Ja fa temps que els nostres motors van governats per centraletes electròniques.
Son aquestes centraletes qui determina com treballa al motor, cosa que permet per exemple que puguem configurar-lo en mode eco de baix consum o per conducció esportiva només tocant un botó.
Tant es així que es habitual que les motoritzacions siguin físicament les mateixes però puguem comprar models de diferents potencies, que el fabricant regula mitjançant la centraleta electrònica.
Això que es conegut de lluny fa que la gent tunnegi les centraletes canviant els xips que els cotxes porten de fàbrica per altres que els donen un major rendiment, això si, suposa la pèrdua de la garantia que porta el vehicle.

De fet, tenim accés a totes les parts mecàniques del vehicle, però el programari és un espai tancat.

Si el programari fos obert, podríem examinar-lo per saber si fa trampes a l’hora de detectar que anem a passar un control mediambiental o canviar-ne certs paràmetres a voluntat per treure’n tot el rendiment que pot donar el cotxe i que el fabricant no ens dona per tractar-se d’una versió més barata.

O fer una cosa tant senzilla com traduir a noves llengües els missatges de text que ens mostra el cotxe.

Coneixeu algun model de cotxe que mostri els missatges de text en català? Perquè jo estic mirant de canviar de cotxe i no en trobo cap que hem parli amb la meva llengua.

Si aquest programari fos obert, potser algun dia podrem descarregar de Soft Català la versió catalana de la centraleta del nostre cotxe.

Centraletes electròniques.mp3

El consum de contingut audiovisual a la carta s’està consolidant, com preconitzàvem des de fa molt temps, i les grans empreses de TI fan passos cap a la creació de continguts.

NetFlix, Amazon, Hulu i altres, ja fa temps que aposten amb èxit per les produccions pròpies, amb una gran acollida per part del públic i de la crítica, fins al punt que s’han endut alguns premis de prestigi atorgats per la industria audiovisual.

Google sembla que voldria reconvertir el seu YouTube cap a un servei de pagament, on també oferiria continguts propis.

I Apple sembla que ara estaria disposada a fer el mateix per a assortir al seu enèsim intent d’implantació massiva de Apple TV, un espai, la tele connectada, en que que voldria aconseguir l’èxit que ha assolit en el món de la telefonia mòbil.

No hem d’oblidar que ara fa ja deu anys Steve Jobs ja pretenia oferir serveis d’aquest tipus a través de iTunes.

Tampoc hem de perdre de vista altres players que pretenen situar-se com a centre d’entreteniment de les nostres cases, com les consoles PlayStation de Sony o la de Microsoft, que també podrien jugar aquesta carta.

Així doncs veiem com els mateixos fabricants de hardware i software, i les plataformes de streaming integren altres baules de la cadena de valor, que els son alienes, desfent el mite d’allò que ens havien venut de que la internet des-intermèdia, concentrant-ho tot en una única empresa que és qui ofereix el servei al client final, i convertint la resta de la industria en subsidiaria d’aquesta.

Aquí allò important es saber qui te el client, que és qui te la paella pel mànec, i el producte ja trobarem qui ens el faci.

Us sona aquest plantejament en un àmbit com el dels supermercats, i la introducció de les marques blanques, amb les repercussions que va tenir per als fabricant de tota la vida? Doncs ara trobarem productes independents competint a les prestatgeries digitals amb els del distribuïdor.

El temps ens dirà si es tracta d’un moviment puntual per nodrir de continguts les seves plataformes (els seus dispositius i serveis), o han vingut per a quedar-se.

Les plataformes audiovisuals creen continguts propis

En la fal·lera actual per anar cap a les ciutats intel·ligent en poden quedar despenjats els ciutadans de carrer.

En un espai en que defensem la tecnologia com aquest ja hem parlat altres vegades de la necessitat de defensar que es conservin les vies analògiques amb que fins ara es feien les coses.
L’adopció de mètodes administratius més tecnològics ha de ser perquè suposen una millora, no per imposició, fent que els ciutadans s’hi vegin abocats pel fet de tancar els antics canals.

En aquest sentit, a partir de l 1 de juliol les zones blaves de Barcelona passen a ser gestionades per una app per a mòbil o per SMS, i es deixaran de poder fer servir els típics discos de cartró de tota la vida, per indicar el temps d’estacionament.

El problema de les administracions, que es veu repetit una vegada i una altra, es que la aplicació només es troba disponible pels dos sistemes operatius de mòbil més estesos (Android i iOS) deixant fora tots aquells transportistes que tenen telèfons amb altres sistemes.

És just que et vegis obligat a canviar de telèfon per poder fer us de l’aplicació necessària per aparcar en zones de càrrega i descàrrega?
Perquè ha d’ajudar a fer créixer els sistemes operatius predominants l’administració pública, donant-los encara més quota de mercat de la que tenen?
No tenen dret la resta de ciutadans que empren altres sistemes de mòbil a poder fer servir la app de les zones de carrega i descarrega?

La resposta a això sol ser que no es viable econòmicament desenvolupar per a tots els fabricants.
Cosa lògica d’altra banda.
Però la solució a això es donar servei només a alguns ciutadans?

Evidentment que no.

La resposta adequada passa per desenvolupar fent servir estàndards, i no aplicacions per a fabricants concrets, amb interessos empresarials privats.
La majoria de cops una aplicació web és més que suficient per fer el mateix que fa una app, i és accessible des de qualsevol navegador connectat a Internet, amb independència de quin sigui el navegador i el sistema operatiu del telèfon mòbil.
A més a més, una web mai deixa de funcionar per quedar-se obsoleta quan surten nous sistemes operatius, només cal desenvolupar-la una vegada per a tots els dispositius existents i futurs, i es fàcilment actualitzable re-aprofitant-ne el codi.

Smart cities for dummy citizens