Empreses globals vs. dades locals

Les grans empreses multinacionals d’Internet recopilen gran quantitat de dades dels seus usuaris.

Perquè aquestes empreses no facin un mal us de les dades personals dels seus usuaris, la Unió Europea te un Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) que dicta que aquestes dades personals només puguin estar en llocs confiables.

Un acord del 2016 amb el Estat Units d’Amèrica anomenat ‘Privacy Shield’ (escut de privacitat) considerava que la jurisdicció nord americana protegia les dades dels europeus de la mateixa forma com es feia en territori de la Unió Europea.

Però recentment el TJUE considera que els Estats Units no garanteixen un nivell de protecció adequat de les dades dels europeus, cosa que canvia la relació entre els Estats Units i Europa en matèria de privacitat de dades personals.

Tot ve arrel de la denúncia contra Facebook de l’austríac Maximiliam Schrems, pel fet de que aquesta empresa transferia part de les seves dades des de la filial europea d’Irlanda a la seva seu central als Estats Units.

Després de recórrer a diferents instancies judicials el TJUE ha dit que els Estats Units no ofereix un nivell de protecció equivalent al de les lleis europees, i per tant deixa com a invàlida la ‘Privacy Shield’.

En especial el problema ve per la Llei de Vigilància d’intel·ligència Estrangera dels Estats Units (FISA), que permet a la NSA recopilar informació a ciutadans no estatunidencs fora dels Estats Units, cosa que inclou la vigilància electrònica de serveis de comunicacions, com ara Facebook.

Ara Facebbok ha de mirar que farà amb les seves xarxes, recordem que també es propietària d’Instagram i WhatsApp.

I el mateix els tocarà fer a la resta de multinacionals americanes que ara empraven les dades dels ciutadans europeus d’igual forma que ho feien amb els estatunidencs.

Tot plegat farà canviar les normes del joc. Unes normes que afecten especialment als sistemes de publicitat, que per mostrar-nos publicitat rellevant recopilaven dades d’arreu per on navegàvem.

El teletreball s’imposa

El que no han aconseguit anys de promoció des de les administracions públiques per anar estenent l’us del teletreball, amb tots els beneficis que se li atribuïen, i que anaven alineats amb les reivindicacions que aquestes administracions fan en altres àmbits (conciliació de la vida laboral, reducció d’emissió de contaminants, etc.) però que les mateixes administracions no eren capaces de posar en pràctica elles mateixes, massa assentades en el presencialisme, i incapaces de treballar per objectius. Ho ha aconseguit un conat de pandèmia vírica mundial.

L’aparició del coronavirus i la contenció del seu contagi amb el confinament i la restricció de moviments ha fet que moltes empreses hagin de cessar la seva activitat productiva durant uns dies. I ha estat llavors quan algú mirant de minimitzar la les pèrdues econòmiques que suposen uns sous que segueixen pagant ha pensat que els seus treballadors podrien treballar des de casa.

Alguns fins i tot hauran pogut rescatar la documentació del pla pilot que no van arribar a implantar a l’empresa mai.

El fet és que ara s’ha fet de la necessitat virtut, i tothom s’ha vist obligat a trobar solucions tecnològiques i operatives perquè els seus empleats puguin treballar des de casa.

Veurem si ara, un cop establerts, aquests mecanismes podran conservar-se en el temps, ni que sigui parcialment, o un cop passat l’ensurt tornarem a desar en un calaix aquestes eines de treball.

Escolta el podcast

Mai més podrem tornar a gaudir d’un cel estrellat

starlink.png

La irrupció de noves tecnologies massa sovint topa amb l’ecologia. Com és el cas de les noves  constel·lacions de satèl·lits que han de donar cobertura global d’Internet. I que no permetran contemplar el cel nocturn tal i com ho havíem fet fins ara.

Fins ara ja hi havia satèl·lits orbitant La Terra, però passaven força inadvertits. Potser el més brillant era la ISS (Estació Espacial Internacional), un únic element que era molta casualitat que passes quan miràvem el cel.

Però ara s’estan desplegant constel·lacions de satèl·lits d’òrbita baixa que han de donar cobertura d’Internet, i que com passa amb les antenes de telefonia terrestre, hauran d’haver-n’hi uns pocs sempre sobrevolant-nos per poder establir-hi connexió.

El llançament dels primers 60  satèl·lits que han de formar el sistema Starlink (l’empresa del magnat Elon Musk)  ja ha posat en alerta als astrònoms, perquè brillen molt al cel nocturn, i tenint en compte que la primera fase d’aquesta constel·lació consta de  1584 satèl·lits, i que ha d’arribar a tenir-ne  4425, el panorama que auguren és que ens haurem d’anar acostumant a veure passar a les nits les traces lluminoses d’aquests artefactes entre els estels.

Però la preocupació major és que aquesta només és la primera de les constel·lacions que prometen internet d’alta capacitat (anuncien 1 terabit/s) que ja hi ha a punt, i a la que hi haurem de sumar els 3236 satèl·lits de la constel·lació Kuiper d’Amazon, els 900 de OneWeb, els 4600 de Samsung, els 3000 de Boeing, els 600 d’Astrome Technologies, els 800 de Commsat Technology Development… i només per parlar de projectes que ja estan a punt de desplegar-se, perquè n’hi ha molts altres en fase de desenvolupament.

Caldrà doncs que ens plantegem des del punt de vista ecològic: Pot una empresa privada afectar d’aquesta forma la possibilitat de gaudir del cel de tota la humanitat?

starlink.mp3

Tenir el cap als nuvols

al_nuvol.jpg

On rau el cervell dels nostres dispositius intel·ligents?

Perquè potser ens els venen com a intel·ligents, però són tan rucs que han de preguntar a un altre cada vegada que els fem una petició.

És a dir: Quan fem servir reconeixement de veu al nostre telèfon, televisor, o qualsevol altre dispositiu, és aquest dispositiu qui processa la petició, o passa el tall de veu al núvol i és un ordinador remot qui processa aquest tall de veu i en retorna els resultats.

Doncs donada l’alta necessitat de procés que requereixen aquestes operacions, fins ara se solien fer al núvol, en un lloc remot. Amb la problemàtica de seguretat i privacitat que això suposa.
Però els dispositius augmenten en potència de càlcul i per tant ja tenen ells mateixos la capacitat de processar les peticions que els fem en local, sense que els calgui enviar les peticions a un núvol perquè els processi i ens en torni la resposta. Cosa que els fa també més ràpids. Però principalment els fa més segurs.

Tot plegat ha de fer donar un salt endavant al control mitjançant comandes de veu, fent que acabin sent més ràpids que teclejar amb els dits, una cosa interessant no només per als telèfons, sinó que es torna més important per comunicar-nos amb el cotxe quan estem conduint, amb les mans al volant, per exemple…

…tot i que potser arriba una mica tard en aquest cas, perquè els cotxes aviat no es conduiran.

ia_en_local.mp3

La Unió Europea aprova la reforma de la llei de copyright

eu_copyright.png

Finalment, i després de diverses modificacions en el redactat, la Unió Europea ha aprovat la reforma de la llei de copyright per 348 vots a favor i 274 en contra i 36 abstencions.

En principi la llei volia protegir els autors davant de l’ús del seu contingut que en fan les grans corporacions d’internet (com ara Facebook, YouTube o Instagram) però l’hauran de complir les webs amb més de cinc milions d’usuaris únics mensuals, que faci mes de tres anys que operen a internet, o facturin més de 10 milions d’euros.

La idea era protegir els autors per tal de que puguin percebre els drets dels seus continguts que els usuaris pengen a xarxes socials, obligant a les plataformes a tenir un control més gran sobre els continguts aliens, donat que seran responsables dels continguts que allotgin.

Fins ara la responsabilitat dels continguts requeien primordialment en l’usuari.

A la practica s’espera que això suposi que siguin més restrictius a l’hora de permetre penjar contingut, cosa que pot fer canviar els continguts d’internet tal i com els coneixem fins ara.

Com sempre la aplicació que els jutges en facin de la llei acabarà definint com de restrictiu acabarà sent aquest canvi.

llei-europea-copyright.mp3

La desconfiança en la tecnologia xinesa de 5G podria suposar un enderreriment en la seva arribada

huawei-congreso-mundial-de-moviles-barcelona-2019.jpg

En aquest MWC 2019 s’ha plantejat les avantatges que suposarà la tecnologia 5G, que prometen que ens ha de canviar la vida.

Però per accedir a aquesta tecnologia cal desplegar-ne tota la infraestructura que la fa possible, i ara com ara és l’empresa xinesa Huawei qui està més ben posicionada per oferir a les operadores telefòniques el maquinari que ha de sostenir el 5G.

Però els estrets lligams de la companyia amb el Govern Xinès produeix desconfiança perquè es recela que es pugui deixar en mans d’aquest les xarxes telefòniques per fer-ne espionatge.

El Govern dels Estat Units d’Amèrica acusa la companyia Xinesa d’espionatge, tot i que no se’n ha aportat cap mena de prova. I després de vetar Huawei i també ZTE al seu país pressiona a la resta de països i en especial a Europa perquè també ho faci.

A Austràlia ja s’han vetat els equips tant de Huawei com de  ZTE, desprès de que el diari The Australian informés de la infiltració del Govern Xinès a la xarxa del país per fer espionatge.

Nova Zelanda ha fet el mateix.

Europa no s’ha decidit sobre el veto de l’empresa Xinesa, perquè sap que fer el desplegament amb Ericsson o Nokia suposaria un parell d’anys d’endarreriment en d’implantació de la tecnologia 5G, i un major cost.

A Anglaterra s’ha plantejat, fins i tot, substituir la tecnologia 4G de Huawei, que ja tenen isntal·lada.

A Espanya, la ministra espanyola, Nadia Calviño, no s’ha pronunciat sobre el tema, i el Secretario de Estado para el Avance Digital, Francisco Polo, va declarar “Farem el que digui Europa”.

I les companyies de telecomunicacions que operen a Espanya diuen que de moment confien en les empreses xineses, conscients dels costos que els suposaria prescindir-ne.

El més racional seria fer un protocol d’auditoria dels equips consensuada per part dels països que instal·lin noves xarxes, o encara millor utilitzar tecnologies obertes que permetessin la revisió per part de qualsevol investigador dels possibles forats de seguretat.

5g_huawei.mp3

Taxis vs. VTCs

vtv_taxis.jpg

El conflicte entre els taxis i els VTCs no és més que l’enèsim cas de disrupció per les noves tecnologies.
Com hem vist en tants altres sectors, la revolució informacional, fa que els sistemes de contractació que usen els consumidors del servei canviïn.
I si els actors tradicionals no s’hi adapten perdran la seva preponderància. Ho hem vist en el cas de la música, la reserva d’allotjament, el consum de pel·lícules, la fotografia, i tants d’altres.
Contractar via mòbil, saber en tot moment on està el vehicle que esperes, o poder valorar el servei en acabar. Són aspectes que els usuaris ja han demostrat que aprecien.

I si en contra d’això, el sector del taxi només pot fer valer la regulació legal que els protegeix, però segueixen oferint el mateix servei que el segle passat, els designis dels consumidors els acabaran passant per sobre.

Està clar que cal que hi hagi regulacions, i que ningú s’ha de saltar la llei. Però no perdem de vista que la societat evoluciona i les lleis canvien.

Les discogràfiques van posar el crit al cel quan va aparèixer Napster, que permetia distribuir música en MP3. Hi hi van posar totes les traves possibles. El sistema va evolucionar i es va cenyir als aspectes legals, i ara sistemes com ITunes, s’enduen part dels beneficis del negoci que abans tenien les discogràfiques.
Però sembla que ningú aprèn la lliçó.

Taxis vs. VTCs

El Govern Espanyol podrà tancar webs sense haber de tenir autorització judicial

tancament_sense_dictamen_judicial.jpg

El Govern Espanyol assoleix finalment els objectius que es plantejava en la controvertida “Llei Sinde” de 2011 que pretenia tancar webs sense que calgués una autorització judicial, i que va revoltar els internautes, que van aconseguir aturar-ne aquest aspecte.

Finalment, però, PSOE, PP i Ciudadanos han aprovat una modificació a la llei que permetrà “passar” del requeriment de l’autorització d’un jutge abans de tancar una web.

La modificació de l’article 195 de la Llei de Propietat Intel·lectual permetrà tancar de forma administrativa (és a  dir, sense que calgui la intervenció d’un jutge que ho dictamini) les webs per vulneracions de drets que es considerin reiterades.

Així doncs, el que el 2011 no va poder aprovar el PSOE, per les protestes dels activistes en-línia què ho van considerar un excés, obligant al govern a recular en aquest punt de la llei, set anys després serà finalment completat amb una modificació de la llei.

Ja veiem que no es pot abaixar la guàrdia en la defensa dels nostres drets, ja que si no en deixem passar una de grossa ens la colen en petites dosis.

llei_sinde_reloaded.mp3