Societat de la Informació

La irrupció de noves tecnologies massa sovint topa amb l’ecologia. Com és el cas de les noves  constel·lacions de satèl·lits que han de donar cobertura global d’Internet. I que no permetran contemplar el cel nocturn tal i com ho havíem fet fins ara.

Fins ara ja hi havia satèl·lits orbitant La Terra, però passaven força inadvertits. Potser el més brillant era la ISS (Estació Espacial Internacional), un únic element que era molta casualitat que passes quan miràvem el cel.

Però ara s’estan desplegant constel·lacions de satèl·lits d’òrbita baixa que han de donar cobertura d’Internet, i que com passa amb les antenes de telefonia terrestre, hauran d’haver-n’hi uns pocs sempre sobrevolant-nos per poder establir-hi connexió.

El llançament dels primers 60  satèl·lits que han de formar el sistema Starlink (l’empresa del magnat Elon Musk)  ja ha posat en alerta als astrònoms, perquè brillen molt al cel nocturn, i tenint en compte que la primera fase d’aquesta constel·lació consta de  1584 satèl·lits, i que ha d’arribar a tenir-ne  4425, el panorama que auguren és que ens haurem d’anar acostumant a veure passar a les nits les traces lluminoses d’aquests artefactes entre els estels.

Però la preocupació major és que aquesta només és la primera de les constel·lacions que prometen internet d’alta capacitat (anuncien 1 terabit/s) que ja hi ha a punt, i a la que hi haurem de sumar els 3236 satèl·lits de la constel·lació Kuiper d’Amazon, els 900 de OneWeb, els 4600 de Samsung, els 3000 de Boeing, els 600 d’Astrome Technologies, els 800 de Commsat Technology Development… i només per parlar de projectes que ja estan a punt de desplegar-se, perquè n’hi ha molts altres en fase de desenvolupament.

Caldrà doncs que ens plantegem des del punt de vista ecològic: Pot una empresa privada afectar d’aquesta forma la possibilitat de gaudir del cel de tota la humanitat?

starlink.mp3

On rau el cervell dels nostres dispositius intel·ligents?

Perquè potser ens els venen com a intel·ligents, però són tan rucs que han de preguntar a un altre cada vegada que els fem una petició.

És a dir: Quan fem servir reconeixement de veu al nostre telèfon, televisor, o qualsevol altre dispositiu, és aquest dispositiu qui processa la petició, o passa el tall de veu al núvol i és un ordinador remot qui processa aquest tall de veu i en retorna els resultats.

Doncs donada l’alta necessitat de procés que requereixen aquestes operacions, fins ara se solien fer al núvol, en un lloc remot. Amb la problemàtica de seguretat i privacitat que això suposa.
Però els dispositius augmenten en potència de càlcul i per tant ja tenen ells mateixos la capacitat de processar les peticions que els fem en local, sense que els calgui enviar les peticions a un núvol perquè els processi i ens en torni la resposta. Cosa que els fa també més ràpids. Però principalment els fa més segurs.

Tot plegat ha de fer donar un salt endavant al control mitjançant comandes de veu, fent que acabin sent més ràpids que teclejar amb els dits, una cosa interessant no només per als telèfons, sinó que es torna més important per comunicar-nos amb el cotxe quan estem conduint, amb les mans al volant, per exemple…

…tot i que potser arriba una mica tard en aquest cas, perquè els cotxes aviat no es conduiran.

ia_en_local.mp3

Finalment, i després de diverses modificacions en el redactat, la Unió Europea ha aprovat la reforma de la llei de copyright per 348 vots a favor i 274 en contra i 36 abstencions.

En principi la llei volia protegir els autors davant de l’ús del seu contingut que en fan les grans corporacions d’internet (com ara Facebook, YouTube o Instagram) però l’hauran de complir les webs amb més de cinc milions d’usuaris únics mensuals, que faci mes de tres anys que operen a internet, o facturin més de 10 milions d’euros.

La idea era protegir els autors per tal de que puguin percebre els drets dels seus continguts que els usuaris pengen a xarxes socials, obligant a les plataformes a tenir un control més gran sobre els continguts aliens, donat que seran responsables dels continguts que allotgin.

Fins ara la responsabilitat dels continguts requeien primordialment en l’usuari.

A la practica s’espera que això suposi que siguin més restrictius a l’hora de permetre penjar contingut, cosa que pot fer canviar els continguts d’internet tal i com els coneixem fins ara.

Com sempre la aplicació que els jutges en facin de la llei acabarà definint com de restrictiu acabarà sent aquest canvi.

llei-europea-copyright.mp3

En aquest MWC 2019 s’ha plantejat les avantatges que suposarà la tecnologia 5G, que prometen que ens ha de canviar la vida.

Però per accedir a aquesta tecnologia cal desplegar-ne tota la infraestructura que la fa possible, i ara com ara és l’empresa xinesa Huawei qui està més ben posicionada per oferir a les operadores telefòniques el maquinari que ha de sostenir el 5G.

Però els estrets lligams de la companyia amb el Govern Xinès produeix desconfiança perquè es recela que es pugui deixar en mans d’aquest les xarxes telefòniques per fer-ne espionatge.

El Govern dels Estat Units d’Amèrica acusa la companyia Xinesa d’espionatge, tot i que no se’n ha aportat cap mena de prova. I després de vetar Huawei i també ZTE al seu país pressiona a la resta de països i en especial a Europa perquè també ho faci.

A Austràlia ja s’han vetat els equips tant de Huawei com de  ZTE, desprès de que el diari The Australian informés de la infiltració del Govern Xinès a la xarxa del país per fer espionatge.

Nova Zelanda ha fet el mateix.

Europa no s’ha decidit sobre el veto de l’empresa Xinesa, perquè sap que fer el desplegament amb Ericsson o Nokia suposaria un parell d’anys d’endarreriment en d’implantació de la tecnologia 5G, i un major cost.

A Anglaterra s’ha plantejat, fins i tot, substituir la tecnologia 4G de Huawei, que ja tenen isntal·lada.

A Espanya, la ministra espanyola, Nadia Calviño, no s’ha pronunciat sobre el tema, i el Secretario de Estado para el Avance Digital, Francisco Polo, va declarar “Farem el que digui Europa”.

I les companyies de telecomunicacions que operen a Espanya diuen que de moment confien en les empreses xineses, conscients dels costos que els suposaria prescindir-ne.

El més racional seria fer un protocol d’auditoria dels equips consensuada per part dels països que instal·lin noves xarxes, o encara millor utilitzar tecnologies obertes que permetessin la revisió per part de qualsevol investigador dels possibles forats de seguretat.

5g_huawei.mp3

El conflicte entre els taxis i els VTCs no és més que l’enèsim cas de disrupció per les noves tecnologies.
Com hem vist en tants altres sectors, la revolució informacional, fa que els sistemes de contractació que usen els consumidors del servei canviïn.
I si els actors tradicionals no s’hi adapten perdran la seva preponderància. Ho hem vist en el cas de la música, la reserva d’allotjament, el consum de pel·lícules, la fotografia, i tants d’altres.
Contractar via mòbil, saber en tot moment on està el vehicle que esperes, o poder valorar el servei en acabar. Són aspectes que els usuaris ja han demostrat que aprecien.

I si en contra d’això, el sector del taxi només pot fer valer la regulació legal que els protegeix, però segueixen oferint el mateix servei que el segle passat, els designis dels consumidors els acabaran passant per sobre.

Està clar que cal que hi hagi regulacions, i que ningú s’ha de saltar la llei. Però no perdem de vista que la societat evoluciona i les lleis canvien.

Les discogràfiques van posar el crit al cel quan va aparèixer Napster, que permetia distribuir música en MP3. Hi hi van posar totes les traves possibles. El sistema va evolucionar i es va cenyir als aspectes legals, i ara sistemes com ITunes, s’enduen part dels beneficis del negoci que abans tenien les discogràfiques.
Però sembla que ningú aprèn la lliçó.

Taxis vs. VTCs

El Govern Espanyol assoleix finalment els objectius que es plantejava en la controvertida “Llei Sinde” de 2011 que pretenia tancar webs sense que calgués una autorització judicial, i que va revoltar els internautes, que van aconseguir aturar-ne aquest aspecte.

Finalment, però, PSOE, PP i Ciudadanos han aprovat una modificació a la llei que permetrà “passar” del requeriment de l’autorització d’un jutge abans de tancar una web.

La modificació de l’article 195 de la Llei de Propietat Intel·lectual permetrà tancar de forma administrativa (és a  dir, sense que calgui la intervenció d’un jutge que ho dictamini) les webs per vulneracions de drets que es considerin reiterades.

Així doncs, el que el 2011 no va poder aprovar el PSOE, per les protestes dels activistes en-línia què ho van considerar un excés, obligant al govern a recular en aquest punt de la llei, set anys després serà finalment completat amb una modificació de la llei.

Ja veiem que no es pot abaixar la guàrdia en la defensa dels nostres drets, ja que si no en deixem passar una de grossa ens la colen en petites dosis.

llei_sinde_reloaded.mp3

Un grapat d’enginyers del gegant d’Internet, Google han fet un manifest demanant que es suspengui el cercador que l’empresa està fent per a la Xina, perquè permetrà el control de les cerques i censurar-hi continguts per part del Govern xinés.

Els 187 signants del document aclareixen que no es tracta d’una acció contra la xina, sinó que aquesta forma d’actuar podria suposar un precedent  perquè altres països li demanin que censuri certs continguts.

De fet, fa vuit anys  Google ja va retirar el seu cercador a la Xina, per no avenir-se a la censura que els volia imposar el Govern Xinés, però el març d’aquest any es va destapar que estava treballant de nou en un cercador per a la Xina, que anomenen Dragonfly, que permetria la censura i la vigilància del govern.

El cas apareix després d’altres casos recents que incomoden als treballadors de Google com el tractament que va fer la companyia del cas d’un alt executiu acusat d’abusos sexuals, o el Projete Maven, per dotar d’intel·ligència artificial als drons militars, que la companyia va acabar abandonant.

Els treballador destaquen que treballen a Google pels seus valors, i veuen com últimament aquests estan posat en entredit.

Un cop més, la pressió social a les empreses des de fora, i des de dintre, posa en evidencia la responsabilitat social corporativa de les empreses.

Google Dragonfly

Sovint es parla del poc cap dels joves a l’hora de compartir fotos a les xarxes socials, i les conseqüències que tindrà en un futur. Però no es parla tant de que en molts casos són els mateixos pares els que fotografien i comparteixen constantment les fotos dels seus fills a traves de mitjans socials,  fins i tot abans de que hagin nascut: els aniversaris, les festes de l’escola, les de la guarderia, el primer pipi a l’orinalet, i la darrera ecografia…

Les fotos que circulen dels nens poden ser milers ja de ben petits, ja que sembla que si no comparteixes fotos dels teus petits fent tota mena d’activitats no ets un pare compromès, sense ser conscients que un cop difoses perdem el control sobre aquestes imatges o vídeos. I no sabem com poden afectar a l’infant quan sigui gran.

De  fet en alguns països ja s’han donat casos de fills que denuncien als pares per haver publicat fotos d’ells de petits que de grans no els fan cap gràcia.

Així doncs cal que tinguem cura de l’exposició de la imatge que fem dels nens i tenint en compte que en perdrem el control en fer-les publiques, de les repercussions que pot tenir en un futur.

fotos-de-nens.mp3

La nova versió del navegador d’internet Chome 69 agafa les teves dades de login quan entres al serveis de Google, com el seu cercador, youtube o gmail.

La nova versió celebra els deu anys del navegador i ha renovat el seu aspecte, però el que no es tant evident als ulls dels usuaris es que agafa l’usuari i contrasenya amb que entres als serveis de Google i els usa per obrir una sessió al navegador, de forma que espia totes les planes a les que et connectes a partir d’aquell moment, sense que tu en siguis conscient.

L’empresa ha dit que això es feia en favor de la facilitat d’us per als usuaris. Però la veritat es que no els ha advertit de que capturava aquestes dades d’identificació, contravenint així les normes de protecció de dades europees.

La versió lliure del navegador, anomenada Chromium sembla que també tindria aquest problema.

Els interessos del gegant d’internet passen per sobre dels drets dels usuaris que usen el navegador que l’empresa s’ha encarregat de que tots emprem desconeixent-ne les finalitats comercials.

D’aquí que calgui reiterar la importància de que per navegar no usem un navegador gratuït que una macroempresa tecnològica s’ha encarregat de difondre, sinó un navegador com ara Firefox, fet per una fundació sense ànim de lucre.

Un cop més l’aposta personal pel software lliure, i l’ètica de la comunitat que el desenvolupa,  ens dona la seguretat que no ens poden donar els productes amb interessos comercials.

Chome 69 s’apropia de les credencials que introdueixes a les planes de Google

Aquests darrers dies haureu rebut avisos al correu i haureu vist avisos a les webs per on navegueu advertint-vos de l’ús que feien de les vostres dades que recopilaven.

Això es degut a que el 25 de maig de 2018 entrava en vigor la directiva europea de protecció de dades que regula l’ús que es fa de l’emmagatzematge de dades de caràcter personal.

Bàsicament es tracta de que les empreses tenen la obligació d’informar als seus usuaris de quines dades en tenen emmagatzemades, i per a quin ús. I informar als usuaris de qui és el responsable del fitxer de dades i de que poden consultar-les, modificar-les i fins i tot eliminar-les.

La nova normativa, que entra en vigor després de dos anys de colla que es va establir per a la seva implantació, no hauria de canviar gaires coses a casa nostra, donat que la llei espanyola ja era una de les més avançades a nivell europeu. tant en criteris restrictius com en quantia de les multes imposades pel seu incompliment. Però si que suposa mostrar que Europa te una maner diferent i molt respectuosa de tractar les dades dels seus ciutadans, i fent que les grans empreses d’Internet, generalment americanes, s’hagin d’adequar a aquesta forma més escrupolosa de tractar les dades dels seus usuaris.

Tot plegat serà una bona manera de deixar de rebre correu brossa de llocs als que no recordàvem haver donat les nostres dades (si es que no les havien recopilat sense el nostre consentiment) amb el simple fet de no contestar el correu on ens demanen consentiment per seguir-les utilitzant. I clar, per a les empreses, pot suposar perdre la majoria de contactes de les seves llistes de correu.

El que seguirem veient son els sovint molestos avisos d’us de cookies, més encara si naveguem amb el mòbil, on poden fer impossible la navegació per la web.

La nova directiva europea de protecció de dades