Societat de la Informació

La nova versió del navegador d’internet Chome 69 agafa les teves dades de login quan entres al serveis de Google, com el seu cercador, youtube o gmail.

La nova versió celebra els deu anys del navegador i ha renovat el seu aspecte, però el que no es tant evident als ulls dels usuaris es que agafa l’usuari i contrasenya amb que entres als serveis de Google i els usa per obrir una sessió al navegador, de forma que espia totes les planes a les que et connectes a partir d’aquell moment, sense que tu en siguis conscient.

L’empresa ha dit que això es feia en favor de la facilitat d’us per als usuaris. Però la veritat es que no els ha advertit de que capturava aquestes dades d’identificació, contravenint així les normes de protecció de dades europees.

La versió lliure del navegador, anomenada Chromium sembla que també tindria aquest problema.

Els interessos del gegant d’internet passen per sobre dels drets dels usuaris que usen el navegador que l’empresa s’ha encarregat de que tots emprem desconeixent-ne les finalitats comercials.

D’aquí que calgui reiterar la importància de que per navegar no usem un navegador gratuït que una macroempresa tecnològica s’ha encarregat de difondre, sinó un navegador com ara Firefox, fet per una fundació sense ànim de lucre.

Un cop més l’aposta personal pel software lliure, i l’ètica de la comunitat que el desenvolupa,  ens dona la seguretat que no ens poden donar els productes amb interessos comercials.

Chome 69 s’apropia de les credencials que introdueixes a les planes de Google

Aquests darrers dies haureu rebut avisos al correu i haureu vist avisos a les webs per on navegueu advertint-vos de l’ús que feien de les vostres dades que recopilaven.

Això es degut a que el 25 de maig de 2018 entrava en vigor la directiva europea de protecció de dades que regula l’ús que es fa de l’emmagatzematge de dades de caràcter personal.

Bàsicament es tracta de que les empreses tenen la obligació d’informar als seus usuaris de quines dades en tenen emmagatzemades, i per a quin ús. I informar als usuaris de qui és el responsable del fitxer de dades i de que poden consultar-les, modificar-les i fins i tot eliminar-les.

La nova normativa, que entra en vigor després de dos anys de colla que es va establir per a la seva implantació, no hauria de canviar gaires coses a casa nostra, donat que la llei espanyola ja era una de les més avançades a nivell europeu. tant en criteris restrictius com en quantia de les multes imposades pel seu incompliment. Però si que suposa mostrar que Europa te una maner diferent i molt respectuosa de tractar les dades dels seus ciutadans, i fent que les grans empreses d’Internet, generalment americanes, s’hagin d’adequar a aquesta forma més escrupolosa de tractar les dades dels seus usuaris.

Tot plegat serà una bona manera de deixar de rebre correu brossa de llocs als que no recordàvem haver donat les nostres dades (si es que no les havien recopilat sense el nostre consentiment) amb el simple fet de no contestar el correu on ens demanen consentiment per seguir-les utilitzant. I clar, per a les empreses, pot suposar perdre la majoria de contactes de les seves llistes de correu.

El que seguirem veient son els sovint molestos avisos d’us de cookies, més encara si naveguem amb el mòbil, on poden fer impossible la navegació per la web.

La nova directiva europea de protecció de dades

Berec (l’organisme que agrupa els reguladors de telecomunicacions europeus) ha presentat en el seu darrer informe l’estudi comparatiu internacional amb dades des d’abril fins al setembre del 2017  en que es fa patent que l’ús del roaming ha crescut, especialment en dades, des que l’u d’abril de 2017 finalment la Comissió Europea va posar fi al roaming, després de les moratòries obtingudes per les telcos en reiterades ocasions.

L’estudi per valorar la iniciativa “Roaming like at home” demostra que el pas ha estat beneficiós per a les companyies, algunes de les quals (com ara la espanyola que argumentava que li representava un bon pessic en la seva facturació per ser el seu territori natural un destí turístic de primer nivell) s’havien oposat amb totes les seves forces a la desaparició de la itinerància.

Però no siguem innocents… les companyies, com ja van amenaçar que farien, ja es van encarregar de compensat els diners que deixarien de pagar amb la eliminació dels sobrecostos del roaming apujant altres tarifes. El que no pagarien els que viatjaven i feien us del servei, ho compensarien fent-ho pagar, en altres serveis, als que no viatjaven.

Tant mateix els roaming es una bona noticia per a la integració europea, ja que desdibuixa les fronteres i ens mostra un espai comú europeu en allò que fa referencia a la telefonia mòbil. Però aneu amb compte, l’acord només afecta a 31 països: els 28 de la Unió Europea més Noruega, Islandia i Lichtenstein. I en queden fora Andorra i Suïssa. I s’espera que després del brexit Anglaterra segueixi inclosa en l’acord.

Roaming com a casa

Darrerament hem vist als mitjans varies noticies d’accidents de cotxes intel·ligents amb conseqüències mortals tant per ocupants com per atropellament que ha fet disparar totes les alarmes sobre aquests sistemes de conducció.

El darrer dels accidents causà la mort d’un conductor d’un automòbil Tesla mentre usava el sistema Autopilot que incorporen aquest vehicles.

Però no hem de perdre de vista que, com indica el mateix fabricant, l’Autopilot que equipen aquests cotxes d’última generació es una ajuda a la conducció i no un sistema de conducció autònoma.

Si bé és veritat que el nom no ajuda gaire, i que potser el podríem considerar pretensiós ara com ara (tot i que aquesta tecnologia està avançant ràpidament, i s’està acostant molt al nivell necessari per a la conducció autònoma “on the wild) no hem de forçar la tecnologia per fer-li fer coses per les que no ha estat dissenyada.

Potser ens estem acostumant amb massa facilitat a deixar en mans de la tecnologia coses que hauríem de fer nosaltres (si més no, de moment).

Tesla Autopilot Accidents

Un any més arriba a Barcelona el Congrés del Món Mòbil que organitza GSMA per a reunir la indústria del mòbil.

La cita anual a banda de la repercussió econòmica que suposa l’estada dels congressistes, que fa per exemple que aquests dies pugi el preu del llamàntol, i el tancament de negocis milionaris per part de les grans companyies de telefonia d’arreu del món, hauria d’aportar oportunitats a les empreses i iniciatives locals i foranes que estan establertes a casa nostra.

La visualització durant aquest dies de l’activitat de la fira en mitjans de comunicació, permetrà veure les noves iniciatives d’emprenedors i empreses que podran mostrar els seus productes a clients i gran públic.

Si a això unim que som uns dels països europeus, i del món, amb més introducció en la població de telèfons intel·ligents. I que Barcelona és seu de la Mobile World Capita. Tot plegat fa que es donin les condicions ideals perquè aparegui un teixit empresarial local que amb el bon suport de l’administració pugui convertir-se en un referent, i en un vector que impulsi la nostra economia més enllà de la celebració del congrés.

mwc-2018.mp3

La cinquena generació de telefonia mòbil ja està aquí. Tot i que en molts llocs no arriba el 3G i el 4G només està disponible en llocs molt concrets, els fabricant ja treballen en l’elaboració de dispositius 5G.

Però que aportarà aquesta nova generació de telefonia mòbil, i quins canvis suposarà?

La tecnologia 5G aportarà una serie de millores respecte a l’anterior generació de telefonia mòbil:

Més ample de banda, que permetrà una major velocitat en la transferència de dades, passant dels 100 Megues que promet el 4G fins a 10 Gigues. Que la navegació ja és més important en els telèfons que el fet de parlar és evident des de fa temps, però haureu notat que cada vegada es passen més vídeos que imatges en els vostres grups de xat.

Un major nombre de dispositius connectats. Que ha d’evitar la saturació que es produeix quant hi ha molts telèfons reunits en un mateix punt. I que és necessari quant cada vegada hi ha més coses connectades a la xarxa.

I finalment, i no menys important, un menor temps de latència. És a dir el temps de resposta de la xarxa. Una cosa que no és crítica per rebre una notificació de xarxes socials, però si per avisar a un cotxe autònom de quant ha de frenar, per exemple.

Tot plegat no suposarà grans canvis a l’hora de parlar per telèfon i navegar per internet amb el telèfon mòbil. Però si que suposarà la possibilitat del desplegament de l’Internet de les coses amb tots els canvis que això ens comportarà.

Telefonia 5G

El gegant d’Internet Google ha presentat Poly, una biblioteca d’objectes 3D de llicència lliure classificats per categories, amb la intenció de que puguin ser emprats en modelat 3D, realitat virtual o augmentada, impressió 3D, jocs, etc.

Els objectes es troben sota llicència Creative Commons i poden ser usat per finalitats personals o comercials amb la simple atribució d’autoria.

Evidentment Google pretén que la col·lecció segueixi creixent amb l’aportació dels usuaris que des de les seves comptes poden compartir i catalogar objectes.

Sens dubte una estratègia per dotar de continguts de forma senzilla de cara a la creació de les noves aplicacions 3D que estan a punt d’arribar.

Google Poly

Ja tenim a les pantalles del cinema la segona part de la obra mestra del ciberpunk “Blade runner“, la pel·lícula del director de cinema anglès Ridley Scott basada en la novel·la de l’escriptor de ciència-ficció Nord-americà Philip K. Dick titulada “Els androides somien xais elèctrics?” (traduïda a casa nostra per Edicions62) mostrava una societat híper-tecnificada en decadència, en que entre d’altres aspectes com la enginyeria genètica, la superpoblació, la destrucció del medi ambient i el control sobre els individus,  l’autor es planteja que vol dir realment ser humà.

En aquesta segona part (de la que no existeix novel·la de l’autor de l’original, ni és del mateix director que la primera, tot i que compta amb la supervisió de Ridley Scott com a productor) la recerca d’un jove Blade Runner anomenat K d’un obscur secret que pot dur al caos a la humanitat, el durà fins al caça-replicants que interpreta Harrison Ford, que porta trenta anys desaparegut.

Abans de veure aquesta segona part és recomanable veure els tres curts que Warner Bros ha produït, i que ens expliquen que ha passat en aquest període de 30 anys.

Esperem que aquesta segona part no es perdi en el temps com llàgrimes en la pluja.

Blade Runner 2049

Si fins ara tot era “mobile” ara arriba l’era de la Intel·ligència Artificial.

Segons ja va definir l’any 1950 el pare de la informàtica moderna, el britànic Alan Turing, la Intel·ligència Artificial és un conjunt d’algoritmes que traduïts a un maquinari i un programari adequats ens permetin emular el pensament de la ment humana.

Però d’ençà de mitjans del segle passat, la IA ha evolucionat notablement, i ara ja es troba prou madura com per arribar al gran public, i ja ens la troben en la nostra vida quotidiana, segurament , sense ser-ne pas gaire conscients.

Quan ens recomanen altres pel·lícules, cançons o productes relacionats. Quan fem servir l’assistent dels nostres telèfons mòbils. Quan traduïm textos de forma automàtica. Quan organitzem automàticament els correus que rebem. Quan es volen detectar accessos fraudulents. O fins i tot quan juguem a videojocs, darrere hi ha un sistema d’Intel·ligència Artificial.

Així doncs la IA no està en el punt de reproduir un cervell humà, però si d’intermediar en molts aspectes de la nostra nostra vida quotidiana quan accedim a dispositius o informació, i caldrà avaluar quin impacte tindrà aquesta tecnologia en la societat.

Arriba l’era de la Intel·ligència Artificial

Quan naveguem per internet estem sotmesos a anuncis que ens molesten i consumeixen el nostre ample de banda, i per això cada vegada més els usuaris instal·len extensions als seus navegadors per bloquejar-los.

Conscient d’aquesta tendència creixent, el gegant d’Internet, Google es planteja bloquejar al publicitat al seu navegador Chrome, de forma automàtica perquè diuen que evitaria als seus usuaris haver de patir publicitat molesta i els oferiria una millor experiència de navegació.

Aquesta podria ser una bona idea si no fos que Google és la més gran empresa de publicitat d’internet, i de fet aquest és el seu gran negoci, del que obté els beneficis que després destina a millorar el seu cercador d’internet.

Tot plegat ha despertat el recel de la xarxa que veu en aquesta maniobra una amenaça cap als seus competidors, i al lliure mercat en general.

Bloqueig de publicitat a chrome