Les grans empreses multinacionals d’Internet recopilen gran quantitat de dades dels seus usuaris.
Perquè aquestes empreses no facin un mal us de les dades personals dels seus usuaris, la Unió Europea te un Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) que dicta que aquestes dades personals només puguin estar en llocs confiables.
Un acord del 2016 amb el Estat Units d’Amèrica anomenat ‘Privacy Shield’ (escut de privacitat) considerava que la jurisdicció nord americana protegia les dades dels europeus de la mateixa forma com es feia en territori de la Unió Europea.
Però recentment el TJUE considera que els Estats Units no garanteixen un nivell de protecció adequat de les dades dels europeus, cosa que canvia la relació entre els Estats Units i Europa en matèria de privacitat de dades personals.
Tot ve arrel de la denúncia contra Facebook de l’austríac Maximiliam Schrems, pel fet de que aquesta empresa transferia part de les seves dades des de la filial europea d’Irlanda a la seva seu central als Estats Units.
Després de recórrer a diferents instancies judicials el TJUE ha dit que els Estats Units no ofereix un nivell de protecció equivalent al de les lleis europees, i per tant deixa com a invàlida la ‘Privacy Shield’.
En especial el problema ve per la Llei de Vigilància d’intel·ligència Estrangera dels Estats Units (FISA), que permet a la NSA recopilar informació a ciutadans no estatunidencs fora dels Estats Units, cosa que inclou la vigilància electrònica de serveis de comunicacions, com ara Facebook.
Ara Facebbok ha de mirar que farà amb les seves xarxes, recordem que també es propietària d’Instagram i WhatsApp.
I el mateix els tocarà fer a la resta de multinacionals americanes que ara empraven les dades dels ciutadans europeus d’igual forma que ho feien amb els estatunidencs.
Tot plegat farà canviar les normes del joc. Unes normes que afecten especialment als sistemes de publicitat, que per mostrar-nos publicitat rellevant recopilaven dades d’arreu per on navegàvem.