El que no han aconseguit anys de promoció des de les administracions públiques per anar estenent l’us del teletreball, amb tots els beneficis que se li atribuïen, i que anaven alineats amb les reivindicacions que aquestes administracions fan en altres àmbits (conciliació de la vida laboral, reducció d’emissió de contaminants, etc.) però que les mateixes administracions no eren capaces de posar en pràctica elles mateixes, massa assentades en el presencialisme, i incapaces de treballar per objectius. Ho ha aconseguit un conat de pandèmia vírica mundial.
L’aparició del coronavirus i la contenció del seu contagi amb el confinament i la restricció de moviments ha fet que moltes empreses hagin de cessar la seva activitat productiva durant uns dies. I ha estat llavors quan algú mirant de minimitzar la les pèrdues econòmiques que suposen uns sous que segueixen pagant ha pensat que els seus treballadors podrien treballar des de casa.
Alguns fins i tot hauran pogut rescatar la documentació del pla pilot que no van arribar a implantar a l’empresa mai.
El fet és que ara s’ha fet de la necessitat virtut, i tothom s’ha vist obligat a trobar solucions tecnològiques i operatives perquè els seus empleats puguin treballar des de casa.
Veurem si ara, un cop establerts, aquests mecanismes podran conservar-se en el temps, ni que sigui parcialment, o un cop passat l’ensurt tornarem a desar en un calaix aquestes eines de treball.
Els comentaris estan tancats.