SpaceX xifra la telemetria dels seus coets Falcon

L’empresa de Elon Musk, SpaceX, ha decidit xifrar les dades de telemetria i imatges que emeten per ràdio els seus coets.

Això després que es filtrés que la freqüència que feia servir l’empresa en Banda S era 2232.5 MHz. Cosa que havia de notificar a la FAA (Administració Federal d’Aviació).

Poc van tardar els radioaficionats a apuntar les seves antenes als coets quan s’enlairaven, veient amb sorpresa que podien llegir parts de la telemetria que s’enviava en text pla.

Posteriorment també van poder veure les imatges que el coet feia arribar al centre de control de SpaceX. Tant de l’interior dels tancs de combustible, com de l’exterior de la nau.

Després de que les imatges corressin per la xarxa l’empresa va decidir xifrar aquesta informació.

El curiós del cas és que les dades que enviava la seva altra nau Starship ja havien estat xifrats feia temps.

Perquè no hi ha targetes gràfiques a les botigues

Si darrerament heu anat a compra una targeta de vídeo pel vostre ordinador uns haureu trobat que no n’hi ha en estoc i que, si n’hi ha, han augmentat moltíssim el seu preu darrerament.

Perquè està tant disparat el preu de les targetes gràfiques? És per la pandèmia, per l’increment del preu dels components, o pels costos de desenvolupament tecnològics?

Dons res d’això… Els preus han pujat perquè el canvi de monedes virtuals com el Bitcoin han pujat.

I que te que veure la revalorització de les criptomonedes amb el fet que no es trobin targetes de vídeo a preus raonables per l’ordinador? Doncs que el minat de les monedes (el procés informàtic que es fa servir per obtenir-les) es fa amb la gran capacitat de càlcul que tenen les targes de vídeo per poder moure els polígons en temps real que requereixen els darrers jocs.

I la gent que es dedica a la mineria de Bitcoins esta acaparant totes les targetes del mercat perquè l’increment del preu de la criptomoneda fa rendible els costos de posar a funcionar racks sencer de targetes funcionant dia i nit que amb els Bitcoins obtinguts es paguen en poc més d’un mes.

Els fabricants de targetes, conscients d’això, i veient que no podrien fer arribar els seus nous models als seus consumidors habituals perquè son acaparats per a la mineria de Bitcoins han decidit crear directament productes especials per a la mineria amb la gran capacitat de càlcul dels xips gràfics, però sense la part que els miners de Bitcoins no fan servir de les targetes gràfiques.

D’aquesta manera podran tornar a servir els seus productes típics per a usuaris d’ordinadors i a més obren una nova línia de negoci orientada al 100% als seus nous clients que no requereixen de moltes funcions gràfiques.

Perquè no arriba el 5G dins de casa?

La cobertura 5G dins de casa és molt baixa.

Us heu adonat que dins de casa el telèfon agafa 4G i que ens cal sortir de casa per poder tenir cobertura 5G?

Això es perquè la freqüencial implementada actualment pel 5G és la de 3,6 GHz una freqüència semblant a la de la WI-FI standard. I si aquesta ja ens dona problemes per arribar a certes habitacions de la casa, imagineu-vos si tenim l’antena més lluny.

Poc a poc els humans hem fet servir freqüències cada cop més elevades. A mesura que hem anat assolint la tecnologia per poder fer-les servir.

I a mesura que s’assoleix la tecnologia per treballar en una freqüencial més alta s’hi van establint serveis: La ràdio en AM, la FM, la tele en HF, la UHF, la televisió per satèl·lit, els primers mòbils analògics, els primers GSM, les xarxes WI-FI de primera generació…

Les freqüències més altes permeten una major velocitat, però tenen el handicap que arriben menys lluny i no reboten tant quan troben obstacles, cosa que els fa inviable accedir als interiors dels edificis, ja que requereixen una visió més directe entre el dispositiu i l’antena.

700 MHzGran penetració en interiors, però baixa velocitat
3.6 GHzPoca penetració, però bona velocitat.
26 GHzNul·la penetració, però gran velocitat
Diferents rangs de freqüències 5G

Així doncs tenim a l’abast freqüències més altes que ens permeten una major velocitat de transmissió de dades, però aquest servei te problemes per entrar dins els edificis.

Fa poc us va tocar re-sintonitzar els canals de la televisió, i això era per fer espai a la freqüència més baix que s’assigna al servei de telefonia 5G.

Quan s’hagi acabat el proces, podreu rebre el 5G també dins de casa, igual com podíeu veure la TDT amb una antena de “banyes” posada sobre el televisor.

Això si… amb una velocitat inferior a la que tindríeu si us arribés el senyal d’una antena de freqüencial més alta, de l’actual 3.6 GHz o la més moderna de 26 GHz que dona una connectivitat equivalent a la fibra òptica.

Així doncs, si voleu les màximes prestacions de connectivitat als vostres telèfons dins de casa, es millor es que tingueu un punt d’accés WI-FI connectat al vostre router de fibra òptica. I sinó ens tocarà posar una antena prop de la finestra per fer de repetidor del senyal 5G.

Videojocs al núvol

Tenim de fa poc noves consoles de videojocs amb el maquinari més modern (com la Xbox de Microsoft o la Play Station 5 de Sony) i alhora tenim noves plataformes de joc en streaming com Facebook Games, que segueix els passos de Google Stadia, Amazon Luna, o Apple Arcade on també trobem xCloud de Microsoft o Play Station NOW de Sony que juguen a dues bandes.

Estem davant de dues tecnologies per jugar, la de tota la vida de tenir una maquina a casa el més potent possible per jugar als darrers jocs, amb la recurrent actualització del nostre ordinador o consola. I la nova on només ens cal tenir una bona connexió a Internet per enviar les ordres dels comandaments i rebre les imatges de consoles remotes situades en granges informàtiques en algun racó de món.

De fet si volem jugar en xarxa ja ens cal disposar d’una bona connexió a Internet. I si juguem en streaming amb molts menys diners tenim un munt de jocs a l’abast i ens estalviem de comprar cap consola.

I el súmmum ja es que algunes plataformes, com la nova de Facebook, permetran jugar de forma gratuïta.
Això si… Facebook també ha anunciat fa poc els seu nou format d’anuncis jugables

Més val que no perdem de vista que amb l’incessant tendència de convertir els productes en serveis, estem perdent sobirania sobre les nostres estones dedicades als videojocs.

La pantallització de la vida quotidiana

Ja fa temps que les pantalles van agafant terreny a les nostres vides, però d’un temps ençà, i agreujat per la pandèmia, cada cop més mirem el món a través d’una pantalla.

Allò que comentàvem dels nens que no jugaven a pilota sinó que estaven enganxats a la consola, i que també fem els adults amb els nostres telèfons mòbils. Ara s’ha estès a qualsevol àmbit de la nostra vida quotidiana.

La impossibilitat d’assistir presencialment als llocs ha fet que es multipliqués de cop l’ús del vídeo en el nostre dia a dia.

Vídeo trucades que abans fèiem amb veu i que ara ens obliga a estar pendents de la llum i de si estem ben enfocats.

Reunions de feina que no comencen mai esperant que tothom s’hagi connectat i ajustant els paràmetres de connexió dels participants, i que es fan eternes amb la gent trepitjant-se al parlar, i els temps morts quan algú tarda cinc minuts a saber compartir un document en pantalla…

I el fet de que no pugem visitar amb normalitat certs espais fa que ens ofereixin visites virtuals.

Tot plegat fa que percebem amb normalitat el món mitjançant una pantalla.

Pot ser que ens estiguem perdent coses a traves de la pantalla? Guanyarà valor la percepció presencial? O simplement anem a un mode mixt que ha vingut per quedar-se, i que assumirem amb total normalitat?

Empreses globals vs. dades locals

Les grans empreses multinacionals d’Internet recopilen gran quantitat de dades dels seus usuaris.

Perquè aquestes empreses no facin un mal us de les dades personals dels seus usuaris, la Unió Europea te un Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) que dicta que aquestes dades personals només puguin estar en llocs confiables.

Un acord del 2016 amb el Estat Units d’Amèrica anomenat ‘Privacy Shield’ (escut de privacitat) considerava que la jurisdicció nord americana protegia les dades dels europeus de la mateixa forma com es feia en territori de la Unió Europea.

Però recentment el TJUE considera que els Estats Units no garanteixen un nivell de protecció adequat de les dades dels europeus, cosa que canvia la relació entre els Estats Units i Europa en matèria de privacitat de dades personals.

Tot ve arrel de la denúncia contra Facebook de l’austríac Maximiliam Schrems, pel fet de que aquesta empresa transferia part de les seves dades des de la filial europea d’Irlanda a la seva seu central als Estats Units.

Després de recórrer a diferents instancies judicials el TJUE ha dit que els Estats Units no ofereix un nivell de protecció equivalent al de les lleis europees, i per tant deixa com a invàlida la ‘Privacy Shield’.

En especial el problema ve per la Llei de Vigilància d’intel·ligència Estrangera dels Estats Units (FISA), que permet a la NSA recopilar informació a ciutadans no estatunidencs fora dels Estats Units, cosa que inclou la vigilància electrònica de serveis de comunicacions, com ara Facebook.

Ara Facebbok ha de mirar que farà amb les seves xarxes, recordem que també es propietària d’Instagram i WhatsApp.

I el mateix els tocarà fer a la resta de multinacionals americanes que ara empraven les dades dels ciutadans europeus d’igual forma que ho feien amb els estatunidencs.

Tot plegat farà canviar les normes del joc. Unes normes que afecten especialment als sistemes de publicitat, que per mostrar-nos publicitat rellevant recopilaven dades d’arreu per on navegàvem.

El teletreball s’imposa

El que no han aconseguit anys de promoció des de les administracions públiques per anar estenent l’us del teletreball, amb tots els beneficis que se li atribuïen, i que anaven alineats amb les reivindicacions que aquestes administracions fan en altres àmbits (conciliació de la vida laboral, reducció d’emissió de contaminants, etc.) però que les mateixes administracions no eren capaces de posar en pràctica elles mateixes, massa assentades en el presencialisme, i incapaces de treballar per objectius. Ho ha aconseguit un conat de pandèmia vírica mundial.

L’aparició del coronavirus i la contenció del seu contagi amb el confinament i la restricció de moviments ha fet que moltes empreses hagin de cessar la seva activitat productiva durant uns dies. I ha estat llavors quan algú mirant de minimitzar la les pèrdues econòmiques que suposen uns sous que segueixen pagant ha pensat que els seus treballadors podrien treballar des de casa.

Alguns fins i tot hauran pogut rescatar la documentació del pla pilot que no van arribar a implantar a l’empresa mai.

El fet és que ara s’ha fet de la necessitat virtut, i tothom s’ha vist obligat a trobar solucions tecnològiques i operatives perquè els seus empleats puguin treballar des de casa.

Veurem si ara, un cop establerts, aquests mecanismes podran conservar-se en el temps, ni que sigui parcialment, o un cop passat l’ensurt tornarem a desar en un calaix aquestes eines de treball.

Escolta el podcast

Mai més podrem tornar a gaudir d’un cel estrellat

starlink.png

La irrupció de noves tecnologies massa sovint topa amb l’ecologia. Com és el cas de les noves  constel·lacions de satèl·lits que han de donar cobertura global d’Internet. I que no permetran contemplar el cel nocturn tal i com ho havíem fet fins ara.

Fins ara ja hi havia satèl·lits orbitant La Terra, però passaven força inadvertits. Potser el més brillant era la ISS (Estació Espacial Internacional), un únic element que era molta casualitat que passes quan miràvem el cel.

Però ara s’estan desplegant constel·lacions de satèl·lits d’òrbita baixa que han de donar cobertura d’Internet, i que com passa amb les antenes de telefonia terrestre, hauran d’haver-n’hi uns pocs sempre sobrevolant-nos per poder establir-hi connexió.

El llançament dels primers 60  satèl·lits que han de formar el sistema Starlink (l’empresa del magnat Elon Musk)  ja ha posat en alerta als astrònoms, perquè brillen molt al cel nocturn, i tenint en compte que la primera fase d’aquesta constel·lació consta de  1584 satèl·lits, i que ha d’arribar a tenir-ne  4425, el panorama que auguren és que ens haurem d’anar acostumant a veure passar a les nits les traces lluminoses d’aquests artefactes entre els estels.

Però la preocupació major és que aquesta només és la primera de les constel·lacions que prometen internet d’alta capacitat (anuncien 1 terabit/s) que ja hi ha a punt, i a la que hi haurem de sumar els 3236 satèl·lits de la constel·lació Kuiper d’Amazon, els 900 de OneWeb, els 4600 de Samsung, els 3000 de Boeing, els 600 d’Astrome Technologies, els 800 de Commsat Technology Development… i només per parlar de projectes que ja estan a punt de desplegar-se, perquè n’hi ha molts altres en fase de desenvolupament.

Caldrà doncs que ens plantegem des del punt de vista ecològic: Pot una empresa privada afectar d’aquesta forma la possibilitat de gaudir del cel de tota la humanitat?

starlink.mp3