Societat de la Informació

OpenAI ha començat a integrar publicitat contextual a la versió gratuïta i el pla “Go” (que te un cost de 8 euros al mes) de ChatGPT als Estats Units. I s’anirà estenent a nivell internacional progressivament.

Els anuncis apareixen al final de les converses, són rellevants al context i estan clarament etiquetats com a contingut patrocinat.

Sembla que la gran quantitat de diners que crema l’empresa els han dut a prendre aquesta decisió.

Segons documents financers publicats, OpenAI podria acumular pèrdues operatives de fins a 74.000 milions de dòlars fins al 2028, impulsades principalment pels costos de computació.
Mantenir els servidors que alimenten ChatGPT és molt car, i l’estratègia basada únicament en subscripcions no és suficient. Sam Altman, CEO d’OpenAI, havia considerat la publicitat com “l’últim recurs”. Però sembla que ara ha arribat aquell moment.

Els anuncis apareixeran al final de les respostes i només quan hi hagi un producte o servei patrocinat rellevant per a la conversa que teniu. L’empresa promet que els anuncis estaran visiblement separats del contingut orgànic i clarament identificats com a publicitat.

A més, asseguren que les respostes del chatbot continuaran basant-se en el que és objectivament útil i no en interessos publicitaris. També afirmen que les converses no es compartiran ni es vendran als anunciants, i que els usuaris podran descartar anuncis o desactivar la personalització si ho desitgen.
La publicitat no apareixerà en converses sobre temes sensibles com la salut o la política, i només es mostrarà als usuaris majors de 18 anys.

Caldrà veure, però, com es tractaran les nostres “converses” amb el bot, per saber quins anuncis son contextualment rellevants.

Però a part d’això el model que s’ha triat per sostenir els costos operatius de la IA de OpenAI pot tenir un problema.

Tots els serveis intenten integrar al màxim la publicitat en el contingut que ofereix el servei:
Google colava els resultat patrocinats entre els enllaços de text de la llista de resultats com un enllaç més.
Les plataformes de vídeo intercalen la publicitat com un vídeo més.
Etc.

Un dels punts forts de ChatGPT és el format de diàleg, que genera una confiança particular, gairebé com si estiguéssim parlant amb algú que ens aconsella de manera desinteressada.

Així que la forma d’introduir publicitat de forma integrada, que es el que la fa més efectiva, seria que s’introduís en la conversa. Però això restaria confiança sobre les respostes del chatbot.

Veurem si aquest últim recurs que ha posat en marxa OpenAI es queda en un banner al final de les converses, o s’ha d’acabar fent més introssiu, per obtenir una major eficiencia, incorporant la publicitat a les converses, cosa que minaria la confiança dels usuaris en els resultats que ofereix el chatbot.

El règim autoritari de l’Iran torna a tallar l’internet de la població deixant uns 85 milions de persones completament desconnectades del món exterior.

No només tallen l’accés a la web, sinó també les línies de telefonia fixa i mòbil.

Es tracta d’una manera d’intentar aturar les protestes al carrer, per part dels ciutadans que es manifesten pels problemes econòmics que pateixen, amb una inflació disparada que ha fet col·lapsar la moneda.

Aquesta és la tercera gran apagada a l’Iran.
El primer cop va ser el novembre de 2019, quan més de 300 persones van morir durant les protestes per l’augment dels preus de la gasolina.
El segon es va produir el 2022 després de la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Amini, detinguda per no portar vel.

En les ocasions anteriors, els Iranians que empren connexió a Internet mitjançant els Satel·lits de StarLink, que no arriba a 50.000 persones, podien seguir connectats.
Però en aquesta ocasió el règim iranià bloqueja el senyal mitjançant jamming, una tècnica d’interferència sobre el senyal de ràdio, que es fa amb l’objectiu de pertorbar o bloquejar la transmissió de dades.

La tecnologia de bloqueig involucrada és militar i altament sofisticada, probablement subministrada per Rússia o la Xina, segons alguns experts.

Segons l’ONG de drets digitals Access Now, en més de 50 països s’han donat cassos d’apagada d’internet per censurar moviments socials. Entre els principals censors trobem Myanmar, l’Índia i el Pakistan.

Les conseqüències d’aquesta talls no representen res per als governs que les realitzen.
Només en el cas de Nigèria hi ha agut afectacions legals: quan l’estat va imposar una apagada, la societat civil va litigar contra el govern, i els tribunals van dictaminar que el tall no era legal, necessari o proporcionat, i va obligar el govern a aixecar la prohibició.

La Unió Europea fa marxa enrere en la imposició dels avisos de cookies, després d’escoltar les queixes dels usuaris, veure la poca efectivitat que suposaven, i el temps perdut en acceptar avisos per part dels usuaris de la web a Europa. En el que s’ha posat el nom de Fatiga de les Cookies.

Aquests molestos avisos de guardat de dades via cookies dels llocs web, que només afectaven a ciutadans de la Unió Europea, podrien desaparèixer amb la nova llei Ómnibus Digital que pretén alleugerir les estrictes normes que s’exigeixen a les empreses digitals, per “accelerar la innovació”, i que no els suposin un llast respecte a les legislacions que cal complir fora de la UE que són més laxes.

Tot va començar fa més de deu anys, quan l’any 2002 la directiva europea sobre privacitat i comunicacions electròniques, incloïa la obligació de que les planes web informessin quan emmagatzemaven informació en forma de cookies al dispositiu dels usuaris. Amb la qual cosa s’incloïa un avis legal dins de la plana web.

L’any 2009 una nova directiva enduria aquesta obligació i establir el consentiment explícit. I amb això van començar a aparèixer els primers cartells en que havíem d’acceptar les cookies pitjant un botó. Aquest avís de cookies l’implementava cada web. Les implementacions eren molt diferents, i algunes tant dolentes que feien impossible accedir a les webs en algunes situacions, com en petites pantalles de dispositius mòbils.

El 2016 la GDPR amplia els drets de l’usuari i endureix la gestió del consentiment, provocant que en la seva aplicació a partir de 2018, encara fos més estricte, complicant-ne la gestió.

Ara es proposa que les cookies les gestioni el navegador. I no seria necessari que es demanin per coses tant bàsiques com mantenir una sessió iniciada quan ens identifiquem en una web.

La implantació d’aquesta directiva es faria efectiva durant el 2026, acabant d’aquesta manera amb els molestos avisos que fins i tot feien perdre visites a les webs.

El curiós d’aquesta història és que en origen els navegadors ja emetien un avís cada vegada que emmagatzemaven una cookie. Com les cookies son bàsiques en la web moderna, i cada vegada eren més comuns, el navegador, per defecte, acceptava automàticament les cookies, per no haver de fer aquesta acceptació cada vegada (perquè es feia farragós) però això es podia canviar en la configuració del nostre navegador.
Ara la Unió Europea torna a passar aquesta feina de les webs als navegadors. Veurem com s’acaba implementant.

Fins ara al pujar a un avió assumíem que ens quedàvem incomunicats duran el trajecte del vol.
Tanmateix, gràcies a una col·laboració entre International Airlines Group (IAG) i Starlink, això està a punt de canviar per sempre, ja que a principis de 2026 s’implementarà la connectivitat Wi-Fi d’alta velocitat als avions d’Iberia, Vueling, Aer Lingus, British Airways i Level.

El servei de Starlink permetrà als viatgers mantenir una connexió estable i ràpida durant el vol, amb velocitats comparables a les d’una xarxa domèstica.
Els passatgers podran descarregar fitxers, reproduir contingut en streaming sense interrupcions o jugar a jocs en línia des dels seus dispositius personals, en més de 500 avions de la IAG viatjant arreu del món, tant en rutes europees com en les rutes transatlàntiques i globals que ofereix el grup.

Això representa un salt qualitatiu en l’experiència a bord, oferint als clients la possibilitat de mantenir-se connectats durant tot el vol.

Recordem que tots els mòbils tenen un “Mode Avió” que les companyies d’aviació ens demanaven que activéssim, especialment en l’enlairament i l’aterratge, i que suposava deixar el telèfon sense cap emissió de freqüències de ràdio.

Una falla de seguretat al navegador amb IA Comet, desenvolupat per Perplexity, ha estat descoberta per experts en ciberseguretat.
El problema permet a atacants robar informació confidencial, com dades vinculades a serveis de correu i calendari, aprofitant-se de l’execució de prompts ocults a través d’enllaços disfressats.
L’atac, conegut com a CometJacking, revela com eines basades en intel·ligència artificial es poden convertir en vectors de risc si no s’apliquen controls adequats.

L’atac anomenat CometJacking explota una vulnerabilitat molt específica al navegador Comet.
Investigadors detallen que l’ofensiva opera injectant prompts maliciosos en enllaços aparentment legítims. Quan un usuari fa clic en un d’aquests enllaços, la intel·ligència artificial integrada al navegador executa una ordre oculta per a l’usuari.

Aquesta ordre accedeix a dades personals i les transfereix directament al servidor de l’atacant, sense que la víctima percebi anomalies durant la navegació.
Michelle Levy, experta de seguretat a LayerX, subratlla la gravetat del problema en assenyalar: “no es tracta només de robar dades; és sobre segrestar l’agent que ja té les claus”. L’atac converteix el navegador en un actor intern hostil que utilitza els privilegis i l’accés a serveis connectats, incloses aplicacions com ara Gmail i Calendar.

El procediment es desenvolupa en cinc fases: primer, la víctima rep un enllaç maliciós, ja sigui en campanyes de pesca per correu electrònic o distribuïts en llocs web. En fer clic, l’enllaç no porta l’usuari a la destinació desitjada, sinó que activa un prompt secret dins del navegador. Aquest procés dóna com a resultat la sostracció d’informació personal, que és enviada automàticament als sistemes controlats pels atacants, i genera un risc potencial tant per a individus com per a organitzacions.

Tot i la gravetat de les troballes, Perplexity va minimitzar l’impacte assenyalant que la vulnerabilitat reportada no presenta un “impacte en la seguretat”.
Aquest enfocament contrasta amb els advertiments dels experts en ciberseguretat, que insisteixen en la necessitat urgent de revisar els protocols i els mecanismes de supervisió davant dels anomenats prompts maliciosos, ja que els navegadors amb AI poden transformar-se en veritables punts de control encoberts dins de xarxes empresarials, organismes públics i domicilis particulars.

El jutge federal William Alsup ha decidit posposar fins al 25 de setembre que ve l’aprovació de l’acord entre Anthropic i un grup d’autors i editors les obres dels quals van ser descarregades de fonts pirates, com Libgen, per entrenar el seu model d’intel·ligència artificial, coneguts amb el nom Claude.

La demanda, presentada el 2024 als EUA, va ser admesa com a acció col·lectiva fa unes setmanes, permetent que més creadors se sumin si compleixen una sèrie de requisits, entre d’altres ser titulars de drets d’obres piratejades des de determinats llocs, que constin inscrites a l’oficina registral nord-americana.

El pacte estableix una compensació de mil cinc-cents milions de dòlars, més pagaments addicionals de 3000$ per llibre que excedeixi les 500.000 obres tingudes en compte.
Si s’arribés a materialitzar, la suma total d’aquest acord seria la compensació més gran per infracció de drets d’autor en l’àmbit de la intel·ligència artificial.

Tot i això, organitzacions del sector adverteixen que no aborda el nucli del problema: l’ús sistemàtic de contingut protegit, per entrenar models d’IA sense el consentiment dels titulars de drets. I això perquè aquest pacte es refereix únicament a aquelles obres emprades a l’entrenament, la font de les quals era il·lícita.

El jutge diu que no hi ha suficient transparència al llistat d’autors que han de ser compensats i ha tombat l’acord extrajudicial entre els demandants.

El gegant d’Internet Meta, l’empresa de Facebook, WhatsApp o Instagram planeja generar els continguts dels seus anuncis amb Intel·ligència Artificial.

L’apagada elèctrica viscuda a la Península Ibèrica ens porta a reflexionar sobre la digitalització.

El navegador web Firefox elimina de les clàusules de la llicència d’ús la que feia referencia a la promesa de no vendre les dades personals, i això ha fet saltar les alarmes dels internautes.

Amb les noves condicions, els usuaris atorguen automàticament a Mozilla una llicència no exclusiva per utilitzar qualsevol dada ingressada a través del Firefox, des de missatges de text fins a contingut multimèdia.
Tot i que la redacció “per millorar la navegació i la interacció amb el contingut” continua sent vaga, l’acord actualitzat estableix explícitament que Mozilla recopilarà identificadors únics (empremtes digitals) i historial de navegació per “promoure els serveis de Mozilla.”

El navegador de software lliure que presumia de “no vendre les teves dades” ara es desdiu de la clàusula, i això ha creat molt de rebombori entre els seus usuaris.

I la fundació s’ha afanyat a dir que la nova llicència només és necessària per garantir la funcionalitat bàsica de Firefox i no atorga a Mozilla cap dret sobre les teves dades o el seu ús fora dels termes especificats a l’Avís de Privadesa.

Mozilla Firefox es el més gran navegador de Software Lliure.
Va nàixer a principis del 2000, i és el que té una quota d’usuaris més gran dels navegadors de Codi Lliure.

La seva raó de ser era donar una alternativa oberta a la navegació, en front de les imposicions de facto que perpetren els gegants d’Internet.

Però si els mètodes de finançament que feien servir fins ara, com el fet de que el cercador per defecte del navegador fos Google, cosa per la qual rebien molts diners, queden eliminats per la llei de lliure competència, això podria fer que es veiessin abocats a adoptar les pràctiques d’altres navegadors que recopilen les dades d’interacció dels usuaris per vendre-les a tercers.

Haurem de veure com evoluciona el tema, i si ens cal passar a Brave o Tor, que ara són molt minoritaris.

En qualsevol cas, que la Fundació Mozilla pugui tenir problemes econòmics, no es una bona notícia per al conjunt d’internautes. Doncs suposava un contrapés davant les pràctiques de recollida de dades que feien els navegadors d’internet de les grans tecnològiques. I que ha servit per exemple per limitar l’ús abusiu de les cookies, que per cert van inventar ells mateixos.

Si no hi ha aquesta diferenciació segurament el projecte deixaria de tenir sentit.

Meta, l’empresa de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha presentat un projecte molt ambiciós que unirà les dues costes dels Estats Units, amb un cables de fibra òptica transoceànic donant la volta al món pel mar, unint la costa est dels Estats Units amb Brasil, Sud-àfrica, Índia, Austràlia, i la costa oest.

Amb aquesta ambiciosa infraestructura l’empresa de de Mark Zuckerberg pretén estar al capdavant de la connectivitat mundial per poder desplegar els seus serveis de metavers i IA.

Quatre companyies es reparteixen actualment gairebé la totalitat del mercat: la nord-americana SubCom, la francesa Alcatel Submarine Networks (ASN), la japonesa Nippon Electric Company (NEC) i la xinesa HMN Technologies.

Però les gran tecnològiques, com ara Google, estan desplegant la seva pròpia infraestructura, per considerar-les estratègiques.

Google ha desplegat ja 16 cables propis, per al seu ús particular.

I el primer cable de Meta, “Anjana”, que connecta els Estats Units amb Espanya, està previst que entri en funcionament a principis d’aquest any.

Aquestes infraestructures son molt cares, i també molt fràgils.

Conscients de la seva importància estratègica, i per al funcionament diari ja a dia d’avui, els governs estan molt conscienciats amb la seva protecció, fins i tot patrullant amb vaixells per evitar sabotatges.
Però els cassos que s’han donat fins ara de trencament, amb els perjudicis econòmics que suposen, s’atribueixen a ancores de vaixells, que els han trencat de forma fortuïta.

Caldrà estar atents a les millores tecnològiques que aquestes infraestructures suposaran, per veure si donen aquesta pretesa superioritat de mercat a les empreses que les realitzen, i qui es farà càrrec de la custòdia d’aquestes, que s’està fent amb mitjans públics.