Itàlia prohibeix ChatGPT

Les autoritats italianes han prohibit ChatGPT perquè no compleix la directiva europea de protecció de dades.

L’empresa americana del chatbot, OpenAI, ha fet servir tot tipus de dades per entrenar el seu algoritme d’intel·ligència artificial, entre les que s’han mostrat converses privades o dades bancàries.

I tampoc filtra l’accés al menors.

L’autoritat italiana de protecció de dades va anunciar que l’empresa OpenAI té 20 dies per dir com respondrà a les preocupacions de l’organisme, sota risc d’una multa de $21,7 milions de dòlars o fins al 4% dels ingressos anuals. Que mostra la importància del compliment normatiu que han de seguir les companyies que operen a Europa, que han de prioritzar la protecció de les dades personals i complir amb les estrictes normes de protecció de dades establertes per la Unió Europea.

L’empresa haurà de sustentar l’origen de la informació que subministra ChatGPT, i també hauran de justificar les infraccions per les quals està sent investigada: la infracció dels articles 5, 6, 8, 13 i 25 del Reglament General de Protecció de Dades europeu.

Tot i que que la Unió Europea està treballant actualment a la primera legislació del món sobre intel·ligència artificial, aquesta com sabem pot tardar molt de temps en ser aplicada, i Itàlia, empesa pel debat públic obert per la principal organització de consumidors i usuaris del país, ha decidit aplicar la llei de protecció de dades per restringir-ne el seu ús.

La subdirectora general de l’organització de consumidors, Ursula Pachl, ha advertit que la societat “actualment no està prou protegida del mal” que la intel·ligència artificial pot causar i que “existeixen serioses preocupacions sobre com ChatGPT i chatbots similars poden enganyar i manipular les persones”.

La prohibició com veiem es el resultat d’un debat social molt més profund, i que tot just comença.

Els telèfons de Samsung que fotografien la Lluna

L’empresa coreana Samsung feia servir com argument de venda i de qualitat dels seus darrers dispositius, les magnífiques fotos que feia de la lluna en mode nocturn, que cap dels seus rivals podia igualar.

La Lluna es un element molt ben triat, ja que qualsevol pot fer la prova i veure’n els fantàstics resultats, comparats amb la mateixa foto que pugues fer qualsevol dels que teníem al costat.

Però resulta que aquesta magnífics resultats no es devien a la qualitat de la càmera del telèfon, sinó que tenien truc.

Sobre la foto que es feia, el telèfon aplicava algoritmes de millora que reconstruïen la Lluna gràcies a un algoritme d’intel·ligència artificial que reconeix objectes, anomenat Scene Optimizer.

Segons reconeix el mateix fabricant:

Des de la introducció de la sèrie Galaxy S21, Scene Optimizer ha pogut reconèixer la lluna com un objecte específic durant el procés de presa de fotos, i aplica el motor de millora de detalls de la funció a la presa.

L’engany es va fer patent quan un usuari va fotografiar una cercle de color blanc, i màgicament, va aparèixer una magnífica foto de la lluna amb tots els seus cràters en una fantàstica resolució.

Es desferma la guerra dels buscadors amb IA

La incorporació de robots conversacionals per donar resultats amb l’ajuda d’intel·ligència artificial a partir de cerques en llenguatge natural pot capgirar el mercat del cercadors, del que ara te el monopoli Google.

Pots seguir també el podcast Societat de la Informació a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=Y6LzRHuERvw

Si en l’episodi anterior parlàvem de la suposada revolució que havien de ser els assistents de veu i que n’ha acabat sent ginys que fem servir per a poc més que demanar-los algunes playlists de música o que ens diguin quines la temperatura que fa el carrer, sembla que aquest 2023 serà l’any de la intel·ligència artificial. Més concretament de la democratització d’aquesta tecnologia, ja que la intel·ligència artificial és un camp que porta ja molts anys d’estudi. Però ara estem començant a veure les primeres versions beta de programes d’intel·ligència artificial que podem fer servir en l’àmbit particular. Es tracta de programes per generar textos, per generar imatges, o fins i tot per tenir-hi un chat, és a dir, conversar de forma textual amb el programa d’intel·ligència artificial. A més a més, fins ara aquests programes tenien uns recursos limitats amb els quals havien estat entrenats. Però les darreres versions permet enllaçar amb internet de forma que poden tenir dades en temps real.
Dintre els molts lectors que estan treballant aquestes d’enologia que no han de perdre de vista requereix molts recursos, l’actor que permet aquesta democratització estat OpenAI. Impulsada per l’emprenedor Sam Altman, que volu fer-hi els seus desenvolupaments, sense ànim de lucre, amb la intenció que la intel·ligència artificial arribi a tot arreu i es trobi a la base de tothom. Cosa, en la qual l’ha ajudat, el famós Elon Musk.
Altman, Musk i una sèrie d’inversors, el 2015 van proposar una munió de fons a l’organització sense ànim de lucre OpenAI, perquè pogués democratitzar la intel·ligència artificial. I que aquesta no quedés només amb mans del sector privat.

8 anys després, aquesta tecnologia ja està disponible i a la base de tothom. I tot i que això no ha fet més que començar, segur que la veurem aviat, aplicada a molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

…segueix…

La intel·ligència artificial arriba a tothom

Arriba la democratització de la IA de la mà de OpenAI.

Si en el darrer episodi parlàvem de la suposada revolució que havien de ser els assistents de veu i que n’ha acabat sent ginys que fem servir per a poc més que demanar-los algunes playlist de música o que ens diguin quines la temperatura que fa el carrer, sembla que aquest 203 serà l’any de la intel·ligència artificial.
Més concretament de la democratització d’aquesta tecnologia, ja que la intel·ligència artificial és un camp que porta ja molts anys d’estudi.

Però ara estem començant a veure les primeres versions de programes d’intel·ligència artificial que podem fer servir a nivell particular. Es tracta de programes per generar texts, per generar imatges, o fins i tot per tenir-hi un chat, és a dir, conversar de forma textual amb el programa d’intel·ligència artificial.
A més a més, fins ara aquests programes tenien uns recursos limitats amb els quals havien estat entrenats. Però les darreres versions permet enllaçar-se a internet de forma que poden tenir dades en temps real.

Dintre els molts lectors que estan treballant aquesta tecnologia, que no han de perdre de vista requereix molt recurs, l’actor que permet aquesta democratització ha estat OpenAI. Impulsada per l’emprenedor Sam Altman, que vol fer-hi els seus desenvolupaments, sense ànim de lucre, amb la intenció de què la intel·ligència artificial arribi a tot arreu i es trobi a la base de tothom. Cosa, en la qual l’ha ajudat, el famós Elon Musk.

Altman, Musk i una sèrie d’inversors, el 2015 van proposar una sèrie de fons a l’organització sense ànim de lucre OpenAI, perquè pogués democratitzar la intel·ligència artificial. I que aquesta no quedés només en mans del sector privat.
Divuit anys després, aquesta tecnologia ja està disponible i a la base de tothom. I tot i que això no ha fet més que començar, segur que la veurem aviat, aplicada a molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

A Starlink li fan por les tempestes

Els usuaris del sistema de connexió a internet de Starlink, de l’empresa SpaceX, que està dissenyada per donar servei de banda ampla global gràcies a una xarxa composta per prop de 12.000 satèl·lits en òrbita baixa i en òrbita molt baixa, es queixen de la baixada de rendiment de la velocitat de connexió quan les condicions meteorològiques són adverses.

Les pluges fortes poden reduir el senyal degut a l’atenuació que es produeix a les freqüències que es fan sevir per fer l’enllaç satel·litari (que a la banda Ku , que va de 11 a 20 GHz, i a la Ka , que va de 26,5 a 40 GHz, que son les freqüències que fan servir els satèl·lits de Starlink, pot arribar a superar els 30dB), i també es produeixen canvis de polarització al senyal en travessar les diferents capes que es troben a diferents temperatures, produïdes pels corrents de convecció dins la tempesta.

Als satèl·lits crítics s’utilitza diversitat de polarització, freqüència i canvi de satèl·lit per redundància, que fa que puguis saltar d’un a un altre de millor senyal i tu no ho notis, tal com passa als sistemes de geoposicionament com GPS, GALILEU, GLONASS o BEIDOU.

Aquesta problemàtica, doncs, se suposa que quedarà totalment solucionada quan ja estiguin posats en òrbita tots els satèl·lits que han de formar la constel·lació de Starlink, que s’espera que quedi completada el novembre del 2027.

Google tanca Stadia

Potser no us sona el nom de Stadia, i segurament aquesta sigui una de les causes de que Google hagi decidit tancar el projecte.

Stadia era la plataforma de jocs en línia de Google, que volia competir amb els grans monstres que existien al mercat, amb la intenció de desembarcar en aquest sector tant lucratiu, on ja hi tenim propostes similars com GeForce Now, Xbox Cloud Gaming o PS Plus Premium. I d’entre totes elles Google Stadia oferia el servei més impressionant: jugar a 4K amb una bona taxa de fotogrames, amb un retard mínim, i sense la necessitat de grans requeriments de maquinari, la convertien en la opció més avançada tècnicament. Aleshores, què ha fallat a Google Stadia?

Per començar, no ha promocionat el servei (clar que Google mai fa propaganda dels seus serveis), no va integrar-lo d’entrada a Google TV, el servei de subscripció era molt millorable…

I el tancament fa un temps de l’estudi propi que havia fundat per crear jocs exclusius, al cap del qual hi havia el reputat Jade Raymond, no feu més que avivar els rumors de tancament que feia temps que corrien per les xarxes social.

Tot i que la qualitat del servei podia ser tècnicament superior al que oferien de les plataformes de Nvidia, Sony o Microsoft, el servei no oferia res especial que no ens ofereixin ja altres plataformes.

I a sobre no hi havia cap joc especial exclusiu per a la plataforma de Google.

Doncs si. Tot i que tècnicament era una copia millorada dels seus competidors, Google va descuidar el principal… el producte: Els jocs.

Google entén molt d’infraestructures i programari, però no de jocs. Que és el core bussines d’aquest sector.

Twitter hauria de ser un servei

En mig de las disputa per la venda de Twitter a Elon Musk, Jack Dorsey, fundador i exdirector executiu de la companyia, ha publicat un tweet on deia que es lamentava pel fet de que Twitter hauria de ser un servei, com ara el correu electrònic, i no haver-se convertit en una empresa.

The biggest issue and my biggest regret is that it became a company.

Te gracia que ara que espera rebre 978 milions de dòlars si es tanca la venda, segons l’acord amb el multimilionari Elon Musk, Dorsey tregui aquest tema.

Ja hem parlat en aquest espai sobre la diferencia d’un servei, definit per una sèrie d’estendards oberts en que tothom pot entrar, i una aplicació, que fa servir especificacions propietàries, que fa i desfà segons les seves conveniències.

Per desgràcia l’usuari no sol ser conscient d’això. Ell només veu la funcionalitat del servei, indiferent al fet de que la tecnologia que s’estigui emprant sigui oberta, o tancada.

Però tenint en compte que tampoc l’Administració Pública, que és qui ha de vetllar pels ciutadans, fa cap esforç per emprar tecnologies públiques en comptes de subjugar-se a les tecnologies propietàries d’empreses, aquest debat sembla inexistent.

Si Jack Dorsey volia convertir Twitter en un servei, ha tingut força temps per fer-ho. I fa riure que ara es lamenti d’això.

I si l’Administració Pública apostés de forma decidida per una tecnologia oberta, segurament ara Twitter no seria el gegant que és. Però seguirà fent publicitat dels seus perfils a Twitter, Facebook, Instagram, WhatsApp i tantes altres plataformes privades, de tecnologies propietàries.

Cau la Lluna; el primer gran crash de les criptomonedes

Recentment s’ha produït el primer gran crash de les criptomonedes, amb la caiguda de la moneda virtual anomenada Luna.

La ironia del cas és que aquesta moneda virtual anava associada a la moneda Terra i prometia una paritat amb el dòlar, cosa que la feia semblar més segura de cara als usuaris.

Però prometre una paritat constant es cosa impossible si no tens uns recursos quasi infinits, i Luna va començar a baixar la seva cotització, en veure això tothom va córrer a desfer-se de les monedes de la seva cartera i va acabar valent una misèria.

Explicat molt bàsicament una criptomoneda consisteix en publicar un número finit de monedes, més un llibre de comptes global, que es compartit per tots els participants de forma que tothom sap quines transaccions s’han fet entre comptes.

Les monedes es creen en base a sistemes criptogràfics (d’aquí el nom popular de criptos) i els llibres de comptes es troben en sistemes de blockchain (un concepte que també està molt de moda).

Aquests sistemes de blockchain (o cadena de blocs) permeten tenir un traçabilitat pública de totes les operacions amb tot l’historial de moviments.

I veient que ara la moneda ha passat a valer 0,00005 dòlars i que aquest preu no es recuperarà. Els impulsors de la moneda han decidit fer un fork i crear Luna 2.0, passant a nomenar la moneda antiga com a Luna Classic.

Això el que vol dir es que perquè la gent recuperés els seus diners, i donat que la traçabilitat de les operacions està desada a la cadena de blocs on consten tots els moviments, es bifurcaria aquest llibre de comptes al moment abans de que la Luna comencés a caure. I aquí no ha passat res. Tothom recuperaria el valor que tenia abans de la debacle en la nova moneda Luna 2.0.

Però, es clar, tant aviat la gent ha tingut la nova moneda ha començat a córrer a vendre-se-la per recuperar els diners. I la nova moneda ha tornat a caure.

Tot plegat, junt amb la detenció d’alguns gurus de les cripto, que feien formacions, acusats d’estafa piramidal, ha fet que les criptomonedes més sòlides, com Bitcoin o Ethereum hagin caigut en les seves cotitzacions, en el cas del Bitcoin fins a la meitat del seu valor.

La volatilitat d’aquestes monedes encara és molt gran, la promesa de descentralització que les feien immunes a les polítiques dels governs, està en entredit si es poden canviar les regles del joc quan es vulgui, i fins i tot els aspectes de major sostenibilitat sembla que no s’estan complint.

Potser les criptomonedes son el futur, però com en moltes altres tecnologies, potser les primeres que han arribat no seran les que es quedaran en un futur.

Recordem que Bitcoin, que va ser la primera i es la més prestigiosa, era una prova de concepte, i que a dia d’avui ja ha demostrat que presenta problemes tècnics que s’han posat de manifest en dur-la a la pràctica. Problemes que altres monedes han volgut corregir, creant forks del mateix Bitcoin, i que fins i tot n’adopten el nom, cosa que crea confusió.

Elon Musk es compra Twitter

El magnat Elon Musk s’ha comprat la xarxa social Twitter, a l’espera de que les autoritat reguladores en donin el vist-i-plau, per 44.000 milions de dòlars.

Diu que ho fa per la llibertat d’expressió. Perquè no li agrada que Twitter censuri certs continguts o expulsi a certs usuaris que hi difonen falses noticies o tenen un discurs inadequat.

Musk creu que tothom hi hauria de poder dir la seva a Twitter, sense cap mena de censura.

El dilema entre si les plataformes han de censurar els continguts que els seus usuaris hi pengen, o no, ve de fa temps.

I te a veure, també, amb la responsabilitat legal que aquestes plataformes tenen sobre els continguts que s’hi difonen.

Aquesta obligatorietat legal es diferent als diferents països, i les seves lleis.

I te a veure amb la consideració legal que es dona a les xarxes social, la llei que regeix als estats units aquestes companyies es l’anomenada Secció 2/30 que les tracta més com una companyia de telecomunicacions que no com una companyia editorial. Es a dir, més que com un diari, on el mitjà es fa responsable del que publica, les tracta com una companyia de telèfons, on no es pot fer responsable aquesta del que dos dels seus usuaris estiguin parlant, per molt despreciable que sigui.

Donat que no tenen aquesta obligatorietat legal, la gent com Musk retreu a Twitter que faci una tasca editorial sobre el contingut que els seus usuaris hi publiquen. I d’aquí la menció a la llibertat d’expressió.

Però la llibertat d’expressió vol dir que puguis dir qualsevol cosa?

Doncs en el marc europeu no. Ja que la consideració legal és diferent.

Ja veurem com s’acaba el tema. De moment des del punt de vista empresarial s’ha filtrat als mitjans que Musk planejaria fer rentable la companyia i vendre-la d’aquí tres anys. Així que una cosa es el que publica Elon Musk a Twitter i una altra son les seves intencions.