Societat de la Informació

Entre anuncis d’apostes i de menjar per gats capats, m’he trobat amb un “interessant” anunci de Telefònica que no ens ven res… sinó que ens dona les gràcies…

L’empresa de Elon Musk, SpaceX, ha decidit xifrar les dades de telemetria i imatges que emeten per ràdio els seus coets.

Això després que es filtrés que la freqüència que feia servir l’empresa en Banda S era 2232.5 MHz. Cosa que havia de notificar a la FAA (Administració Federal d’Aviació).

Poc van tardar els radioaficionats a apuntar les seves antenes als coets quan s’enlairaven, veient amb sorpresa que podien llegir parts de la telemetria que s’enviava en text pla.

Posteriorment també van poder veure les imatges que el coet feia arribar al centre de control de SpaceX. Tant de l’interior dels tancs de combustible, com de l’exterior de la nau.

Després de que les imatges corressin per la xarxa l’empresa va decidir xifrar aquesta informació.

El curiós del cas és que les dades que enviava la seva altra nau Starship ja havien estat xifrats feia temps.

Si darrerament heu anat a compra una targeta de vídeo pel vostre ordinador uns haureu trobat que no n’hi ha en estoc i que, si n’hi ha, han augmentat moltíssim el seu preu darrerament.

Perquè està tant disparat el preu de les targetes gràfiques? És per la pandèmia, per l’increment del preu dels components, o pels costos de desenvolupament tecnològics?

Dons res d’això… Els preus han pujat perquè el canvi de monedes virtuals com el Bitcoin han pujat.

I que te que veure la revalorització de les criptomonedes amb el fet que no es trobin targetes de vídeo a preus raonables per l’ordinador? Doncs que el minat de les monedes (el procés informàtic que es fa servir per obtenir-les) es fa amb la gran capacitat de càlcul que tenen les targes de vídeo per poder moure els polígons en temps real que requereixen els darrers jocs.

I la gent que es dedica a la mineria de Bitcoins esta acaparant totes les targetes del mercat perquè l’increment del preu de la criptomoneda fa rendible els costos de posar a funcionar racks sencer de targetes funcionant dia i nit que amb els Bitcoins obtinguts es paguen en poc més d’un mes.

Els fabricants de targetes, conscients d’això, i veient que no podrien fer arribar els seus nous models als seus consumidors habituals perquè son acaparats per a la mineria de Bitcoins han decidit crear directament productes especials per a la mineria amb la gran capacitat de càlcul dels xips gràfics, però sense la part que els miners de Bitcoins no fan servir de les targetes gràfiques.

D’aquesta manera podran tornar a servir els seus productes típics per a usuaris d’ordinadors i a més obren una nova línia de negoci orientada al 100% als seus nous clients que no requereixen de moltes funcions gràfiques.

Us heu adonat que dins de casa el telèfon agafa 4G i que ens cal sortir de casa per poder tenir cobertura 5G?

Això es perquè la freqüencial implementada actualment pel 5G és la de 3,6 GHz una freqüència semblant a la de la WI-FI standard. I si aquesta ja ens dona problemes per arribar a certes habitacions de la casa, imagineu-vos si tenim l’antena més lluny.

Poc a poc els humans hem fet servir freqüències cada cop més elevades. A mesura que hem anat assolint la tecnologia per poder fer-les servir.

I a mesura que s’assoleix la tecnologia per treballar en una freqüencial més alta s’hi van establint serveis: La ràdio en AM, la FM, la tele en HF, la UHF, la televisió per satèl·lit, els primers mòbils analògics, els primers GSM, les xarxes WI-FI de primera generació…

Les freqüències més altes permeten una major velocitat, però tenen el handicap que arriben menys lluny i no reboten tant quan troben obstacles, cosa que els fa inviable accedir als interiors dels edificis, ja que requereixen una visió més directe entre el dispositiu i l’antena.

700 MHz	Gran penetració en interiors, però baixa velocitat
3.6 GHz	Poca penetració, però bona velocitat.
26 GHz	Nul·la penetració, però gran velocitat

Així doncs tenim a l’abast freqüències més altes que ens permeten una major velocitat de transmissió de dades, però aquest servei te problemes per entrar dins els edificis.

Fa poc us va tocar re-sintonitzar els canals de la televisió, i això era per fer espai a la freqüència més baix que s’assigna al servei de telefonia 5G.

Quan s’hagi acabat el proces, podreu rebre el 5G també dins de casa, igual com podíeu veure la TDT amb una antena de “banyes” posada sobre el televisor.

Això si… amb una velocitat inferior a la que tindríeu si us arribés el senyal d’una antena de freqüencial més alta, de l’actual 3.6 GHz o la més moderna de 26 GHz que dona una connectivitat equivalent a la fibra òptica.

Així doncs, si voleu les màximes prestacions de connectivitat als vostres telèfons dins de casa, es millor es que tingueu un punt d’accés WI-FI connectat al vostre router de fibra òptica. I sinó ens tocarà posar una antena prop de la finestra per fer de repetidor del senyal 5G.

Tenim de fa poc noves consoles de videojocs amb el maquinari més modern (com la Xbox de Microsoft o la Play Station 5 de Sony) i alhora tenim noves plataformes de joc en streaming com Facebook Games, que segueix els passos de Google Stadia, Amazon Luna, o Apple Arcade on també trobem xCloud de Microsoft o Play Station NOW de Sony que juguen a dues bandes.

Estem davant de dues tecnologies per jugar, la de tota la vida de tenir una maquina a casa el més potent possible per jugar als darrers jocs, amb la recurrent actualització del nostre ordinador o consola. I la nova on només ens cal tenir una bona connexió a Internet per enviar les ordres dels comandaments i rebre les imatges de consoles remotes situades en granges informàtiques en algun racó de món.

De fet si volem jugar en xarxa ja ens cal disposar d’una bona connexió a Internet. I si juguem en streaming amb molts menys diners tenim un munt de jocs a l’abast i ens estalviem de comprar cap consola.

I el súmmum ja es que algunes plataformes, com la nova de Facebook, permetran jugar de forma gratuïta.
Això si… Facebook també ha anunciat fa poc els seu nou format d’anuncis jugables…

Més val que no perdem de vista que amb l’incessant tendència de convertir els productes en serveis, estem perdent sobirania sobre les nostres estones dedicades als videojocs.

Ja fa temps que les pantalles van agafant terreny a les nostres vides, però d’un temps ençà, i agreujat per la pandèmia, cada cop més mirem el món a través d’una pantalla.

Allò que comentàvem dels nens que no jugaven a pilota sinó que estaven enganxats a la consola, i que també fem els adults amb els nostres telèfons mòbils. Ara s’ha estès a qualsevol àmbit de la nostra vida quotidiana.

La impossibilitat d’assistir presencialment als llocs ha fet que es multipliqués de cop l’ús del vídeo en el nostre dia a dia.

Vídeo trucades que abans fèiem amb veu i que ara ens obliga a estar pendents de la llum i de si estem ben enfocats.

Reunions de feina que no comencen mai esperant que tothom s’hagi connectat i ajustant els paràmetres de connexió dels participants, i que es fan eternes amb la gent trepitjant-se al parlar, i els temps morts quan algú tarda cinc minuts a saber compartir un document en pantalla…

I el fet de que no pugem visitar amb normalitat certs espais fa que ens ofereixin visites virtuals.

Tot plegat fa que percebem amb normalitat el món mitjançant una pantalla.

Pot ser que ens estiguem perdent coses a traves de la pantalla? Guanyarà valor la percepció presencial? O simplement anem a un mode mixt que ha vingut per quedar-se, i que assumirem amb total normalitat?

El que no han aconseguit anys de promoció des de les administracions públiques per anar estenent l’us del teletreball, amb tots els beneficis que se li atribuïen, i que anaven alineats amb les reivindicacions que aquestes administracions fan en altres àmbits (conciliació de la vida laboral, reducció d’emissió de contaminants, etc.) però que les mateixes administracions no eren capaces de posar en pràctica elles mateixes, massa assentades en el presencialisme, i incapaces de treballar per objectius. Ho ha aconseguit un conat de pandèmia vírica mundial.

L’aparició del coronavirus i la contenció del seu contagi amb el confinament i la restricció de moviments ha fet que moltes empreses hagin de cessar la seva activitat productiva durant uns dies. I ha estat llavors quan algú mirant de minimitzar la les pèrdues econòmiques que suposen uns sous que segueixen pagant ha pensat que els seus treballadors podrien treballar des de casa.

Alguns fins i tot hauran pogut rescatar la documentació del pla pilot que no van arribar a implantar a l’empresa mai.

El fet és que ara s’ha fet de la necessitat virtut, i tothom s’ha vist obligat a trobar solucions tecnològiques i operatives perquè els seus empleats puguin treballar des de casa.

Veurem si ara, un cop establerts, aquests mecanismes podran conservar-se en el temps, ni que sigui parcialment, o un cop passat l’ensurt tornarem a desar en un calaix aquestes eines de treball.

De que parlarem l’any 2020…