Han de censurar les plataformes els continguts que difonen?

El músic canadenc Neil Young va retirar la seva música de la plataforma Spotify com a crítica a la difusió de podcasts amb contingut “fals” sobre el Covid-19 que s’hi difonen.

Concretament per mostrar la seva disconformitat amb l’streamer nord-americà Joe Rogan, i la difusió que fa de teories conspiratives.

La plataforma ja havia rebut un escrit amb centenars de signatures de metges americans demanant que fes més per evitar la desinformació. En especial del podcast de Rogan, del que va adquirir els drets l’any passat.

La plataforma va respondre apel·lant a la llibertat dels creadors de contingut.

Joe Rogan és un dels presentadors de podcasts més populars, per això Spotify va comprar els drets del seu programa el 2020 per 100 milions de dòlars. En una clara aposta per captar oients que cerquen continguts d’entreteniment.

Cal recordar que Spotify ja va esborrar 40 episodis del seu programa com a condició pel seu fitxatge per la plataforma.

Però ara altres artistes com Joni Mitchell, David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash han decidit també abandonar la plataforma.

A diferència de les crítiques de Twitter amb Donald Trump o de YouTube amb PewDiePie, Spotify publica a Rogan, és a dir, són els que paguen pel seu programa per atraure els seus milions i milions de seguidors.

Spotify no es pot desentendre del contingut que crea Rogan perquè és una producció original de la plataforma.

És a dir, que deixar de publicar a Rogan no seria censura, sinó que seria considerat una nova decisió editorial de la plataforma.

Fins i tot la Casa Blanca es va ficar a la polèmica i va demanar a Spotify que “fes més” per combatre la desinformació contra el COVID-19.

El tema encara no està tancat i ara ja no és la pressió legislativa la que obliga les plataformes a cuidar els seus continguts, sinó que són els mateixos usuaris qui s’exclamen. I segurament les empreses són més sensibles a les demandes expressades per aquests darrers.