Alemanya, un dels països més avançats en legislació per protegir als consumidors, vol que els equips electrònics es puguin reparar i actualitzar durant un mínim de set anys, per tal de combatre l’obsolescència programada.
El Govern alemany ha anunciat l’esborrany de llei perquè els fabricants de telèfons, tauletes, ordinadors i altres equips d’electrònica de consum ofereixin actualitzacions de programari i peces originals a preus raonables durant, com a mínim, set anys.
D’aquesta manera amplia la proposta de la Unió Europea de que els usuaris tinguin disponibilitat d’actualitzacions i recanvis un mínim de cinc anys.
Una demanda ambiciosa si tenim en compte que les actualitzacions de smartphones i tablets no acostumen a anar més enllà de dos anys en actualitzacions.
Tot plegat es fa per lluitar per reduir els residus electrònics.
La proposta fa referencià a les actualitzacions de seguretat del programari (no la del programari complert) i obligaria als fabricants a fer públics els preus del recanvis, a no pujar-los, i a servir-los en un termini de temps raonable, que no faci desistir a l’usuari de la seva reparació, i es vegi obligat a adquirir un equip nou.
El lobbie de fabricant ja ha dit que considera que la proposta va massa lluny, i que seria més adequat que les actualitzacions de seguretat arribessin a tres anys i les actualitzacions funcionals a dos. I quant a les peces de reparació només caldria reparar les pantalles i les bateries.
Tot plegat va en la línia d’atura l’espiral diabòlica que fa que tots aquests residus electrònic que enviem a països subdesenvolupats acabin en grans piles que en ploure filtren el components tòxics que contenen a les capes freàtiques, que desprès van a parar al mar i finalment els acabam ingerint a través del peix que consumim a Europa. Com ha revelat un recent estudi sobre els metalls pesats que porta incorporada la tonyina capturada en aigües africanes que consumim a casa nostra.