Societat de la Informació

Com ja s’havia anunciat, finalment WhatsApp ha posat en marxa el servei de VeuIP que permet fer trucades entre els usuaris de l’aplicació fent us de la connexió de dades d’Internet.
La tecnologia, que a aquestes altures no te res d’innovador, permet fer coses que ja es podien fer des de fa temps amb d’altres programes, sent potser Skype qui més l’ha popularitzat, però que no s’ha convertit en una eina d’abast global atès que el mercat es trobava molt fragmentat entre els usuari que feien servir aquest tipus d’aplicacions, fet pel qual no s’ha convertit en una solució adoptada de forma global.
Però si algú pot canviar això es WhatsApp, que te la més gran base implantada de la seva solució de missatgeria instantània (una altra funcionalitat que quan WhatsApp va sortir al mercat ja no tenia res d’innovador, però que van saber posicionar per sobre dels seus competidors, com Line o Telegram, convertint-la en la primera aplicació que la gent demana tenir instal·lada al telèfon)

La gran implantació de WhatsApp, però, pot suposar una veritable amenaça per a les operadores de telefonia.
Cal recordar que aquesta aplicació ja va fulminar la gallina dels ous d’or de les companyies telefòniques: el servei de SMS. Obligant-los a oferir-los amb paquets gratuïts, quan estaven traient una gran rendibilitat d’un servei que va ser molt popular i que en un principi, fa molts anys, oferien gratuïtament.

Desprès del mal que ha fet WhatsApp a les contes de resultats de les telefòniques, ara aquestes tornen a veure’s amenaçades per aquesta nova funcionalitat. I ja hi ha qui apunta la possibilitat de que es vegin obligades a oferir paquets de VeuIP, com estan fent amb el SMS.
La reacció però ha estat bloquejar les trucades de VeuIP, obligant als usuaris a fer trucades de veu convencionals, carregant-se la neutralitat de la xarxa, que tant han reivindicat els internautes.

Te gràcia que les operadores restringeixin la possibilitat de fer VeuIP als seus usuaris, quant elles fa temps que l’empren internament per reduir costos d’ample de banda.

Compte, però, amb el concepte de trucades gratuïtes, perquè de fet, les trucades de VeuIP es resten del volum de dades que tenim contractat, i si féssim moltes trucades podem arribar a esgotar el paquet de dades d’internet que tenim contractat.
El servei ens serà més útil quan estiguem connectats a una xarxa Wi-Fi, i és clar, el nostre interlocutor al que truquem també hi estigui connectat.

De moment, estem veien com s’abaixa la qualitat d’aquest serveis, o fins hi tot es restringeixen en aquells contractes més bàsics, cosa que suposa un atac a la neutralitat de al xarxa.

WhatsApp VoIP

Que la internet serà la forma en que tots acabarem consumint els programes audiovisuals,  ja no és cap sorpresa per ningú.

Hi ha tres maneres de consumir programes per internet:

En directe: Connectant-nos a l’emissora i escoltant l’streaming; és a dir, escoltant el mateix que escoltaríem per l’antena, però a través de la connexió d’internet.

A la carta: Connectant-me per escoltant el programa gravat, a l’hora que a mi hem sembli, un cop s’ha penjat al web de l’emissora.

Via podcast: Subscrivint-me a un fil RSS del programa que m’interessi que hem proporciona l’emissora, de forma que quan hi ha un nou episodi disponible, aquest s’hem descarrega al meu equip perquè el reprodueixi quan a mi hem vingui de gust.

Aquesta última opció – la del podcast –  és la mes interessant per una emissora, perquè hem permet fidelitzar la tant preuada audiència.

Si parléssim d’un mitjà imprès, seria la diferencia entre tenir el meu diari o revista al quiosc, esperant que el meu lector la vagi a comprar sense perdre’s cap número, o oferir-la en subscripció de forma que periòdicament els meus lectors la rebran sens falta.

És evident quin sistema prefereixen els editors de revistes i diaris.

Doncs amb la ràdio i la televisió, el podcasting ens permet de tenir una audiència fidel, que no es perdrà cap dels nostres espais.

Malauradament, tot i que la paraula podcast comença a sonar entre els professionals de la radio, molts programes, si be tenen els seus continguts consultables a internet,  no es preocupen d’oferir un feed RSS per poder automatitzar el descobriment de nous programes per part de la seva audiència.

Podeu sentir presentadors dient “descarregueu-vos el podcast” quant la gràcia d’un podcast es que no has d’anar tu a descarregar-lo. Es descarrega tot sol i es queda acumulat en una biblioteca perquè l’escoltis quan i on vulguis.

Així doncs… compte! Que no ens enganyin! Que alguns diuen que tenen podcasts i només tenen ràdio a la carta.

Podcasting o no podcasting…

Després de lamentar-se pel que suposaria la pèrdua d’un del múltiplex de TDT, per a la normalització de la llengua i la cultura catalana, ara resulta que amb la nova remodelació de la web, TV3 ha decidit deixar de donar el servei de podcasts.

L’any 2009 TV3 va posar en marxa el seu servei de podcasts amb l’objectiu de, amb paraules textuals, “apropar cada vegada més els continguts als usuaris i adaptar-los als nous hàbits de consum (sota demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu, etcètera).” però el nou portal de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ja no contempla aquesta possibilitat.

Amb la nova web, inaugurada al novembre, es pretenia oferir, segons un comunicat de la CCMA “una experiència renovada en el consum digital dels continguts de TV3” i “millorarà l’accés als vídeos” fent “més fàcil, còmoda i ràpida” l’experiència d’usuari. Però amb aquesta renovació s’ha fet un pas enrere, deixant d’oferir un format àmpliament adoptat a dia d’avui, per tots els consumidors de podcasting.

A diferència del streaming, en que ha de ser l’usuari qui vagi a consultar si hi ha nous continguts del seu interès, el sistema de podcasting permet assabentar-se automàticament de l’aparició de nous programes, de forma que son els continguts qui els que van a cercar l’atenció de l’usuari quan apareixen, i no al revés.

Un sistema de somni per als generadors de continguts, que els permet arribar de forma automàtica a la seva audiència.

No te cap sentit destinar tants esforços a augmentar el nombre de seguidors a les xarxes socials, perquè uns quants acabin consumint els nostres continguts, i per contra, tallar-ne l’accés als que ja hi estaven subscrits.

TV3 tanca els podcasts

Al segle passat, les visions futuristes dels nostre món present (el llavors llunyà sègle XXI) eren plenes de cotxes voladors i robots, però aquestes previsions sembla que costen d’arribar.

Però potser això pot començar a canviar amb l’arribada l’any que ve d’en Jimmy, un robot humanoide desenvolupat per l’equip de Brian David Johnson, de l’empresa de semiconductors Intel, que podrem muntar-nos a casa.

Es tracta d’un robot de codi obert: l’electrònica i els servos es podran trobar en forma de kit, i la resta de peces es podran imprimir amb una impressora 3D.

El petit robot de 68.5 cm està governat per un processador Intel NUC quad Core i5 i 4gb RAM, i va equipat amb càmeres, micròfons i connexions sense fils per relacionar-se amb el seu entorn.

El disseny és un aspecte en el que s’ha tingut molta cura i que li donen un aspecte molt amigable, no obstant entre l’equip que l’ha desenvolupat es troba David Barrett, enginyer mecànic i professor de robòtica, que ha exercit com a vicepresident d’enginyeria de iRobot , i com a director de Walt Disney Imagineering.

Tot sembla indicar que la tecnologia podria estar prou madura perquè ben aviat tots tinguem a casa un petit robot humanoide que els fabricants estaran encantats que afegim a la llista de l’electrònica de consum habitual que poem trobar a totes les cases. Pels cotxes voladors haurem d’esperar una mica més…

fes-te_el_teu_robot.mp3

Darrerament hem vist com les fotografies íntimes que alguns famosos tenien en els seus telèfons mòbils eren divulgades per hackers a través de les xarxes socials.

Tot i que els experts asseguren que aquestes informacions foren obtingudes mitjançant el que els tècnics anomenen tècniques d’enginyeria social, o dit d’altra manera, a enganys per obtenir la clau que dona accés a la informació, això ha posat en alerta als usuaris de telefonia mòbil.

Això, unit al fet que s’hagin destapat escàndols d’espionatge governamental, que demostren que les agències d’espionatges tenen un accés absolut a la nostra informació, ha generat un preocupació generalitzada enter els usuaris de telefonia mòbil, que acaben sent tots, que emprem uns dispositius que cada vegada contenen més informació personal: en els primers telèfons mòbils potser només hi teníem l’agenda de contactes i algun SMS, però ara hi tenim les fotos, l’agenda, el correu electrònic, l’accés als nostres perfils de xarxes socials, la música que escoltem… i fins i tot la posició dels llocs per on ens hem mogut amb el telèfon a la butxaca.

Conscients d’aquesta demanda, que ara ja s’ha fet majoritària, els nous sistemes operatius dels telèfons ja incorporen l’encriptació perquè les dades que l’usuari te en el seu terminal (i replicades al núvol)  estiguin xifrades.

El primer dels grans sistemes a implementar aquesta funcionalitat ha estat la versió presentada darrerament de l’iOS de Apple, i els desenvolupadors d’Android de Google ja han anunciat que la propera versió del seu sistema operatiu per a telèfons mòbils també encriptarà les dades.

La gent de Apple ja ha declarat que ara si una organització governamental demana les dades d’un usuari, ells les entregaran, com requereix la llei, però que no podran accedir al contingut perquè estarà xifrat amb una clau que només sap l’usuari.

Després d’això li ha faltat temps a un membre de l’autoritat policial Nord Americana per fer unes declaracions dient que l’iPhone es convertirà en el telèfon dels pedòfils i del crim organitzat.

Volent fer bo, una altra vegada, el discurs de la pèrdua de la intimitat personal, pel be de la seguretat nacional.

Telèfons mòbils més segurs

El tancament de canals de TDT, per deficiències administratives en les concessions i per l’alliberament que imposa Brusel·les del dividend digital que les operadores ja han pagat i reclamen poder usar (cosa que suposava que alguns dels més nous telèfons intel·ligents no es pugessin usar a España amb la última tecnologia 4G que els fabricants i venedors anunciaven) posa de manifest el fet que les freqüències de l’espectre radioelèctric per on circulen les ones electromagnètiques son un recurs finit.

En front d’això es planteja un mitjà on tenen cabuda infinitat de canals de ràdio i televisió: Internet. Que permet el consum de continguts a la carta (vegeu per exemple Podcasts.cat) i que canviarà la forma en que veiem la televisió i escoltem la ràdio.

Tancament de canals de TDT

 

La Comissió Nacional de Telecomunicacions estatunidenca (FCC) està preparant una norma que permetria que es pogués cobrar perquè els continguts de certs clients vagin més ràpids que els de la resta, el que posaria en perill la neutralitat de la xarxa que garanteix que tots els continguts circulin a la mateixa velocitat.

La normativa, que es votaria a finals d’any, respon a una sentència judicial a favor de l’empresa Verizon que va demandar a la FCC perquè li prohibia establir diferents preus de descarrega.

Això suposaria que els continguts que circulessin sobre aquestes autopistes de la informació de pagament arribarien més ràpid als seus consumidors, relegant a la resta a un segon pla.

De moment la Unió Europea es mostra a favor de mantenir la neutralitat de la xarxa. I països com Brasil, Holanda, Xile o Equador, ja han legislat aquest aspecte per tal de garantir la neutralitat d’Internet.

Cap a una internet de dues velocitats

El projecte de reforma de la propietat intel·lectual impulsada pel Secretari d’Estat de Cultura José María Lassalle  (conegut com a Llei Lassalle)  planteja el que s’ha anomenat Taxa Google, que pretén que els agragadors de noticies, com Google News o Menéame, paguin una taxa als editors de diaris com a compensació per utilitzar els seus continguts.

Des de AEDE, la associació d’editors de diaris espanyols,  aplaudeixen la mesura que els suposaria uns ingressos que els permetessin fer viables les seves versions digitals, que ara com ara no saben com han de rendibilitzar, ja que el canvi del paper al nou format els provoca un descens en els ingressos en publicitat, fin al punt de fer-los inviables.

Els diaris de paper cada com es venen menys, perquè la gent consulta la informació per internet, i el canvi a digital suposa per als diaris vendre la publicitat més barata cosa que no els permet suportar l’estructura de costos que venien mantenint.

Així doncs veuen una sortida al fet de que els agregadors de noticies, que son planes web que recopilen els titulars dels diferents mitjans per enllaçar-hi les notícies, puguin pagar un cànon als associats a AEDE, al·legant que els agregadors s’aprofiten dels seus continguts.

A banda de que AEDE representa només una petita part de tots els diaris que hi ha ara a internet (els grans diaris tradicionals que venen del món editorial de les rotatives de paper) els agregadors consideren que enllaçant-los en surten afavorits, ja que els envien més visites, la qual cosa els suposa tenir més publicitat. I al·leguen també que si no ho volen sempre poden decidir de no ser indexats pels seus agregadors, amb la qual cosa les seves notícies no sortirien  a les seves webs.

Això últim, es clar, no interessa als diaris, que veurien com baixaria el seu nombre de visites, i com a conseqüència els seus ingressos per publicitat.

Raó per la qual el món editorial està dividit, i la Asociación Española de Edioriales de Publicaciones Periódicas (AEEPP) rebutja l’establiment d’aquesta compensació. Tot i que per llei ningú podria rebutjar aquesta compensació, ni podria establir compensacions a nivell particular, ja que EADE s’encarregaria de gestionar-ho. En un model semblant al de la SGAE. Que recordem que ja va suscitar tanta polèmica.

Per acabar de reblar el clau la patronal CEOE ha presentat una proposta d’esmena del projecte de llei per motius jurídics i econòmics, indicant que cada empresa hauria de ser lliure de negociar individualment una compensació econòmica, o si s’escau de poder-hi renunciar. I que aquesta taxa frena el desenvolupament empresarial de nous productes tecnològics com els agregadors.
I posa també de relleu que el Tribunal de Justícia de la UE no considera que això suposi un acte d’explotació de la Propietat Intel·lectual.
Raons per les quals en països com Alemanya no es demana cap compensació als agragadors tenint en compte que els reporten beneficis.

En canvi el lobbies d’editors de diaris de Belgica o França han aconseguit un acord amb Google, no sempre en diners sinó en ajuts en publicitat.

Tot i que com es va veure a Brasil, quant els editors van seguir les recomanacions de la ANJ  (Associação Nacional de Jornais) i van fer voicot a Google News, les visites als diaris varen baixar, mentre que les dels agregadors es varen mantenir.

I ara son els mitjans portuguesos els que han començat a pressionar a Google perquè els pagui uns diners per enllaçar un continguts que per ells mateixos no son capaços de fer rendibles.

Un cop més ens trobem que pretendre fer subsistir un sector antic mitjançant canons o tasses mai és una bona sol·lució.

La Taxa Google

El co-creador de WattsApp Jan Koum, va anunciar al Mobile World Congres, davant d’una audiència formada pels principals actors de la telefonia mòbil, que la seva popular aplicació per a telèfons intel·ligents oferiria trucades de veu gratuïtes.

Trucades gratuïtes amb WattsApp

Darrerament s’ha posat de manifest la problemàtica dels tràmits electrònics, fins al punt que alguns tràmits que ara només es poden fer per internet han estat noticia als informatius.

La gran quantitat d’informació que emmagatzemen les web institucionals, els nuls anàlisis d’usabilitat, incompatibilitat amb els estàndards establerts, etc. juntament amb el fet de pressuposar que tothom esta alfabetitzat digitalment pot fer que el que hauria de ser una forma de facilitar les coses es converteixi en un impediment.

Tràmits electrònics