Després de que fa uns anys els fabricants de televisors ens volguessin fer comprar els televisions amb els seus sistemes de 3D, dos dels principals fabricants; Samsung i Philips, han deixat d’incloure aquesta característica en les seves teles del 2016.
Sembla que el fet d’haver d’emprar unes ulleres per poder veure la TV en 3D no ha acabat de convèncer als usuaris, que ho veuen com una cosa enutjosa.
I d’altra banda hi ha molt poc contingut en 3D i les principals cadenes que hi emetien (com ara la BBC) van deixar de fer-ho fa temps, per falta d’interès dels teleespectadors i el major cost que suposa gravar en aquest sistema.
Al cinema, després de l’estrena amb gran èxit de la pel·lícula Avatar l’any 2009 semblava que el 3D seria el futur. Però sembla que el 3D només és una excusa per vendre les entrades més cares, i a sobre, en moltes produccions, les tres dimensions eren generades per ordinador, després de filmada la pel·lícula, en comptes de filmar-la amb càmeres estereoscòpiques.
Les ulleres son vistes com una nosa, així que haurem d’esperar a les pantalles hologràfiques.
I mentrestant, el que si que te bona acollida son formats amb més i mes definició, amb els que ja és impossible percebre els píxels, i sembla que ens trobem davant d’un quadre, amb formats de 4K (el doble de les televisions d’alta definició que podem tenir a casa) i 8K (d’encara més resolució), que mentre vagi creixent la mida de les pantalles te sentit, però que com ja passa amb les dels mòbils arriba un moment que l’ull humà ja no pot percebre més resolució.