Núvols de confiança

Es succeeixen els escàndols d’espionatge electrònic indiscriminat a tota la població i això ha aixecat l’alerta sobre la confidencialitat de les nostres dades en un moment en que tant es parla de “Cloud Computing” i de la comoditat de tenir les nostres dades al núvol.

Correus, fotos, musica, i tot tipus de documents els tenim “a internet” (com es sol dir vulgarment) perquè així hi podem accedir de forma ubiqua, es a dir , estiguem on estiguem, i des de qualsevol dispositiu; el nostre ordinador, el nostre mòbil, l’ordinador de la feina, l’ordinador de casa d’un amic, o el de l’hotel on ens allotgem.

Tenir les dades al núvol (a internet)  és molt còmode perquè ens permet tenir-hi accés des de qualsevol dispositiu amb connexió a la xarxa. Però amb les noticies que ens arriben recentment ens plantegem… estan segures les nostres dades a la xarxa?

Doncs la majoria de grans companyies que donen serveis al núvol estan a Estats Units, i allí hi ha en vigor la Patriot Act; una llei que es va promulgar arrel dels atemptats del 11S, al·legant la necessitat de lluitar contra el terrorisme, i que permet als serveis secrets dels estats units tenir accés a qualsevol dada que hi hagi en els ordinadors de les companyies de telecomunicacions dels Estats Units sense que calgui que ho autoritzi un jutge.

Aquesta violació del dret a la privacitat ja ha despertat les sospites de que aquest accés indiscriminat a qualsevol tipus d’informació podria arribar a l’espionatge comercial, i porten cua alguns casos com els de contractes que l’europea Airbus suposadament hauria perdut a favor de l’americana Boing, o la de fabricants europeus de sistemes de radars.

Conscients d’aquest perill alguns governs europeus ja han prohibit explicitament l’ús de sistemes al núvol d’empreses nordamericanes.

I moltes empreses ja estan fent el mateix per protegir la seva tecnologia i les seves dades comercials.

Però això vol dir tornar enrere i renunciar a la comoditat de tenir les dades a Internet?
Doncs no! Simplement del que es tracta es de tenir les dades en un servei de confiança.

En una empresa que tingui la seva seu i els seus ordinadors en el nostre mateix país, perquè ens emparin les nostres pròpies lleis, se’n garanteixi la seguretat, i només s’hi pugui accedir sota dictamen d’un jutge.
O millor encara en un ordinador connectat a internet però de la mateixa empresa.

Núvols de confiança

Es segur enviar missatges per Internet?

Aquest estiu hi ha hagut rebombori per haver-se destapat el sistema d’espionatge del Govern Americà.

La noticia ha posat de relleu la indefensió amb que es troben els usuaris de les xarxes i com amb la connivència de les gran empreses de telecomunicacions, el govern americà (com se sap que fan altres governs) escrutina tota la informació que circula per la xarxa saltant-se el respecte a la privacitat.

I he sentit gent que planteja que és més segur usar el correu electrònic que els sistemes de missatgeria instantània que usem per enviar petits missatges normalment banals.

Doncs per contra del que es sol creure, el correu electrònic es un sistema de comunicació molt fàcil d’interceptar, perquè viatja entre els diferents ordinadors fin arribar a la bustia del destinatari “en text pla”; es a dir: qualsevol administrador d’un ordinador per on hagi passat el missatge pot llegir-lo fàcilment.

Sovint tenim en ment una analogia del correu electrònic com l’enviament d’una carta de correu postal, on el carter no pot llegir les cartes perquè van dins un sobre.  I la comunicació es segura entre el remitent i el destinatari.

Però el correu electrònic no es com enviar una carta en un sobre, que només llegirà el destinatari en obrir-lo, sinó més aviat com una postal, que qualsevol que li passi per les mans la pot llegir… Us ha agafat de sobte una mica de vergonya pensant com deuen riure els de correu en llegir les postals que enviem? doncs el mateix es pot fer amb els correus electrònics que circulen per internet.

Com és possible pensareu… No hi ha una manera de posar en sobres els correu electrònic per protegir-los de mirades indiscretes?

Doncs si. Es tant senzill com codificar el missatge, i hi ha moltes maneres de fer-ho. Una de les més esteses es fer servir un sistema d’encriptació anomenat PGP que permet generar un sistema de claus que podem fer servir perquè ens enviïn els missatges encriptats de forma que només nosaltres els puguem llegir.

Aquest sistema es molt popular, donat que força gent el fa servir i esta molt estes perquè hi ha molt programari que permet de fer-lo servir de forma senzilla.

Si teniu coses confidencials a dir, ja sigui a nivell particular o especialment a nivell empresarial, no estaria de de més usar aquest senzill sistema d’encriptació… no se sap mai qui pot estar xafardejant el nostre correu, i a on pot anar a parar aquesta informació.
envelope.jpg
Privacitat del correu electrònic

fake

Arriben els smartwatches

Sembla que això dels Smart Whatches, o rellotges intel·ligents, va de veres.

Aquests dispositius son rellotges de polsera amb una petita pantalla tàctil que es connecten al nostre smartphone permetent-nos fer-hi certes operacions sense haver de treure’l de la butxaca.

El gadget va començar a tenir repercussió a través d’una web de micromecenatge on ràpidament va recollir els diners que demanava superant les expectatives dels seus impulsors i convertint-lo en l’objecte de desitj del mes moderns.

Veient la repercussió que havia tingut el giny entre els internautes, les grans marques de mòbils s’han afanyat a treure també les seves versions; Sony el té al mercat des de fa un temps, Samsung el va presentar fa poc, i Apple, que mai desvetlla els productes en que està treballant, s’especula que podria presentar-lo en breu.
Altres marques com Qualcomm, LG, Casio i inclús Google (que comprat recentment Wimm Labs) ja han mostrat el seu interès en produir-ne.

Així doncs hem passat de no dur rellotge al canell perquè ja consultàvem l’hora al mòbil, a portar rellotge per consultar el mòbil.

smart-watches-at-ces.jpg

Aquest invent no els resultarà estrany per als qui els sonin sèries com “El cotxe fantàstic” en que el seu protagonista “Mikel” es comunicava parlant al rellotge, o “L’inspector Gadget” on Sophies feia videoconferència amb el seu rellotge.
Aquest usos de ciència-ficció es convertiran en habituals, com s’han convertit en el més habitual les tauletes tàctils, que ja es veien recreades a la sèrie de culte “Star Trek”.
Un cop més, com en el viatge a la lluna, la imaginació estableix els usos que més endavant la tecnologia farà possibles.

Si l’ús d’aquest dispositiu es generalitza això permetria que els telèfons puguin ser més grans (ja son cada cop més aparatosos) fins a arribar a poder desaparèixer en favor de les tauletes.

Haurem de veure on ens menarà aquest camí d’informatitzar el que ens posem a sobre la pell, i estem encara a l’espera de que es pugui generalitzar l’us de les ulleres intel·ligents, que ja ha donat molt a parlar.
Mica en mica anem enfilant el camí dels ciborgs, que, com abans comentàvem, la ciència-ficció ja s’ha encarregat de mostrar-nos.

Smartwatches

Softcatalà compleix 10 anys

Track a http://mspy.me number location. Mobile tracker in world. Free cell phone tracker online gps. Catch my wife cheating. Spy your phone. If youve had your phone for a while, you should be familiar with how long the battery normally lasts.
Log all photos spybubble videos on the monitored cell phone. Cell phone spy free download software. Text cell phone. Sym card. Google map for mobile phone.

Detinguts cinc “hackers” el Dia Mundial d’Internet

La Policia Nacional ha detingut cinc “hackers” amb els sobrenoms de ‘ka0x, an0de, xarnuz, Piker i Tequila’ que vivien a Sabadell, Burgos, Màlaga i València del grup ‘D.O.M. Team 2008’ reconegut internacionalment pels seus ‘exploits’, i considerat els cinquè del rànquing mundial.
HackersLa detenció s’ha fet coincidir amb la celebració del “Dia mundial d’Internet”, desprès que el “Grupo de Seguridad Lógica de la Brigada de Investigación Tecnológica de la Policía Nacional” comencés a investigar-los a principis de març, quant uns dies abans de les eleccions van canviar la plana de Izquierda Unida posant-hi una caricatura de Zapatero i Rajoy.
Aquests atacs de ‘deface’ simplement pretenen posar en evidència la deficient seguretat dels servidors, però sovint provoquen costosos danys col·laterals.

Richard Stallman a Barcelona

Del 3 al 5 d’abril tindrà lloc una nova edició del projecte NOW. Trobades en el Present continu a la seu del CCCB- Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Montalegre ,5).

NOW és una reflexió sobre el present a partir de les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que estan succeint en l’inici del s. XXI.

D’entre les activitats n’hi ha una el dissabte 5 d’Abril que és d’especial interès, perquè contarà amb la presencia de Richard Stallman.

Richard Stallman, president de la Free Software Foundation, va desenvolupar el sistema operatiu GNU al 1984. GNU és un software lliure: tothom és lliure de copiar-lo i distribuir-lo, així com de realitzar canvis grans o petits. El sistema GNU/Linux, bàsicament el sistema operatiu GNU amb Linux afegit, és usat per desenes de milions d’ordinadors en l’actualitat. Stallman ha rebut el premi Grace Hopper de l’ACM (ACM Grace Hopper Award), una beca de la MacArthur Foundation, el premi Pionero de la Fundación Frontera Electrónica, el Premi Takeda per Millora Social/Econòmica i el Premio Extremadura al Conocimiento Libre, així com diversos doctorats honoraris.

DOCUMENTAL: Good Copy, Bad Copy, 2007, 60’, vose. Estrena

Dirigit per Andreas Johnsen, Ralf Christensen i Henrik Moltke

Presentació a càrrec d’Ana Romero

Dissabte 5 d’abril a les 17.30 h. Auditori

Documental sobre el tema del copyright en l’era d’Internet. Ofereix una rica i complexa visió del problema a través d’entrevistes als productors musicals que utilitzen el sampler i el remix com una nova forma de creativitat malgrat les sancions jurídiques (Girl Talk, Danger Mouse o Beto Metralha), a experts en les noves llicències de gestió dels drets d’autor com Creatives Commons (Lawrence Lessig, Ronaldo Lemos), a promotors del copyleft (Pirate Bay, The Pirate Party) o a defensors a ultrança de les velles formes de propietat intel·lectual (IFPI, Dan Glickman).
CONFERÈNCIA: Software lliure: l’hora dels drets humans

Richard Stallman

Dissabte 5 d’abril a les 19 h. Hall

Al mateix temps que els ordinadors s’han convertit en una part essencial de les nostres vides, es plantegen noves preguntes sobre qui controla el que fan els nostres ordinadors i què és el que se’ns permet que fem amb ells. Aquestes són qüestions polítiques de primer ordre que, de moment, han estat resoltes per satisfer els interessos de les grans corporacions. Alguns governs ens diuen que aquests interessos haurien de definir la nostra ètica en la societat del coneixement i de la informació. Richard Stallman, fundador del moviment de programari lliure, ho veu d’una altra manera.

S’aprova al Congrès el Cànon Digital

Finalment s’ha aprovat el cànon digital davant la pressió exercida pels grans artistes de la indústria cultural, aprofitant les imminents eleccions a l’Estat Espanyol.

CDsL’esmena número 39 del projecte de Llei d’Impuls de la Societat de la Informació que considerava injust i discriminador el cànon, que grava tots els aparells i sistemes d’emmagatzematge, reproducció o enregistrament digitals, i proposava d’eliminar-lo en el termini d’un any, ha estat rebutjada al Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE, CiU, Izquierda Unida i la Chunta Aragonesista. Així doncs, només ICV i el PP han votat en favor de l’esmena mentre que ERC, el BNG i el PNB s’han abstingut.

El redactat de l’esmena 39 era el següent:

“«En el plazo de un año se presente un proyecto de Ley en el que se modifique el artículo 25 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, eliminando el llamado Canon Digital y proponiendo alternativas consensuadas con el sector para la salvaguarda de los derechos de autor y de la Propiedad Intelectual.»
JUSTIFICACIÓN
Por considerarlo necesario y conveniente”

Cal recordar que en el seu pas pel Senat, l’esmena, presentada i defensada pel senador de Entesa Catalana de Progrés Jordi Guillot, va rebre el suport de tots els grups parlamentaris de la Cambra Alta, menys el PSOE.
Així doncs, CiU, IU, CHA, PNB, ERC i BNG han canviat el vot que havien emès divendres al Senat, on havien votat a favor de l’esmena que demanava l’eliminació del cànon digital.

Enquestes a peu d’urna de les eleccions franceses

Eleccions Francesses

Des de fa uns dies, membres destacats de de blogosfera francesa, anuncien que publicaran als seus blogs enquestes d’intenció de vot a peu d’urna, durant el transcurs de la jornada electoral.

Les enquestes que realitzen els mitjans tradicionals es fan a quarts de set, i no es publiquen fins que a les vuit del vespre tanquin tots els col·legis electorals, per tal de no influir en el vot.

El Ministre d’Interior francès, es va encarregar ahir de recordar als blogaires, que la multa per fer això podia ascendira a 750.000€, i es clar, s’han fet enrere.

La normativa, però, només afecta a ciutadans francesos, per la qual cosa, mitjans francòfons d’altres països com Bèlgica o Suïssa, ja s’han afanyat a dir que ells si que publicarien aquestes enquestes abans de que es tanquin els col·legis electorals.

Els nous telèfons Nokia incorporaran el català

Nokia 5200El Nokia 5200 serà el primer terminal de la marca que incorporarà el català entre els seus idiomes. I la companyia calcula que en un any estarà incorporat a tots els models, com ja ho feien alguns terminals de Samsung, Sharp i Siemens.

L’anunci ve lligat a gestions fetes per l’executiu i promogudes per associacions de defensa de la llengua, però no dubtem que la decisió també te a veure amb el fet que properament es farà public el concurs per dotar de terminals mòbils a la Generalitat de Catalunya. Concurs en el que la disponibilitat del català en els terminals es valora com a mèrit.

Ryan Air retorna el català a la web

 Desprès d’uns mesos d’haver-lo eliminat, perquè segons afirma la companyia aèrea els catalans usavem la versió en anglès de la web i no la catalana, Ryan Air torna a tenir activa la web en català.

L’anunci es fa desprès del requeriment de la Generalitat, que subvenciona la companyia a través d’acords publicitaris. I que ja ha anunciat que la companyia Spanair (que també rep una subvenció de la generalitat) també tindrà la la seva web en català.