Societat de la Informació

El conflicte entre els taxis i els VTCs no és més que l’enèsim cas de disrupció per les noves tecnologies.
Com hem vist en tants altres sectors, la revolució informacional, fa que els sistemes de contractació que usen els consumidors del servei canviïn.
I si els actors tradicionals no s’hi adapten perdran la seva preponderància. Ho hem vist en el cas de la música, la reserva d’allotjament, el consum de pel·lícules, la fotografia, i tants d’altres.
Contractar via mòbil, saber en tot moment on està el vehicle que esperes, o poder valorar el servei en acabar. Són aspectes que els usuaris ja han demostrat que aprecien.

I si en contra d’això, el sector del taxi només pot fer valer la regulació legal que els protegeix, però segueixen oferint el mateix servei que el segle passat, els designis dels consumidors els acabaran passant per sobre.

Està clar que cal que hi hagi regulacions, i que ningú s’ha de saltar la llei. Però no perdem de vista que la societat evoluciona i les lleis canvien.

Les discogràfiques van posar el crit al cel quan va aparèixer Napster, que permetia distribuir música en MP3. Hi hi van posar totes les traves possibles. El sistema va evolucionar i es va cenyir als aspectes legals, i ara sistemes com ITunes, s’enduen part dels beneficis del negoci que abans tenien les discogràfiques.
Però sembla que ningú aprèn la lliçó.

Taxis vs. VTCs

El Govern Espanyol assoleix finalment els objectius que es plantejava en la controvertida “Llei Sinde” de 2011 que pretenia tancar webs sense que calgués una autorització judicial, i que va revoltar els internautes, que van aconseguir aturar-ne aquest aspecte.

Finalment, però, PSOE, PP i Ciudadanos han aprovat una modificació a la llei que permetrà “passar” del requeriment de l’autorització d’un jutge abans de tancar una web.

La modificació de l’article 195 de la Llei de Propietat Intel·lectual permetrà tancar de forma administrativa (és a  dir, sense que calgui la intervenció d’un jutge que ho dictamini) les webs per vulneracions de drets que es considerin reiterades.

Així doncs, el que el 2011 no va poder aprovar el PSOE, per les protestes dels activistes en-línia què ho van considerar un excés, obligant al govern a recular en aquest punt de la llei, set anys després serà finalment completat amb una modificació de la llei.

Ja veiem que no es pot abaixar la guàrdia en la defensa dels nostres drets, ja que si no en deixem passar una de grossa ens la colen en petites dosis.

llei_sinde_reloaded.mp3

Un grapat d’enginyers del gegant d’Internet, Google han fet un manifest demanant que es suspengui el cercador que l’empresa està fent per a la Xina, perquè permetrà el control de les cerques i censurar-hi continguts per part del Govern xinés.

Els 187 signants del document aclareixen que no es tracta d’una acció contra la xina, sinó que aquesta forma d’actuar podria suposar un precedent  perquè altres països li demanin que censuri certs continguts.

De fet, fa vuit anys  Google ja va retirar el seu cercador a la Xina, per no avenir-se a la censura que els volia imposar el Govern Xinés, però el març d’aquest any es va destapar que estava treballant de nou en un cercador per a la Xina, que anomenen Dragonfly, que permetria la censura i la vigilància del govern.

El cas apareix després d’altres casos recents que incomoden als treballadors de Google com el tractament que va fer la companyia del cas d’un alt executiu acusat d’abusos sexuals, o el Projete Maven, per dotar d’intel·ligència artificial als drons militars, que la companyia va acabar abandonant.

Els treballador destaquen que treballen a Google pels seus valors, i veuen com últimament aquests estan posat en entredit.

Un cop més, la pressió social a les empreses des de fora, i des de dintre, posa en evidencia la responsabilitat social corporativa de les empreses.

Google Dragonfly

Sovint es parla del poc cap dels joves a l’hora de compartir fotos a les xarxes socials, i les conseqüències que tindrà en un futur. Però no es parla tant de que en molts casos són els mateixos pares els que fotografien i comparteixen constantment les fotos dels seus fills a traves de mitjans socials,  fins i tot abans de que hagin nascut: els aniversaris, les festes de l’escola, les de la guarderia, el primer pipi a l’orinalet, i la darrera ecografia…

Les fotos que circulen dels nens poden ser milers ja de ben petits, ja que sembla que si no comparteixes fotos dels teus petits fent tota mena d’activitats no ets un pare compromès, sense ser conscients que un cop difoses perdem el control sobre aquestes imatges o vídeos. I no sabem com poden afectar a l’infant quan sigui gran.

De  fet en alguns països ja s’han donat casos de fills que denuncien als pares per haver publicat fotos d’ells de petits que de grans no els fan cap gràcia.

Així doncs cal que tinguem cura de l’exposició de la imatge que fem dels nens i tenint en compte que en perdrem el control en fer-les publiques, de les repercussions que pot tenir en un futur.

fotos-de-nens.mp3

La nova versió del navegador d’internet Chome 69 agafa les teves dades de login quan entres al serveis de Google, com el seu cercador, youtube o gmail.

La nova versió celebra els deu anys del navegador i ha renovat el seu aspecte, però el que no es tant evident als ulls dels usuaris es que agafa l’usuari i contrasenya amb que entres als serveis de Google i els usa per obrir una sessió al navegador, de forma que espia totes les planes a les que et connectes a partir d’aquell moment, sense que tu en siguis conscient.

L’empresa ha dit que això es feia en favor de la facilitat d’us per als usuaris. Però la veritat es que no els ha advertit de que capturava aquestes dades d’identificació, contravenint així les normes de protecció de dades europees.

La versió lliure del navegador, anomenada Chromium sembla que també tindria aquest problema.

Els interessos del gegant d’internet passen per sobre dels drets dels usuaris que usen el navegador que l’empresa s’ha encarregat de que tots emprem desconeixent-ne les finalitats comercials.

D’aquí que calgui reiterar la importància de que per navegar no usem un navegador gratuït que una macroempresa tecnològica s’ha encarregat de difondre, sinó un navegador com ara Firefox, fet per una fundació sense ànim de lucre.

Un cop més l’aposta personal pel software lliure, i l’ètica de la comunitat que el desenvolupa,  ens dona la seguretat que no ens poden donar els productes amb interessos comercials.

Chome 69 s’apropia de les credencials que introdueixes a les planes de Google

Aquests darrers dies haureu rebut avisos al correu i haureu vist avisos a les webs per on navegueu advertint-vos de l’ús que feien de les vostres dades que recopilaven.

Això es degut a que el 25 de maig de 2018 entrava en vigor la directiva europea de protecció de dades que regula l’ús que es fa de l’emmagatzematge de dades de caràcter personal.

Bàsicament es tracta de que les empreses tenen la obligació d’informar als seus usuaris de quines dades en tenen emmagatzemades, i per a quin ús. I informar als usuaris de qui és el responsable del fitxer de dades i de que poden consultar-les, modificar-les i fins i tot eliminar-les.

La nova normativa, que entra en vigor després de dos anys de colla que es va establir per a la seva implantació, no hauria de canviar gaires coses a casa nostra, donat que la llei espanyola ja era una de les més avançades a nivell europeu. tant en criteris restrictius com en quantia de les multes imposades pel seu incompliment. Però si que suposa mostrar que Europa te una maner diferent i molt respectuosa de tractar les dades dels seus ciutadans, i fent que les grans empreses d’Internet, generalment americanes, s’hagin d’adequar a aquesta forma més escrupolosa de tractar les dades dels seus usuaris.

Tot plegat serà una bona manera de deixar de rebre correu brossa de llocs als que no recordàvem haver donat les nostres dades (si es que no les havien recopilat sense el nostre consentiment) amb el simple fet de no contestar el correu on ens demanen consentiment per seguir-les utilitzant. I clar, per a les empreses, pot suposar perdre la majoria de contactes de les seves llistes de correu.

El que seguirem veient son els sovint molestos avisos d’us de cookies, més encara si naveguem amb el mòbil, on poden fer impossible la navegació per la web.

La nova directiva europea de protecció de dades

Berec (l’organisme que agrupa els reguladors de telecomunicacions europeus) ha presentat en el seu darrer informe l’estudi comparatiu internacional amb dades des d’abril fins al setembre del 2017  en que es fa patent que l’ús del roaming ha crescut, especialment en dades, des que l’u d’abril de 2017 finalment la Comissió Europea va posar fi al roaming, després de les moratòries obtingudes per les telcos en reiterades ocasions.

L’estudi per valorar la iniciativa “Roaming like at home” demostra que el pas ha estat beneficiós per a les companyies, algunes de les quals (com ara la espanyola que argumentava que li representava un bon pessic en la seva facturació per ser el seu territori natural un destí turístic de primer nivell) s’havien oposat amb totes les seves forces a la desaparició de la itinerància.

Però no siguem innocents… les companyies, com ja van amenaçar que farien, ja es van encarregar de compensat els diners que deixarien de pagar amb la eliminació dels sobrecostos del roaming apujant altres tarifes. El que no pagarien els que viatjaven i feien us del servei, ho compensarien fent-ho pagar, en altres serveis, als que no viatjaven.

Tant mateix els roaming es una bona noticia per a la integració europea, ja que desdibuixa les fronteres i ens mostra un espai comú europeu en allò que fa referencia a la telefonia mòbil. Però aneu amb compte, l’acord només afecta a 31 països: els 28 de la Unió Europea més Noruega, Islandia i Lichtenstein. I en queden fora Andorra i Suïssa. I s’espera que després del brexit Anglaterra segueixi inclosa en l’acord.

Roaming com a casa

Darrerament hem vist als mitjans varies noticies d’accidents de cotxes intel·ligents amb conseqüències mortals tant per ocupants com per atropellament que ha fet disparar totes les alarmes sobre aquests sistemes de conducció.

El darrer dels accidents causà la mort d’un conductor d’un automòbil Tesla mentre usava el sistema Autopilot que incorporen aquest vehicles.

Però no hem de perdre de vista que, com indica el mateix fabricant, l’Autopilot que equipen aquests cotxes d’última generació es una ajuda a la conducció i no un sistema de conducció autònoma.

Si bé és veritat que el nom no ajuda gaire, i que potser el podríem considerar pretensiós ara com ara (tot i que aquesta tecnologia està avançant ràpidament, i s’està acostant molt al nivell necessari per a la conducció autònoma “on the wild) no hem de forçar la tecnologia per fer-li fer coses per les que no ha estat dissenyada.

Potser ens estem acostumant amb massa facilitat a deixar en mans de la tecnologia coses que hauríem de fer nosaltres (si més no, de moment).

Tesla Autopilot Accidents

Un any més arriba a Barcelona el Congrés del Món Mòbil que organitza GSMA per a reunir la indústria del mòbil.

La cita anual a banda de la repercussió econòmica que suposa l’estada dels congressistes, que fa per exemple que aquests dies pugi el preu del llamàntol, i el tancament de negocis milionaris per part de les grans companyies de telefonia d’arreu del món, hauria d’aportar oportunitats a les empreses i iniciatives locals i foranes que estan establertes a casa nostra.

La visualització durant aquest dies de l’activitat de la fira en mitjans de comunicació, permetrà veure les noves iniciatives d’emprenedors i empreses que podran mostrar els seus productes a clients i gran públic.

Si a això unim que som uns dels països europeus, i del món, amb més introducció en la població de telèfons intel·ligents. I que Barcelona és seu de la Mobile World Capita. Tot plegat fa que es donin les condicions ideals perquè aparegui un teixit empresarial local que amb el bon suport de l’administració pugui convertir-se en un referent, i en un vector que impulsi la nostra economia més enllà de la celebració del congrés.

mwc-2018.mp3

La cinquena generació de telefonia mòbil ja està aquí. Tot i que en molts llocs no arriba el 3G i el 4G només està disponible en llocs molt concrets, els fabricant ja treballen en l’elaboració de dispositius 5G.

Però que aportarà aquesta nova generació de telefonia mòbil, i quins canvis suposarà?

La tecnologia 5G aportarà una serie de millores respecte a l’anterior generació de telefonia mòbil:

Més ample de banda, que permetrà una major velocitat en la transferència de dades, passant dels 100 Megues que promet el 4G fins a 10 Gigues. Que la navegació ja és més important en els telèfons que el fet de parlar és evident des de fa temps, però haureu notat que cada vegada es passen més vídeos que imatges en els vostres grups de xat.

Un major nombre de dispositius connectats. Que ha d’evitar la saturació que es produeix quant hi ha molts telèfons reunits en un mateix punt. I que és necessari quant cada vegada hi ha més coses connectades a la xarxa.

I finalment, i no menys important, un menor temps de latència. És a dir el temps de resposta de la xarxa. Una cosa que no és crítica per rebre una notificació de xarxes socials, però si per avisar a un cotxe autònom de quant ha de frenar, per exemple.

Tot plegat no suposarà grans canvis a l’hora de parlar per telèfon i navegar per internet amb el telèfon mòbil. Però si que suposarà la possibilitat del desplegament de l’Internet de les coses amb tots els canvis que això ens comportarà.

Telefonia 5G