Societat de la Informació

El gegant d’Internet Google ha presentat Poly, una biblioteca d’objectes 3D de llicència lliure classificats per categories, amb la intenció de que puguin ser emprats en modelat 3D, realitat virtual o augmentada, impressió 3D, jocs, etc.

Els objectes es troben sota llicència Creative Commons i poden ser usat per finalitats personals o comercials amb la simple atribució d’autoria.

Evidentment Google pretén que la col·lecció segueixi creixent amb l’aportació dels usuaris que des de les seves comptes poden compartir i catalogar objectes.

Sens dubte una estratègia per dotar de continguts de forma senzilla de cara a la creació de les noves aplicacions 3D que estan a punt d’arribar.

Google Poly

Ja tenim a les pantalles del cinema la segona part de la obra mestra del ciberpunk “Blade runner“, la pel·lícula del director de cinema anglès Ridley Scott basada en la novel·la de l’escriptor de ciència-ficció Nord-americà Philip K. Dick titulada “Els androides somien xais elèctrics?” (traduïda a casa nostra per Edicions62) mostrava una societat híper-tecnificada en decadència, en que entre d’altres aspectes com la enginyeria genètica, la superpoblació, la destrucció del medi ambient i el control sobre els individus,  l’autor es planteja que vol dir realment ser humà.

En aquesta segona part (de la que no existeix novel·la de l’autor de l’original, ni és del mateix director que la primera, tot i que compta amb la supervisió de Ridley Scott com a productor) la recerca d’un jove Blade Runner anomenat K d’un obscur secret que pot dur al caos a la humanitat, el durà fins al caça-replicants que interpreta Harrison Ford, que porta trenta anys desaparegut.

Abans de veure aquesta segona part és recomanable veure els tres curts que Warner Bros ha produït, i que ens expliquen que ha passat en aquest període de 30 anys.

Esperem que aquesta segona part no es perdi en el temps com llàgrimes en la pluja.

Blade Runner 2049

Si fins ara tot era “mobile” ara arriba l’era de la Intel·ligència Artificial.

Segons ja va definir l’any 1950 el pare de la informàtica moderna, el britànic Alan Turing, la Intel·ligència Artificial és un conjunt d’algoritmes que traduïts a un maquinari i un programari adequats ens permetin emular el pensament de la ment humana.

Però d’ençà de mitjans del segle passat, la IA ha evolucionat notablement, i ara ja es troba prou madura com per arribar al gran public, i ja ens la troben en la nostra vida quotidiana, segurament , sense ser-ne pas gaire conscients.

Quan ens recomanen altres pel·lícules, cançons o productes relacionats. Quan fem servir l’assistent dels nostres telèfons mòbils. Quan traduïm textos de forma automàtica. Quan organitzem automàticament els correus que rebem. Quan es volen detectar accessos fraudulents. O fins i tot quan juguem a videojocs, darrere hi ha un sistema d’Intel·ligència Artificial.

Així doncs la IA no està en el punt de reproduir un cervell humà, però si d’intermediar en molts aspectes de la nostra nostra vida quotidiana quan accedim a dispositius o informació, i caldrà avaluar quin impacte tindrà aquesta tecnologia en la societat.

Arriba l’era de la Intel·ligència Artificial

Quan naveguem per internet estem sotmesos a anuncis que ens molesten i consumeixen el nostre ample de banda, i per això cada vegada més els usuaris instal·len extensions als seus navegadors per bloquejar-los.

Conscient d’aquesta tendència creixent, el gegant d’Internet, Google es planteja bloquejar al publicitat al seu navegador Chrome, de forma automàtica perquè diuen que evitaria als seus usuaris haver de patir publicitat molesta i els oferiria una millor experiència de navegació.

Aquesta podria ser una bona idea si no fos que Google és la més gran empresa de publicitat d’internet, i de fet aquest és el seu gran negoci, del que obté els beneficis que després destina a millorar el seu cercador d’internet.

Tot plegat ha despertat el recel de la xarxa que veu en aquesta maniobra una amenaça cap als seus competidors, i al lliure mercat en general.

Bloqueig de publicitat a chrome

 

Sembla de ciència ficció, però el Parlament Europeu ha aprovat una resolució perquè la Comissió Europea comenci a establir les bases per a una legislació que haurà de regir els robots i les intel·ligències artificials.

El Parlament Europeu proposa una figura jurídica de “persona electrònica” amb els seus corresponents drets i deures. I que, per tant,  haguessin de cotitzar i així garantir les pensions.

A banda de que compleixin les tres lleis de la robòtica que ja va postular l’escriptor rus de ciència ficció Isaac Asimov l’any 1942, al Parlament Europeu també li preocupa la seguretat dels humans, i proposa que tots hagin de dur instal·lat un botó de seguretat que els desconnecti en cas de que sigui necessari.

I més enllà de la seguretat física, també mostra la seva preocupació per establir mecanismes per no generar dependència emocional dels humans cap a aquestes màquines que conviuran amb nosaltres.

D’aquesta manera el Parlament Europeu s’avança a un escenari que els experts asseguren que encara tardarà a arribar, però que no hi ha cap dubte que tot i que actualment la integració de robots a la nostra societat és incipient, serà comú d’aquí uns anys.

Llei de robots

No és cap secret que ens passem el dia enganxats a les xarxes socials,mitjançant els telèfons mòbils que tots portem a la butxaca.

I també es sobradament sabut que el tema dels pagaments per internet encara no ha estat solucionat amb eficàcia.

Però ara això pot començar a canviar, perquè la xarxa social més gran, ha demanat ser autoritzada per a poder operar com ho faria un banc.

En la pugna per saber qui es quedaria amb el sistema de pagaments digitals hi ha tres actors:

Els bancs, que son els que emprem ara per fer pagaments digitals mitjançant les seves targetes. Però que no son eficients per als micropagaments que sovint son necessaris a la xarxa.

Les operadores, que ja ens facturen la connexió, però que no han estat capaces de tot i tenir-nos com a client i facturar-nos mensualment, incloure algun servei de pagaments afegit al de connectivitat que ens ofereixen.

I ara es posiciona amb força per fer aquest servei la xarxa social a la que tantes hores dediquem.

Aquest sistema de pagament que tots portarem a la butxaca acabarà per prendre-li el lloc a l’altre que també duem a la butxaca, fins a substituir la cartera.

Que es vagi preparant la tercera cosa que ens posem a la butxaca quan sortim de casa, per a ser substituïda ben aviat:

…les claus.

Pagament per xarxes socials.mp3

Sembla que l’energia solar i els acumuladors energètics comencen a ser un producte prou madur per passar al gran consum com un electrodomèstic més.

La innovadora empresa Tesla, creadora dels famosos cotxes esportius elèctrics, ha presentat la nova versió del seu acumulador ‘Power Wall’ que segons l’empresa et proporciona energia per tota la nit per una casa unifamiliar i que unit al seu producte ‘Solar Roof’, un sostre solar que queda perfectament integrat de forma discreta en les construccions, permet l’autonomia energètica d’una casa.

Si tenim en compte que Espanya és el país europeu que disposa de més hores de sol, i que som energèticament dependents del petroli de fora per tal de generar energia elèctrica. Sembla que aquesta hauria de ser una gran notícia.

Però l’empresa no comercialitza aquest producte a Espanya, mentre que si que ho fa a França, Alemanya o Finlàndia, entre d’altres països europeus, degut a la legislació específica que s’ha propugnat per gravar aquest tipus d’energia.

Mentre la consellera alemanya Angela Merkel aposta per les energies renovables, per no ser tant energèticament dependents dels països productors de petroli, a Espanya les companyies que es dediquen a les renovables, que son punteres a nivell mundial, han d’anar a fer els seus projectes fora, perquè aquí la legislació no els es propícia.

Ja voldrien els alemanys tenir tot el sol que tenim aquí.

I ja ens agradaria a nosaltres que els lobbies que suposen les companyies elèctriques, amb els ex-polítics en els seus consells d’administració, no tinguessin tanta capacitat de pressió sobre el govern, a l’hora de limitar, en comptes d’afavorir una tecnologia d’interès públic.

Tot plegat, un cas més de com la tecnologia transforma la societat i com la societat modula la tecnologia.

plaques_solars.mp3

La connexió sense fils pot semblar molt còmode, però presenta alguns inconvenients.

No haver de dependre dels molestos fils a l’hora de connectar les coses, pot semblar d’entrada una gran idea. Però hem de saber que aquest alliberament que suposa comporta altres coses a tenir en compte.

D’una banda el fet de que estiguem rodejats de radiacions electromagnètiques, de bluethooth, wi-fi, telefonia… que no s’ha demostrat que siguin perjudicials per a la salut, però que cal que apliquem el principi de prevenció.

I d’altra banda el fet de la saturació de l’espectre radioelèctric, que els experts auguren que pot quedar col·lapsat amb la creixent adopció de l’internet de les coses, que vol dir que tot acabarà connectant-se a internet.

Si l’ús de la tecnologia sense fils es generalitza, es corre el perill de saturació. I això només es pot combatre augmentant les potencies d’emissió o ampliant a d’altres freqüències.

Serà bàsic, doncs, una regulació legislativa dels aparells sense fils, i fer-ne una correcta utilització, només en els cassos que sigui estrictament necessari.

Una televisió intel·ligent, o un ordinador de sobretaula, que no es mouen de lloc, poden accedir perfectament a internet amb un cable, sense necessitat de wi-fi.

O un teclat d’ordinador no cal que es connecti amb bluetooth per radio amb l’ordinador que te a tocar, si ho pot fer amb un cable.

Tot plegat fa pensar que en un futur també haurem de pensar  en la ecologia radioelèctrica del nostre entorn, i evitar la contaminació de radiacions electromagnètiques.

Sou ecologistes? O empreu indiscriminadament les tecnologies sense fils?

Saturació wi-fi

La itinerància o “roaming” de la telefonia mòbil, es d’aquelles coses que posen de manifest la poca integració europea que hi ha a nivell pràctic.

Per això la comissió europea es va posar ferma en establir mesures per a l’eliminació dels sobrecostos que suposa trucar amb el mòbil des d’un altre país (una cosa que tècnicament és possible perquè tot Europa usa el mateix estàndard de telefonia mòbil)

Durant el 2016 es pretenia l’eliminació d’aquests sobrecostos quan es fes ús del telèfon mòbil fora del país on s’havia contractat la línia. Però l’oposició de les companyies telefòniques, que es temien que la gent contractes línies fora dels seus països de residència on els preus son més barats,  ha fet que la Comissió establís en el marc del  Mercat Únic de Telecomunicacions que la reducció del roaming no arribi fins al 15 de juny de 2017 en que disposarem de roaming sense costos, però només durant 90 dies l’any, sense passar de 30 dies seguits, per “evitar abusos per part dels clients”.

Les queixes de les organitzacions de consumidors i usuaris, per aquesta limitació imposada per les companyies de telefonia ja ha fet que el president de la Comissió Europea; Jean-Claude Junker, declari que es treballarà en una nova versió de l’acord.

Però el cas és que molts pocs creuen que ni tant sols aquest acord tant restrictiu es posi marxa:

La unió europea, que regula les tarifes de telefonia mòbil des de 2007, parla d’eliminar el sobrecost del roaming des del 2010 però això no acaba d’arribar.

El desembre de 2013 la Unió Europea anunciava la fi del roaming pel 1 de juliol de 2014. Com que les companyies telefòniques van adduir que això els suposaria grans pèrdues econòmiques, tant sols es va aconseguir fixar uns preus màxim per evisar els abusos de facturació.

Així dons es va posposar la fi dels sobrecostos del roaming fins el 15 de desembre de 2015, però això tampoc va arribar. I simplement es va fer una nova reducció de les tarifes en itinerància.

El 30 d’abril de 2016 s’establia una nova baixada de tarifes com a període transitori per a l’eliminació total de sobrecostos.

A l’espera que les operadores finalment no s’hi oposin aquest cop.

D’altra banda la Unió Europea està discutint la possibilitat de regalar bitllets de tren Interrail a tots els ciutadans europeus quan compleixin els 18 anys perquè viatgin per Europa.

Es incapaç de mantenir-se ferma en les seves decisions de reduir els costos, que demanden els usuaris que ja es mouen per Europa, doblegant-se als lobbies de les telefòniques.

I per contra li és més fàcil regalar un bitllets que haurem d’acabar pagant entre tots.

El proper cop que sortiu a Europa (pagant-vos vosaltres el viatge) i hagueu de fer ús del mòbil, pregunteu-vos perquè les Companyies telefòniques tenen tant d’interès a fitxar ex-ministres per als seus consells d’administració.

L’eliminació del roaming a la unió Europea

Tot i que els mitjans generalistes solen mostrar el bitcoin com una moneda obscura i lligada al diner negre obtingut d’activitats il·legals i que els poders econòmics estatals pel fet se ser una moneda descentralitzada i que no tenen mecanismes legals per controlar, ni per tant fer tributar, ens adverteixen de que és quelcom insegur, pel fet de que no hi ha un banc central al seu darrera que la recolzi.

D’una banda, el fet de que s’hagi desvetllat la veritable identitat del seu creador Satoshi Nakamoto, que ha resultat ser el pseudònim emprat per l’australià Craig Steven Wright.

I de l’altra la recent decisió del Banc Central Europeu de l’eliminació del la circulació del bitllets de 500€, que s’associen al diner negre. Unit als tipus d’interès negatius a la Zona Euro.

Farà que aquesta moneda criptogràfica vagi fent passos endavant i sigui adoptada per més gent.

El nul control de les autoritats monetàries internacionals, i el fet de que se’ls escapi a nivell tributari, fa no en vulguin ni sentir parlar.

Però ja fa molt que els americans varen trencar el patró or, i ningú ja no pot anar a cobrar en lingots d’or a un banc central.

I els diner ja fa molt que son simples apunts comptables en un ordinador.

D’aquí no res tots estarem pagant amb el nostre telèfon mòbil, i arribats a aquest punt… el bitcoin no sembla una moneda tant diferent.

El bitcoin s’enforteix