El projecte de reforma de la propietat intel·lectual impulsada pel Secretari d’Estat de Cultura José María Lassalle (conegut com a Llei Lassalle) planteja el que s’ha anomenat Taxa Google, que pretén que els agragadors de noticies, com Google News o Menéame, paguin una taxa als editors de diaris com a compensació per utilitzar els seus continguts.
Des de AEDE, la associació d’editors de diaris espanyols, aplaudeixen la mesura que els suposaria uns ingressos que els permetessin fer viables les seves versions digitals, que ara com ara no saben com han de rendibilitzar, ja que el canvi del paper al nou format els provoca un descens en els ingressos en publicitat, fin al punt de fer-los inviables.
Els diaris de paper cada com es venen menys, perquè la gent consulta la informació per internet, i el canvi a digital suposa per als diaris vendre la publicitat més barata cosa que no els permet suportar l’estructura de costos que venien mantenint.
Així doncs veuen una sortida al fet de que els agregadors de noticies, que son planes web que recopilen els titulars dels diferents mitjans per enllaçar-hi les notícies, puguin pagar un cànon als associats a AEDE, al·legant que els agregadors s’aprofiten dels seus continguts.
A banda de que AEDE representa només una petita part de tots els diaris que hi ha ara a internet (els grans diaris tradicionals que venen del món editorial de les rotatives de paper) els agregadors consideren que enllaçant-los en surten afavorits, ja que els envien més visites, la qual cosa els suposa tenir més publicitat. I al·leguen també que si no ho volen sempre poden decidir de no ser indexats pels seus agregadors, amb la qual cosa les seves notícies no sortirien a les seves webs.
Això últim, es clar, no interessa als diaris, que veurien com baixaria el seu nombre de visites, i com a conseqüència els seus ingressos per publicitat.
Raó per la qual el món editorial està dividit, i la Asociación Española de Edioriales de Publicaciones Periódicas (AEEPP) rebutja l’establiment d’aquesta compensació. Tot i que per llei ningú podria rebutjar aquesta compensació, ni podria establir compensacions a nivell particular, ja que EADE s’encarregaria de gestionar-ho. En un model semblant al de la SGAE. Que recordem que ja va suscitar tanta polèmica.
Per acabar de reblar el clau la patronal CEOE ha presentat una proposta d’esmena del projecte de llei per motius jurídics i econòmics, indicant que cada empresa hauria de ser lliure de negociar individualment una compensació econòmica, o si s’escau de poder-hi renunciar. I que aquesta taxa frena el desenvolupament empresarial de nous productes tecnològics com els agregadors.
I posa també de relleu que el Tribunal de Justícia de la UE no considera que això suposi un acte d’explotació de la Propietat Intel·lectual.
Raons per les quals en països com Alemanya no es demana cap compensació als agragadors tenint en compte que els reporten beneficis.
En canvi el lobbies d’editors de diaris de Belgica o França han aconseguit un acord amb Google, no sempre en diners sinó en ajuts en publicitat.
Tot i que com es va veure a Brasil, quant els editors van seguir les recomanacions de la ANJ (Associação Nacional de Jornais) i van fer voicot a Google News, les visites als diaris varen baixar, mentre que les dels agregadors es varen mantenir.
I ara son els mitjans portuguesos els que han començat a pressionar a Google perquè els pagui uns diners per enllaçar un continguts que per ells mateixos no son capaços de fer rendibles.
Un cop més ens trobem que pretendre fer subsistir un sector antic mitjançant canons o tasses mai és una bona sol·lució.
La Taxa Google
