Que la internet serà la forma en que tots acabarem consumint els programes audiovisuals, ja no és cap sorpresa per ningú.
Hi ha tres maneres de consumir programes per internet:
En directe: Connectant-nos a l’emissora i escoltant l’streaming; és a dir, escoltant el mateix que escoltaríem per l’antena, però a través de la connexió d’internet.
A la carta: Connectant-me per escoltant el programa gravat, a l’hora que a mi hem sembli, un cop s’ha penjat al web de l’emissora.
Via podcast: Subscrivint-me a un fil RSS del programa que m’interessi que hem proporciona l’emissora, de forma que quan hi ha un nou episodi disponible, aquest s’hem descarrega al meu equip perquè el reprodueixi quan a mi hem vingui de gust.
Aquesta última opció – la del podcast – és la mes interessant per una emissora, perquè hem permet fidelitzar la tant preuada audiència.
Si parléssim d’un mitjà imprès, seria la diferencia entre tenir el meu diari o revista al quiosc, esperant que el meu lector la vagi a comprar sense perdre’s cap número, o oferir-la en subscripció de forma que periòdicament els meus lectors la rebran sens falta.
És evident quin sistema prefereixen els editors de revistes i diaris.
Doncs amb la ràdio i la televisió, el podcasting ens permet de tenir una audiència fidel, que no es perdrà cap dels nostres espais.
Malauradament, tot i que la paraula podcast comença a sonar entre els professionals de la radio, molts programes, si be tenen els seus continguts consultables a internet, no es preocupen d’oferir un feed RSS per poder automatitzar el descobriment de nous programes per part de la seva audiència.
Podeu sentir presentadors dient “descarregueu-vos el podcast” quant la gràcia d’un podcast es que no has d’anar tu a descarregar-lo. Es descarrega tot sol i es queda acumulat en una biblioteca perquè l’escoltis quan i on vulguis.
Així doncs… compte! Que no ens enganyin! Que alguns diuen que tenen podcasts i només tenen ràdio a la carta.