La connexió sense fils pot semblar molt còmode, però presenta alguns inconvenients.
No haver de dependre dels molestos fils a l’hora de connectar les coses, pot semblar d’entrada una gran idea. Però hem de saber que aquest alliberament que suposa comporta altres coses a tenir en compte.
D’una banda el fet de que estiguem rodejats de radiacions electromagnètiques, de bluethooth, wi-fi, telefonia… que no s’ha demostrat que siguin perjudicials per a la salut, però que cal que apliquem el principi de prevenció.
I d’altra banda el fet de la saturació de l’espectre radioelèctric, que els experts auguren que pot quedar col·lapsat amb la creixent adopció de l’internet de les coses, que vol dir que tot acabarà connectant-se a internet.
Si l’ús de la tecnologia sense fils es generalitza, es corre el perill de saturació. I això només es pot combatre augmentant les potencies d’emissió o ampliant a d’altres freqüències.
Serà bàsic, doncs, una regulació legislativa dels aparells sense fils, i fer-ne una correcta utilització, només en els cassos que sigui estrictament necessari.
Una televisió intel·ligent, o un ordinador de sobretaula, que no es mouen de lloc, poden accedir perfectament a internet amb un cable, sense necessitat de wi-fi.
O un teclat d’ordinador no cal que es connecti amb bluetooth per radio amb l’ordinador que te a tocar, si ho pot fer amb un cable.
Tot plegat fa pensar que en un futur també haurem de pensar en la ecologia radioelèctrica del nostre entorn, i evitar la contaminació de radiacions electromagnètiques.
Sou ecologistes? O empreu indiscriminadament les tecnologies sense fils?