La Unió Europea fa marxa enrere en la imposició dels avisos de cookies, després d’escoltar les queixes dels usuaris, veure la poca efectivitat que suposaven, i el temps perdut en acceptar avisos per part dels usuaris de la web a Europa. En el que s’ha posat el nom de Fatiga de les Cookies.
Aquests molestos avisos de guardat de dades via cookies dels llocs web, que només afectaven a ciutadans de la Unió Europea, podrien desaparèixer amb la nova llei Ómnibus Digital que pretén alleugerir les estrictes normes que s’exigeixen a les empreses digitals, per “accelerar la innovació”, i que no els suposin un llast respecte a les legislacions que cal complir fora de la UE que són més laxes.
Tot va començar fa més de deu anys, quan l’any 2002 la directiva europea sobre privacitat i comunicacions electròniques, incloïa la obligació de que les planes web informessin quan emmagatzemaven informació en forma de cookies al dispositiu dels usuaris. Amb la qual cosa s’incloïa un avis legal dins de la plana web.
L’any 2009 una nova directiva enduria aquesta obligació i establir el consentiment explícit. I amb això van començar a aparèixer els primers cartells en que havíem d’acceptar les cookies pitjant un botó. Aquest avís de cookies l’implementava cada web. Les implementacions eren molt diferents, i algunes tant dolentes que feien impossible accedir a les webs en algunes situacions, com en petites pantalles de dispositius mòbils.
El 2016 la GDPR amplia els drets de l’usuari i endureix la gestió del consentiment, provocant que en la seva aplicació a partir de 2018, encara fos més estricte, complicant-ne la gestió.
Ara es proposa que les cookies les gestioni el navegador. I no seria necessari que es demanin per coses tant bàsiques com mantenir una sessió iniciada quan ens identifiquem en una web.
La implantació d’aquesta directiva es faria efectiva durant el 2026, acabant d’aquesta manera amb els molestos avisos que fins i tot feien perdre visites a les webs.
El curiós d’aquesta història és que en origen els navegadors ja emetien un avís cada vegada que emmagatzemaven una cookie. Com les cookies son bàsiques en la web moderna, i cada vegada eren més comuns, el navegador, per defecte, acceptava automàticament les cookies, per no haver de fer aquesta acceptació cada vegada (perquè es feia farragós) però això es podia canviar en la configuració del nostre navegador.
Ara la Unió Europea torna a passar aquesta feina de les webs als navegadors. Veurem com s’acaba implementant.