El règim autoritari de l’Iran torna a tallar l’internet de la població deixant uns 85 milions de persones completament desconnectades del món exterior.
No només tallen l’accés a la web, sinó també les línies de telefonia fixa i mòbil.
Es tracta d’una manera d’intentar aturar les protestes al carrer, per part dels ciutadans que es manifesten pels problemes econòmics que pateixen, amb una inflació disparada que ha fet col·lapsar la moneda.
Aquesta és la tercera gran apagada a l’Iran.
El primer cop va ser el novembre de 2019, quan més de 300 persones van morir durant les protestes per l’augment dels preus de la gasolina.
El segon es va produir el 2022 després de la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Amini, detinguda per no portar vel.
En les ocasions anteriors, els Iranians que empren connexió a Internet mitjançant els Satel·lits de StarLink, que no arriba a 50.000 persones, podien seguir connectats.
Però en aquesta ocasió el règim iranià bloqueja el senyal mitjançant jamming, una tècnica d’interferència sobre el senyal de ràdio, que es fa amb l’objectiu de pertorbar o bloquejar la transmissió de dades.
La tecnologia de bloqueig involucrada és militar i altament sofisticada, probablement subministrada per Rússia o la Xina, segons alguns experts.
Segons l’ONG de drets digitals Access Now, en més de 50 països s’han donat cassos d’apagada d’internet per censurar moviments socials. Entre els principals censors trobem Myanmar, l’Índia i el Pakistan.
Les conseqüències d’aquesta talls no representen res per als governs que les realitzen.
Només en el cas de Nigèria hi ha agut afectacions legals: quan l’estat va imposar una apagada, la societat civil va litigar contra el govern, i els tribunals van dictaminar que el tall no era legal, necessari o proporcionat, i va obligar el govern a aixecar la prohibició.