Núvols de confiança

Es succeeixen els escàndols d’espionatge electrònic indiscriminat a tota la població i això ha aixecat l’alerta sobre la confidencialitat de les nostres dades en un moment en que tant es parla de “Cloud Computing” i de la comoditat de tenir les nostres dades al núvol.

Correus, fotos, musica, i tot tipus de documents els tenim “a internet” (com es sol dir vulgarment) perquè així hi podem accedir de forma ubiqua, es a dir , estiguem on estiguem, i des de qualsevol dispositiu; el nostre ordinador, el nostre mòbil, l’ordinador de la feina, l’ordinador de casa d’un amic, o el de l’hotel on ens allotgem.

Tenir les dades al núvol (a internet)  és molt còmode perquè ens permet tenir-hi accés des de qualsevol dispositiu amb connexió a la xarxa. Però amb les noticies que ens arriben recentment ens plantegem… estan segures les nostres dades a la xarxa?

Doncs la majoria de grans companyies que donen serveis al núvol estan a Estats Units, i allí hi ha en vigor la Patriot Act; una llei que es va promulgar arrel dels atemptats del 11S, al·legant la necessitat de lluitar contra el terrorisme, i que permet als serveis secrets dels estats units tenir accés a qualsevol dada que hi hagi en els ordinadors de les companyies de telecomunicacions dels Estats Units sense que calgui que ho autoritzi un jutge.

Aquesta violació del dret a la privacitat ja ha despertat les sospites de que aquest accés indiscriminat a qualsevol tipus d’informació podria arribar a l’espionatge comercial, i porten cua alguns casos com els de contractes que l’europea Airbus suposadament hauria perdut a favor de l’americana Boing, o la de fabricants europeus de sistemes de radars.

Conscients d’aquest perill alguns governs europeus ja han prohibit explicitament l’ús de sistemes al núvol d’empreses nordamericanes.

I moltes empreses ja estan fent el mateix per protegir la seva tecnologia i les seves dades comercials.

Però això vol dir tornar enrere i renunciar a la comoditat de tenir les dades a Internet?
Doncs no! Simplement del que es tracta es de tenir les dades en un servei de confiança.

En una empresa que tingui la seva seu i els seus ordinadors en el nostre mateix país, perquè ens emparin les nostres pròpies lleis, se’n garanteixi la seguretat, i només s’hi pugui accedir sota dictamen d’un jutge.
O millor encara en un ordinador connectat a internet però de la mateixa empresa.

Núvols de confiança

Leave a Reply