Archive for Podcast

Núvols de confiança

Es succeeixen els escàndols d’espionatge electrònic indiscriminat a tota la població i això ha aixecat l’alerta sobre la confidencialitat de les nostres dades en un moment en que tant es parla de “Cloud Computing” i de la comoditat de tenir les nostres dades al núvol.

Correus, fotos, musica, i tot tipus de documents els tenim “a internet” (com es sol dir vulgarment) perquè així hi podem accedir de forma ubiqua, es a dir , estiguem on estiguem, i des de qualsevol dispositiu; el nostre ordinador, el nostre mòbil, l’ordinador de la feina, l’ordinador de casa d’un amic, o el de l’hotel on ens allotgem.

Tenir les dades al núvol (a internet)  és molt còmode perquè ens permet tenir-hi accés des de qualsevol dispositiu amb connexió a la xarxa. Però amb les noticies que ens arriben recentment ens plantegem… estan segures les nostres dades a la xarxa?

Doncs la majoria de grans companyies que donen serveis al núvol estan a Estats Units, i allí hi ha en vigor la Patriot Act; una llei que es va promulgar arrel dels atemptats del 11S, al·legant la necessitat de lluitar contra el terrorisme, i que permet als serveis secrets dels estats units tenir accés a qualsevol dada que hi hagi en els ordinadors de les companyies de telecomunicacions dels Estats Units sense que calgui que ho autoritzi un jutge.

Aquesta violació del dret a la privacitat ja ha despertat les sospites de que aquest accés indiscriminat a qualsevol tipus d’informació podria arribar a l’espionatge comercial, i porten cua alguns casos com els de contractes que l’europea Airbus suposadament hauria perdut a favor de l’americana Boing, o la de fabricants europeus de sistemes de radars.

Conscients d’aquest perill alguns governs europeus ja han prohibit explicitament l’ús de sistemes al núvol d’empreses nordamericanes.

I moltes empreses ja estan fent el mateix per protegir la seva tecnologia i les seves dades comercials.

Però això vol dir tornar enrere i renunciar a la comoditat de tenir les dades a Internet?
Doncs no! Simplement del que es tracta es de tenir les dades en un servei de confiança.

En una empresa que tingui la seva seu i els seus ordinadors en el nostre mateix país, perquè ens emparin les nostres pròpies lleis, se’n garanteixi la seguretat, i només s’hi pugui accedir sota dictamen d’un jutge.
O millor encara en un ordinador connectat a internet però de la mateixa empresa.

Núvols de confiança

Comentaris

Es segur enviar missatges per Internet?

Aquest estiu hi ha hagut rebombori per haver-se destapat el sistema d’espionatge del Govern Americà.

La noticia ha posat de relleu la indefensió amb que es troben els usuaris de les xarxes i com amb la connivència de les gran empreses de telecomunicacions, el govern americà (com se sap que fan altres governs) escrutina tota la informació que circula per la xarxa saltant-se el respecte a la privacitat.

I he sentit gent que planteja que és més segur usar el correu electrònic que els sistemes de missatgeria instantània que usem per enviar petits missatges normalment banals.

Doncs per contra del que es sol creure, el correu electrònic es un sistema de comunicació molt fàcil d’interceptar, perquè viatja entre els diferents ordinadors fin arribar a la bustia del destinatari “en text pla”; es a dir: qualsevol administrador d’un ordinador per on hagi passat el missatge pot llegir-lo fàcilment.

Sovint tenim en ment una analogia del correu electrònic com l’enviament d’una carta de correu postal, on el carter no pot llegir les cartes perquè van dins un sobre.  I la comunicació es segura entre el remitent i el destinatari.

Però el correu electrònic no es com enviar una carta en un sobre, que només llegirà el destinatari en obrir-lo, sinó més aviat com una postal, que qualsevol que li passi per les mans la pot llegir… Us ha agafat de sobte una mica de vergonya pensant com deuen riure els de correu en llegir les postals que enviem? doncs el mateix es pot fer amb els correus electrònics que circulen per internet.

Com és possible pensareu… No hi ha una manera de posar en sobres els correu electrònic per protegir-los de mirades indiscretes?

Doncs si. Es tant senzill com codificar el missatge, i hi ha moltes maneres de fer-ho. Una de les més esteses es fer servir un sistema d’encriptació anomenat PGP que permet generar un sistema de claus que podem fer servir perquè ens enviïn els missatges encriptats de forma que només nosaltres els puguem llegir.

Aquest sistema es molt popular, donat que força gent el fa servir i esta molt estes perquè hi ha molt programari que permet de fer-lo servir de forma senzilla.

Si teniu coses confidencials a dir, ja sigui a nivell particular o especialment a nivell empresarial, no estaria de de més usar aquest senzill sistema d’encriptació… no se sap mai qui pot estar xafardejant el nostre correu, i a on pot anar a parar aquesta informació.
envelope.jpg
Privacitat del correu electrònic

fake

Comments off

Arriben els smartwatches

Sembla que això dels Smart Whatches, o rellotges intel·ligents, va de veres.

Aquests dispositius son rellotges de polsera amb una petita pantalla tàctil que es connecten al nostre smartphone permetent-nos fer-hi certes operacions sense haver de treure’l de la butxaca.

El gadget va començar a tenir repercussió a través d’una web de micromecenatge on ràpidament va recollir els diners que demanava superant les expectatives dels seus impulsors i convertint-lo en l’objecte de desitj del mes moderns.

Veient la repercussió que havia tingut el giny entre els internautes, les grans marques de mòbils s’han afanyat a treure també les seves versions; Sony el té al mercat des de fa un temps, Samsung el va presentar fa poc, i Apple, que mai desvetlla els productes en que està treballant, s’especula que podria presentar-lo en breu.
Altres marques com Qualcomm, LG, Casio i inclús Google (que comprat recentment Wimm Labs) ja han mostrat el seu interès en produir-ne.

Així doncs hem passat de no dur rellotge al canell perquè ja consultàvem l’hora al mòbil, a portar rellotge per consultar el mòbil.

smart-watches-at-ces.jpg

Aquest invent no els resultarà estrany per als qui els sonin sèries com “El cotxe fantàstic” en que el seu protagonista “Mikel” es comunicava parlant al rellotge, o “L’inspector Gadget” on Sophies feia videoconferència amb el seu rellotge.
Aquest usos de ciència-ficció es convertiran en habituals, com s’han convertit en el més habitual les tauletes tàctils, que ja es veien recreades a la sèrie de culte “Star Trek”.
Un cop més, com en el viatge a la lluna, la imaginació estableix els usos que més endavant la tecnologia farà possibles.

Si l’ús d’aquest dispositiu es generalitza això permetria que els telèfons puguin ser més grans (ja son cada cop més aparatosos) fins a arribar a poder desaparèixer en favor de les tauletes.

Haurem de veure on ens menarà aquest camí d’informatitzar el que ens posem a sobre la pell, i estem encara a l’espera de que es pugui generalitzar l’us de les ulleres intel·ligents, que ja ha donat molt a parlar.
Mica en mica anem enfilant el camí dels ciborgs, que, com abans comentàvem, la ciència-ficció ja s’ha encarregat de mostrar-nos.

Smartwatches

Comentaris

« Previous page