Archive for Novembre, 2013

Galetetes de dades

Europa, que és més curosa en temes de protecció de dades que l’administració americana, ha legislat per regular l’us de les cookies i ara ens trobem a totes les webs un cartell que ens informa que en fan servir.

Però que son les cookies i que tenen a veure amb la protecció de dades?

Sentia fa uns dies per la TV un responsable de l’Agencia de Protección de Datos explicant que les cookies eren com “petits programets que s’envien al nostre ordinador” per recol·lectar les nostres dades.

I rés mes lluny d’aquesta imatge que sembla més aviat la d’un virus:
Una cookie no és més que un petit fitxeret de text que descarrega el nostre navegador d’internet al connectar-se a una plana web. Com ho fa amb els fitxers d’imatges, sons, o vídeos.

I que conté aquest petit fitxer de text que el fa tant perillós als ulls de les agències de protecció de dades?
Doncs informació que nosaltres mateixos hem facilitat previament a la web.

Un cas típic seria guardar apuntat en el fitxer de cookie l’idioma en que volem que s’ens mostrin les planes. Per d’aquesta manera no tenir que seleccionar-lo cada vegada que entrem a la web.

Així doncs, quan seleccionem un idioma a la plana web aquesta envia un fitxer de text amb la nostra elecció que el nostre navegador emmagatzema. I el proper cop que ens connectem a aquesta mateixa web, aquesta li demana al navegador el fitxer de cookie on  hi ha enregistrat l’idioma per no haver-nos-lo de preguntar una altra vegada i poder-nos mostrar la plana directament amb el nostre idioma.

Aquest mateix mètode es pot emprar per emmagatzemar amb quina moneda vull pagar, si vull veure la versió per ordinador o per a mòbil quan hem connecto a una web, els últims articles consultats, etc.

Aquesta informació es desa en un fitxeret de text en el nostre ordinador, per si la web que l’ha generat la demana més endavant.

Un sistema que van inventar els senyors de Netscape ja fa molts anys i que ha resultat ser molt pràctic, com heu vist a l’exemple.

El problema pot venir quan les agències de publicitat empren aquest sistema per oferir-nos productes a partir de les preferències que nosaltres mateixos els hem indicat, ja que poden arribar a ser molt pesats:
Heu provat de cercar un viatge a Florència i després esteu veient durant mesos publicitat a totes les webs sobre viatges a Florència, hotels a Florència, restaurants a Florència…?
Doncs això és perquè en algun moment heu indicat que teníeu interes per florència i això ha quedat lligat a una cookie.

Però evitar això es tant fàcil com eliminar els fitxerets de les cookies.

Ho podem fer de moltes maneres:

  • Des del mateix navegador
  • Usant pluggins per a gestionar-les
  • Navegant de forma ’segura’, com permeten alguns navegadors en que no es guarda cap historial de la nostra navegació
  • O inclús anant a esborrar els fitxerets de text de la carpeta on els desa el navegador.

Segurament advertir a totes les webs de l’us de cookies es una mesura una mica exagerada. A Europa s’ha pecat d’excés de zel en nom de la protecció de dades i en detriment de les webs europees que veuen com els seus homòlegs de la resta del món no els cal fer aquest advertiment a les seves web. Uns misatges que fan por a l’usuari i poden suposar marxar de la plana en favor d’una no europea que no faci palès aquest risc.

Galetes de dades

Comentaris

Núvols de confiança

Es succeeixen els escàndols d’espionatge electrònic indiscriminat a tota la població i això ha aixecat l’alerta sobre la confidencialitat de les nostres dades en un moment en que tant es parla de “Cloud Computing” i de la comoditat de tenir les nostres dades al núvol.

Correus, fotos, musica, i tot tipus de documents els tenim “a internet” (com es sol dir vulgarment) perquè així hi podem accedir de forma ubiqua, es a dir , estiguem on estiguem, i des de qualsevol dispositiu; el nostre ordinador, el nostre mòbil, l’ordinador de la feina, l’ordinador de casa d’un amic, o el de l’hotel on ens allotgem.

Tenir les dades al núvol (a internet)  és molt còmode perquè ens permet tenir-hi accés des de qualsevol dispositiu amb connexió a la xarxa. Però amb les noticies que ens arriben recentment ens plantegem… estan segures les nostres dades a la xarxa?

Doncs la majoria de grans companyies que donen serveis al núvol estan a Estats Units, i allí hi ha en vigor la Patriot Act; una llei que es va promulgar arrel dels atemptats del 11S, al·legant la necessitat de lluitar contra el terrorisme, i que permet als serveis secrets dels estats units tenir accés a qualsevol dada que hi hagi en els ordinadors de les companyies de telecomunicacions dels Estats Units sense que calgui que ho autoritzi un jutge.

Aquesta violació del dret a la privacitat ja ha despertat les sospites de que aquest accés indiscriminat a qualsevol tipus d’informació podria arribar a l’espionatge comercial, i porten cua alguns casos com els de contractes que l’europea Airbus suposadament hauria perdut a favor de l’americana Boing, o la de fabricants europeus de sistemes de radars.

Conscients d’aquest perill alguns governs europeus ja han prohibit explicitament l’ús de sistemes al núvol d’empreses nordamericanes.

I moltes empreses ja estan fent el mateix per protegir la seva tecnologia i les seves dades comercials.

Però això vol dir tornar enrere i renunciar a la comoditat de tenir les dades a Internet?
Doncs no! Simplement del que es tracta es de tenir les dades en un servei de confiança.

En una empresa que tingui la seva seu i els seus ordinadors en el nostre mateix país, perquè ens emparin les nostres pròpies lleis, se’n garanteixi la seguretat, i només s’hi pugui accedir sota dictamen d’un jutge.
O millor encara en un ordinador connectat a internet però de la mateixa empresa.

Núvols de confiança

Comentaris